Diferència entre les revisions de "Llonganiça de Pasqua"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* [http://web.archive.org/web/http://www.comejamon.com/longanizas/57-longaniza-de-pascua-casa-vieja.html Característiques de la llonganiça de Pasqua] | * [http://web.archive.org/web/http://www.comejamon.com/longanizas/57-longaniza-de-pascua-casa-vieja.html Característiques de la llonganiça de Pasqua] | ||
| − | |||
[[Categoria:Embotits]] | [[Categoria:Embotits]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de la província de Terol]] | [[Categoria:Gastronomia de la província de Terol]] | ||
[[Categoria:Gastronomia de Semana Santa]] | [[Categoria:Gastronomia de Semana Santa]] | ||
Última revisió del 00:18 8 set 2022
La llonganiça de Pasqua és un embotit típic de la Comunitat Valenciana i de la veïna comarca aragonesa del Maestrat. Està elaborada a pur de magrós de porc tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca.
Característiques[editar | editar còdic]
Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la Pasqua ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el cachirulo, per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una mona, una lletuga i un ou dur que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia.