Canvis

1 byte afegit ,  18:37 10 jun 2013
m
Text reemplaça - ']]''' a ']] '''
Llínea 5: Llínea 5:  
'''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades.
 
'''Lluís Bertran''' va nàixer en la Ciutat de [[Valéncia]] l'[[1 de giner]] de [[1526]], fill de Lluís Bertran i Àngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any [[1544]]. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a [[Amèrica]]. Va desembarcar en [[Cartagena d'Índies]] i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En [[1568]] va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en [[Santa Fe de Bogotá]]. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels ''encomenderos'' dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, van ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a [[Europa]]. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que van intentar assessinar-lo moltes vegades.
   −
Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]]''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).
+
Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: ''Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] ''. També va ser titular en el '''convent de Santa Ana''' d'[[Albaida]], ([[Província de Valéncia|Valéncia]]).
    
Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. El Papa [[Pau V]] el va beatificar en [[1608]] i [[Aleixandre VII]] lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].
 
Després de moltes malalties, repetint sempre les paraules de [[Agustí d'Hipona]]: ''Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre'', va morir el [[9 d'octubre]] de [[1581]], un any abans que [[Santa Teresa de Jesús]], en la que va mantindre correspondència. El Papa [[Pau V]] el va beatificar en [[1608]] i [[Aleixandre VII]] lo va declarar Patró del Nou Regne de Granada. Va ser canonisat per [[Climent X]] en l'any [[1691]]. La seua festa se celebra el [[9 d'octubre]].