Canvis

6 bytes afegits ,  18:59 4 set 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].
 
La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].
   −
Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia.
+
Poc abans de morir en l'any [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia.
    
Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):  
 
Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):  
109 448

edicions