Canvis

[[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]

[[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]

La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]] pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat,  pels mestres canters [[Pere Conte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

<br>

<br>

<br>

<br>

La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].  

La llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].  

El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

== Descripció exterior ==

== Descripció exterior ==