Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | [[File:Lateral de la llotja del Cànem de Castelló de la Plana.jpg|thumb|Llonja del Cànem]] |
| + | |
| La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la [[Plaça Major de Castelló|plaça Major]], concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]]. En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]]. | | La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la [[Plaça Major de Castelló|plaça Major]], concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]]. En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]]. |
| | | |
Llínea 11: |
Llínea 13: |
| En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. | | En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. |
| | | |
− | En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà d'Oliet (Joaquín Oliet). | + | En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà chicoteta i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet). |
| | | |
| Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. | | Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. |