Edició de «Lucrècia Borja»

[[File:Lucretia Borgia.jpg|thumb|250px|Lucrècia Borja]]

'''Lucrècia Borja''' (en [[llatí]], ''Lucretia Borgia''; en [[italià]], ''Lucrezia Borgia'' i en [[castellà]], ''Lucrecia Borgia'' o ''Lucrecia de Borja'') ([[Subiaco]], [[Roma]], [[Itàlia]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - † [[Ferrara]], [[Itàlia]], [[24 de juny]] de [[1519]]), fon la filla de [[Roderic de Borja]], el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el [[Papa]] [[Aleixandre VI]], i de Vannozza Cattanei.

Aleixandre VI, el qual utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora. 

== Vore també ==

* [[Roderic de Borja]]
* [[Els Borja]]

== Referències ==
* Burckhardt, Jacob (1985). La cultura del Renacimiento en Italia I. Ediciones Orbis. p. 24. ISBN 84-7634-045-1
* Palau y de Huguet, José de (1878). «Los crímenes de los Bórgia». La falsa Historia. Imprenta Peninsular. pp. 27-49
*  Villarroel Gonzalez, Oscar (2013). «El poder del pontífice e Italia». Iglesia y poder entre los siglos XV y XVI. Silex ediciones, S.L. p. 371. ISBN 978-84-7737-757-3

== Bibliografia ==
*  Batllori, Miguel (1999). La familia de los Borjas. Madrid: Real Academia de la Historia. ISBN 84-89512-34-5
* Guicciardini, Francesco (1818). Delle Istorie d’Italia. Libro VI. Florencia: Niccolò Conti
* Mendez, Antonio (2006). Guia de Cine Clásico. Editorial Visión Libros. p. 391. ISBN 9788498213881
* Pellettieri, Osvaldo (2002). Historia del teatro argentino en Buenos Aires: La emancipación cultural (1884-1930). Editorial Galerna. p. 622. ISBN 9789505564378
* Vogt-Luerssen, Maike (2010). Lucrezia Borgia, the Life of a Pope's Daughter in the Renaissance (en inglés). CreateSpace. ISBN 978-1-4537-2740-9

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lucrezia Borgia}}

* [http://www.homar.org/genealog/iii_gregolatino/vat06.htm Genealogia, Reis i Regnes: Els Borgia]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lucrecia_Borgia Lucrècia Borja en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Sigle XV]]
[[Categoria:Sigle XVI]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Biografia|
+[[File:Lucretia Borgia.jpg|thumb|250px|Lucrècia Borja]]
-| nom = Lucrècia Borja
-| image = [[File:Lucretia Borgia.jpg|250px|Lucrècia Borja]]
-| peu =
-| nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]]
-| ocupació =
-| data_naix = [[18 d'abril]] de [[1480]]
-| lloc_naix = [[Roma]], [[Itàlia]]
-| data_mort = [[24 de juny]] de [[1519]]
-| lloc_mort = [[Ferrara]], [[Itàlia]]
-}}
 '''Lucrècia Borja''' (en [[llatí]], ''Lucretia Borgia''; en [[italià]], ''Lucrezia Borgia'' i en [[castellà]], ''Lucrecia Borgia'' o ''Lucrecia de Borja'') ([[Subiaco]], [[Roma]], [[Itàlia]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - † [[Ferrara]], [[Itàlia]], [[24 de juny]] de [[1519]]), fon la filla de [[Roderic de Borja]], el poderós renaixentiste valencià que més tart es convertí en el [[Papa]] [[Aleixandre VI]], i de Vannozza Cattanei.
-Aleixandre VI, utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora.
+Aleixandre VI, el qual utilisà a la seua filla per a compondre aliances polítiques, casant-la fins en tres ocasions per conveniències. Víctima de la llegenda negra en la que s'ha volgut envoltar sempre ad esta família, la realitat és que, quan tingué ocasiò, donà mostres de ser una dòna culta, mecenes de les arts i eficaç gestora.
 == Vore també ==