Llonja de Valéncia
La Llonja de la Seda de Valéncia o Llonja dels Mercaders és una obra maestra del gòtic civil situada en el centre històric de la ciutat de Valéncia (Espanya). Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, es troba situada en la Plaça del Mercat, número 31, front a la Iglésia dels Sants Joans i del Mercat Central de Valéncia.
Història
La llonja sigué construida entre 1482 i 1498 pels mestres canters PEre Conte, Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per terminada la Llonja en 1548 (s. XVI). La seua construcció s'asembla als castells mijans per el aspecte de fortalea que adquerixen els seus grosos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que son: la Torre, aon es troba un calabós en el quin eren introduits els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc horants hasa que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadras entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del sigle XV.
El Saló Columnari o Sala de Contratació
El Saló Columnari o Sala de Contratació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de revoltes de creueria sostengudes sobre esbeltes columnes helicoidals de casi 16 metros. La llonja sigué disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del parais en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la corona d'Aragó, i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'Espanya que va existir, els Reixos Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vengudes de tots els llocs del món identificaren eixe edifici en el nou Regne sorgit d ela unió entre la corona d'Aragó i el Regne de Castella. El municipi instalà ací la taula de canvis, creada en 1407 per privilegi del rei Martí I el humà, per a realisar les operacions bancàries del noment del sigle XV, a on es realisà la primera lletra de canvi del món. Al llarc de la part més alta de les quatre partes lindant en les revoltes existixen unes inscripicions en llatí realisades en or sobre un fondo oscur, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. La inscripció, en llatí, diu aixina: «Casa famosa soc en quince anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus dinés en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»
Descripció exterior
Des de la Plaça del Mercat i situats front a la Iglésia dels Sants Joans se pot apreciar dos cossos separats per una torre almenada. A un costat es percivixen arcs ogivals de profusa decoració, acompanyats de impostes, moldures i pinàculs. Les gàrgoles gòtiques, en número de 28, també son un element característic. Empleades per a desaguar la pluja de les taulades, representen animals fantàstics, monstres i persones en actituts indecoroses.
El pòrtic d'entrada es dit el portal dels pecats puix en ell es troben els pecats originals del home representats per varies figures, feren construir una verge en front d ela Llonja de la Seda per a protegir a la ciutat d'ells.
Veja's també
Enllaços Externs
- Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia en la web de UNESCO (en anglés)
- La Llonja dels mercaders. GothicMed. Un museu virtual de arquitectura gòtica mediterrànea
- Llonja de la Seda
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Lonja de Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.