Lletra M

La M, m en minúscula, és la dècima tercera lletra de l'alfabet valencià i dècima de les consonants. El seu nom en valencià és em, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, eme.

FonèticaEditar

En valencià representa la nasal bilabial sonora de l'alfabet fonètic internacional [m].

OrtografiaEditar

S'escriu emEditar

  • En inicial, interior, i final de paraula: mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
  • Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal. Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.
  • En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància, circumnavegació, circumferència.
  • Mai davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir).
  • No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana: semana, no setmana; sometre, no sotmetre.
  • No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimològiques s’haja usat: atentar, no atemptar; pronte, no prompte.

Vore tambéEditar

Enllaços externsEditar

Commons