23 177
edicions
Canvis
→Activitat política
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Lluís Lúcia Lúcia
| nom = Lluís Lucia Lucia
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|right|200px|'''Lluís Lúcia Lúcia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|200px|'''Lluís Lucia Lucia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).
'''Lluís Lucia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).
== Biografia ==
== Biografia ==
En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En l'any [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
== Activitat política ==
== Activitat política ==
{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}
{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}
[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]]
[[Archiu:Llucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lucia Lucia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]
No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.
Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.
== Obra ==
== Obra ==
*[[Guerra Civil Espanyola]]
*[[Guerra Civil Espanyola]]
== Referencies ==
== Referències ==
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8
==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Luis Lucia Lucia}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]