Mallorquí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El mallorquí, és un dialecte del Balear que se parla en la Illa de Mallorca en les Illes Balears.

Característiques

Es caracterisa, entre atres trets propis, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes e tòniques, per la no adquisició de o que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions gua i qua en go i co, sobretot si van en sílaba àtona: aigo, llengo, gordar, coranta, corema... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels artículs salats és, sa, ets (abans de vocal o h), ses, s, sota i sos (els dos últims després de la preposició ab). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la r final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme quantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han pasat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: Al·lot, cotxo, sebre, gonelles, trunyella, missè, manascal, etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Enllaços externs

Vore també