Llínea 3: |
Llínea 3: |
| [[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] | | [[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] |
| | | |
− | '''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]]. | + | '''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste i escritor [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]]. |
| | | |
− | Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fou membre del Comitè d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente [[1976]] i [[1987]].
| + | == Biografia == |
| | | |
− | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociología. | + | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. |
| + | |
| + | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. |
| | | |
| | | |
| == Crítiques al pancatalanisme == | | == Crítiques al pancatalanisme == |
| | | |
− | Durant la dècada dels 90, Aracil escomençà a impratir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havía militat de jove. Estes són algunes mostres, d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-1997. | + | Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres: |
| | | |
| | | |
− | ''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”.'' | + | <blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-[[1997]])''</blockquote> |
− | | |
| == Obres == | | == Obres == |
| * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) | | * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) |
Llínea 25: |
Llínea 26: |
| * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] | | * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] |
| | | |
− | [[Categoria:Llingüístes valencians]] | + | [[Categoria:Biografies]] |
− | [[Categoria:Sociollingüístes valencians]] | + | [[Categoria:Valencians]] |
| + | [[Categoria:Filòlecs]] |
| + | [[Categoria:Filòlecs valencians]] |
| + | [[Categoria:Llingüistes]] |
| + | [[Categoria:Llingüistes valencians]] |
| + | [[Categoria:Sociollingüistes]] |
| + | [[Categoria:Sociollingüistes valencians]] |