745
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 31:
Llínea 31: − +
perqué > perque
Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perqué, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].
Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].
La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.
La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.
== Més Sideral ==
== Més Sideral ==
El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perqué és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.
El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.
== Més tròpic ==
== Més tròpic ==