Canvis

La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la [[Plaça Major de Castelló|plaça Major]], concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]].  En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]].

La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la [[Plaça Major de Castelló|plaça Major]], concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]].  En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]].

En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.

En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.

En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà d'Oliet (Joaquín Oliet).  

En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà chicoteta i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet).  

Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.

Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.