Diferència entre les revisions de "Mallorquí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Vingudes és correcta i la deixem aixina)
(Text reemplaça - 's on ' a 's a on ')
Llínea 6: Llínea 6:
 
També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal.  
 
També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal.  
  
El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''es'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''so'', i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''emb''). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguênt, venguênt... que acaben en -guênt) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).
+
El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''es'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''so'', i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''emb''). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguênt, venguênt... que acaben en -guênt) i en l'adició del complement directe al final dels verps a on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).
  
 
Ademés té una gran cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'[[Espanya]] a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la er final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.
 
Ademés té una gran cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'[[Espanya]] a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la er final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Revisió de 19:35 24 maig 2021

El mallorquí (en balear, mallorquí), és un dialecte del balear que es parla en l'Illa de Mallorca en les Illes Balears.

Característiques

Se caracterisa, entre d'atres característiques pròpies, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes e tòniques, per la no adquisició de o que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (histori, presenci).

També per la reducció de les combinacions gua i qua en go i co, sobretot si van en sílaba àtona: aigo, llengo, gordar, coranta, corema... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal.

El seu factor més característic és l'us dels artículs salats es, sa, ets (abans de vocal o h), ses, so, i sos (els dos últims despuix de la preposició emb). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguênt, venguênt... que acaben en -guênt) i en l'adició del complement directe al final dels verps a on se suprimix la r final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).

Ademés té una gran cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: Al·lot, cotxo, sebre, gonelles, trunyella, missè, manascal, etc. En els noms i en els monosílaps, la er final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Enllaços externs

Vore també