1776
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 58:
Llínea 58: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.
Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.
== Història ==
El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de [[Caçador (ofici)|caçadors]] i [[recolector]]és [[nómada]]s fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any [[9000 a.C.]] es desenrollaven els processos que varen dur a la [[domesticació]] de plantes com la [[Cucurbita pepo|carabassa]] i el [[Lagenaria siceraria|huaje]] en regions com el [[Valle de Tehuacán]] i la [[serra de Tamaulipas]]. La domesticació del [[dacsa]] va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va anar una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en [[Mesoamèrica]].
=== Oasisamèrica ===
{{AP|Oasisamèrica}}
Els oasisamericans varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de sapos i tortugues, i la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua.
=== Aridoamèrica ===
{{AP|Aridoamèrica}}
Els habitants de la regió coneguda com [[Aridoamèrica]] varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com [[cova de la Gossa]] ([[Paleolític superior|12000 a.C.]]), [[cova de la Candelaria]] ([[8000 a.C.]]), [[El Conchalito]] ([[1000 a.C.]]) i [[pintures rupestres de la Serra de Sant Francisco|les coves de la Serra de Sant Francisco]] ([[Paleolític|10500 a.C.]]).
=== Mesoamèrica ===
{{AP|Mesoamèrica}}
==== Olmeques ====
L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i el [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.|XV]]-[[sigle IV a. C.|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.
El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de [[Texistepec]], situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda.
La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de [[jade]]. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de que per a construir-les.
El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors.
Es pensa que els cvaren ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en la qual cosa es pensa que la cultura olmeca es va disseminar atrevixes de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser a la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del volcà Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==