108 918
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: − +
Text reemplaça - 's on ' a 's a on '
També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal.
També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal.
El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''es'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''so'', i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''emb''). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguênt, venguênt... que acaben en -guênt) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).
El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''es'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''so'', i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''emb''). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguênt, venguênt... que acaben en -guênt) i en l'adició del complement directe al final dels verps a on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).
Ademés té una gran cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'[[Espanya]] a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la er final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.
Ademés té una gran cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'[[Espanya]] a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la er final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.