Lluis Fullana Mira
| Lluis Fullana i Mira | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Española | ||
| Ocupació: | Religiós i filòlec. | ||
| Naiximent: | 5 de giner de 1871 | ||
| Lloc de naiximent: | Benimarfull, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de juny de 1948 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
R.P. Lluis Fullana Mira O.F.M., conegut popularment com el Pare Fullana o simplement Fullana (Benimarfull, 5 de giner de 1871 - † Madrit, 21 de juny de 1948), fon un religiós, filòlec i escritor valencià.
Infància[editar | editar còdic]
Lluís Fullana naixqué en la població valenciana de Benimarfull, comarca de (L'Alcoyà) el 5 de giner de l'any 1871.
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels franciscans del convent de Cocentaina, a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de Benissa, per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
Ordenació sacerdotal[editar | editar còdic]
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'Ontinyent i poc despuix fon traslladat al convent de Cocentaina per a iniciar els estudis de Filosofia. En Ontinyent i Benigànim estudià els cursos de Teologia. En l'any 1876 rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
Catedràtic[editar | editar còdic]
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la Reina Donya Maria Cristina- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'Ontinyent fon professor de francés, i en l'Universitat de Valéncia, catedràtic de Llengua Valenciana. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel Ministeri d'Assunts Exteriors com a intérpret en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol en el Marroc.
El Centre de Cultura Valenciana (ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana) el 27 de juny de 1916 acordà:
En els restants apartats tractarem el seu amor i dedicació incansable d'estudi filològic de la llengua valenciana alcançant un nivell i un reconegut prestigi que seria coronat en el seu nomenament com a acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació de la llengua valenciana en 1928.
La vida tan prolífica en bones obres i estudis del R. P. Lluís Fullana i Mira tocà fi en este món i se n'anà al cel el 21 de juny de 1948, en Madrit, als setantasset anys d'edat.
Acadèmic de la R.A.E.[editar | editar còdic]
El 26 de novembre de 1926, per Real Decret, se manà ampliar, fins a quarantadós, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tingueren el seu lloc en la Real Acadèmia Espanyola els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.
El lloc representatiu de la llengua valenciana devia ocupar-lo un nou acadèmic. En la junta ordinària de la Real Acadèmia Espanyola, del dia 10 de març de 1927, foren triats els nous acadèmics, d'acort en el dit Real Decret del 26 de novembre de 1926, sent elegit el R. P. Lluís Fullana Mira com a representant de la llengua valenciana.
La presa oficial de possessió es celebrà l'11 de novembre de 1928. El Bolletí de la Real Acadèmia Espanyola, de decembre de l'any 1928, en "Acuerdos y noticias", deixà constància de l'acte:
Entre atres coses, Josep Alemany, digué lo següent:
En l'acte de presa de possessió assistiren distinguides personalitats, aixina com moltes representacions d'alumnes i antics alumnes del colege dels franciscans d'Ontinyent. La província franciscana celebrà en molt de goig esta exaltació del seu Provincial M.R.P. Lluís Fullana. Se celebraren simples, pero sentits actes d'homenage en els convents de Valéncia, Ontinyent i en uns atres.
Entre unes atres entitats culturals de Valéncia, "Lo Rat Penat" celebrà una solemne velada, en l'any 1929, en homenage al pare Fullana, com a digne representant de la llengua valenciana en la Real Acadèmia Espanyola.
Una volta establit en Madrit, en l'any 1934, el pare Fullana passà les seues vesprades en la Real Acadèmia, dedicat als deures que l'impon la seua condició d'acadèmic i relacionat en les primeres figures de l'intelectualitat espanyola.
Les Bases d'ortografia valenciana[editar | editar còdic]
Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "Normes del 32 o de Castelló", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.
El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en Madrit, el sol representant de la llengua valenciana, des de 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."
Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de 1932, una Ortografia Valenciana, en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa Ortografia Valenciana, que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.
Obra[editar | editar còdic]
Entre el cabal d'obres d'est eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació:
- 1903. Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua.
- 1906. Ullada general sobre la Morfologia catalana.
- 1907. Morfologia del verp en la llengua valenciana.
- 1908. Característiques catalanes en lo Reine de Valencia.
- 1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.
- 1914. Normes ortogràfiques.
- 1915. Gramática Elemental de la Llengua Valenciana.
- 1915. La Palatalisació Valenciana.
- 1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català.
- 1916. Diferencies dialectals en la llengua valenciana.
- 1918. Gramàtica elemental de la llengua valenciana. (2ª edició).
- 1920. Historia de la Villa y Condado de Cocentaina.
- 1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.
- 1922. Compèndi de la Gramática Valenciana.
- 1925. Evolució Fonogràfica de la llengua valenciana.
- 1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la llengua valenciana.
- 1928. Evolució del verp en la llengua valenciana.
- 1932. Ortografia Valenciana.
- 1933. Ortografia Valenciana. (2ª edició).
Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció[editar | editar còdic]
En virtud de la 'llei d'acurtament' las palabras latinas perdieron la terminación en su paso al valenciano: de virutem se formó virtut; de gloriosum, glorios; etc.. Y si hecho 'l'acurtament' quedaba al final la nasal n, desaparecía ésta por repugnar a nuestra lengua la nasalidad al final de dicción, así de 'vinum', 'panem', 'granum', se derivaron 'vi', 'pa', 'gra'.
Por la 'llei del menor esforç' cayeron muchas letras y aún sílabas enteras, en medio de dicción, de 'solidatum', se formó 'soldat'; de 'matutinum', 'mati'; de 'mensuram', 'mesura'.
La 'llei d'eufonia' hizo suavizar las palabras, cambiando unas letras en otras de más fácil pronunciación, tanto en principio como en medio y final de dicción. De esta manera se derivó 'oli' de 'oleum'; 'manega' de 'manicam'. Efecto de esta misma ley es la vocalización, o sea el cambio de consonantes en vocales, como en 'paraula' que viene de 'parabolam'; 'pau' de 'pacem'.
Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.
Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.Homenages[editar | editar còdic]
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
- Nomenat Fill Adoptiu de Valéncia en setembre de 1996.
- Nomenat Fill Adoptiu de Cocentaina el 21 de Juliol de 1920.
- Nomenat Fill Predilecte de Benimarfull el 22 de Maig de 1927.
- Se li va erigir un monument finançat pel Grup d'Accio Valencianista i modelat pel primer President del GAV l'escultor Rafael Orellano, en els Jardins del Real de Valéncia Ciutat el 12 de novembre de 1978. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
- Placa commemorativa en la seua casa natalícia de Benimarfull. L'associació Lo Rat Penat li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
- Homenage en el Palau de la Música i en els Jardins de Vivers de Valéncia ciutat en l’any 2003 per diferents associacions dedicades a la llengua valenciana, en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la RAE en representació de la llengua valenciana.
Cites[editar | editar còdic]
Bibliografía[editar | editar còdic]
- Federico Martínez Roda. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari. 2006. Valéncia. Arts gràfiques Soler. ISBN 84-96068-81-1
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Biografia del Pare Fullana en Colectiu Aitana
- Luis Fullana y Mira - Real Academia Española
- Colectiu Lluís Fullana
- Biografia en Llengua Valenciana Si
- Discursos llegits front a la RAE
- “El Centro de Cultura Valenciana creó la Cátedra de Lengua Valenciana” - Cultura Valenciana
- La càtedra de llengua valenciana Lluís Fullana cumple 100 años - Las Provincias
- Pàgina web a on se poden descarregar obres de Lluís Fullana en PDF debades
- Obres del pare Fullana
- “Acomodar la nostra ortografia a la catalana, es empresa irracional i antillogica” - Cultura Valenciana
- El sabio del idioma - Òscar Rueda - Las Provincias