Mammillaria

La Mammillaria es un gener de la familia dels cactus un poc especial, pero prou variable. Ocupa l'estat de Mexic, sudoest dels EEUU i llocs d'America central, escapant-se algunes poques al nort de l'America del Sur.

Comprén mes o manco unes 175 especies ”tipo” i unes poques mes de 300 si contem les subespecies. Dona't el seu comportament i variabilitat en l'especiacio a través de una llinea horissontal de desenrroll en l'evolucio, lo mes paregut a una deriva genética per desplaçament, s'ha incorporat al seu estudi el concepte de serie, que incloïx totes les especies i subespecies relacionades entre si i desenrollades per la deriva genética.

El gener Mammillaria es descrit per Adrian Haworth en 1812, referint-se a l'especie que hui es nomena com a Mammillaria mammillaris.

• El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mammelles. Unes jovenils i atres madures, albarginades.

• De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que en existixen francament columnars des del seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme, pero sempre ocupant superficialment el terreny. El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt poquetes excepcions es mantenen solitaries.

• Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletossa que es solidifica, i encara que no s'ha pogut averiguar si tracta d'evitar la perdua de liquit, estanyant la ferida per un mos o traumatisme o per a aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per hervivorisme, o per les dos coses a la volta.

• Els cactus "coronats" tenen la particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en el apiç, lo qual els dona un aspecte de reixos en corona de flors (o hawaianes).

Aco es degut a que el seu creiximent part d'un punt i s'exten de forma circular i concentrica, per lo que alcança la madurea de fructificacio en l'anell situat a certa distancia del pol, florint molt frequentment a la vegada i en circul. Este tipo de creiximent podriem imaginarmos-lo visualment observant el moviment de una manega que tornem del revés.

• Es també prou frequent i constant en algunes especies la divisio dicotoma del pol de creiximent, formant en poquets anys dos cossos i, trobant-nos en tota una colonia que ha escomençat d'un cos a soles, per divisions succesives.

• Un fenomen diferent, menys frequent, i que es manifesta a vegades en tot el regne vegetal es, en este cas, el creiximent, en conte de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats d'una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes.

• Els fruts, globossos o en forma abastonada, en sa majoria rojos, que apareixen en el puesto de les flors i, per tant formant també una corona, pot ser mes cridanera que les flors encara. Totes es poden menjar i en Mexic les nomenen chilitos, en un gust acit i algo dolç. Normalment están plenes de llavors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i netejar, ya que moltes vegades, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio. Una vegada aislades i seques, poden plantar-se, cobrint-les en una capeta fina d'arena de granulometria pareguda al tamany de la llavor i, en una grossaria del doble del mateix.

S'aconsella mantindre-les a l'ombra pero certament es suficient en que estiguen protegides en les primeres semanes del sol directe i del vent de ponent, en una certa humitat, donat que la seua epidermis es molt fina i falta de cuticula. En la naturalea creixen a l'ampar i al peu dels seus progenitors i en les macetes solen germinar al costat de sa mare en facilitat a soles en que es prenguen alguna mida de precaucio, com per eixemple que la terra no es mantinga molts dies seca.

Existencia de la Mammillaria

Per a explicar l'existencia de la Mammillaria seria necessari realisar un repas del desenrroll del reine vegetal, una chicoteta fitohistoria, per a comprendre com ha arrivat, prou recentment parlant, en temps geologics, a apareixer sobre la terra la familia de les cactacees.

La vida, tant animal, com vegetal, escomençá en l'aigua i pot ser per aixó, eixa es la composició de qualsevol ser viu en un 80-90%. En aquell moment, una senzilla membrana separava el complex viu de l'aigua de l'entorn. Conforme s'anaven diversificant i complicant eixos sistemes de vida o sistemes vius, la seua relació en el mig es fea mes dirigida, mes controlada, mes entropica i mes egoista, traguent un major rendiment de tot lo que es trobava al voltant.

En este cas, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents, a través i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separador i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d'unes conduccions esclerotissaes per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.

Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats, per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de hifes extesses, que ocupen un volum de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.

En eixe punt es desenrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, l'aigua i l'aire com actors principals, i al mateix temps , es va formant la vascularitat, el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors, etc, quan tot aixó està instalat en la terra, no se sap si, continuant el camí mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen patir unes elevacions i unes desertissacions, la consequiencia fon que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.

En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenrroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra.

Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig per a ser utilissat durant la segona part.

Per a evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages, i, en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per la nit per a absorvir el CO2, (per la nit en que, justament en l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio d'aigua). Llavors, fabriquen i almagasenen un acit, el malic que, al dia següent, ya en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen en els seus sucres, en el seu aliment.

Este sistema, artilugi o trampeta, es diu CAM, perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees. Vol dir Metabolisme acit de les crassulacees, i lo d'acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula.

Entre els 1000 i 3000 metres d'altitut (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir, periodos de sequera de mes de sis mesos o periodos de pluja de dos a tres mesos.

En eixos llocs, les plantes tenen tendencia a no creixer molt en altura, a quedarse baixetes per tindre un metabolisme ralentissat (mai poden comparar-se els rendiments d'absorcio, transpiració, continguts de cloroplasts, fotosintesis, etc, del cos mig tapat per les espines d'un cactus, al de les fulles de qualsevol planta, que son organs desenrrollats especificament per l'evolucio per ad aixo mateix) i, sobretot, tenden a presentar un cos que es preste a canvis molts grans de volum sense trencar-se ni explotar...(canvis de a voltes el 50%) De ahí la presencia de costelles o tuberculs, en nostre cas , en les mammillaries, tuberculs en forma de mamella.

En la Comunitat Valenciana, normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des del mes de novembre hasda ben entrat març i n'hi han alguns que es claven en terra i casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal, pero, que en un parell de messos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i lustrossos con abans.

La rao de que tinguen les flors pot ser mes cridaneres, de colors mes vius i de mes grandaria, relativament, del mon vegetal, es deu a que son fecundades pels insects (n'hi ha alguna excepcio, per eixemple per pardalets chicotets com son els colibris).

Sent els seus habitats no molt favorits per la presencia d'insects, ni sent un puesto molt acollidor per ad ells, precisen atraure als poquets que n'hi haxquen des d'un bon troç i puguen vore les seues flors desde ben llunt.

En els cassos de floracio nocturna (no es el cas de les Mammillaries, en que no n'hi han), es presenten blanques i perfumades i en ocasions, es junten a la faena de polinissar a vegades, les rates penades.

Encara que sobreviuen despres de messos de sequera, per als que cultiven estes plantes es necessari llevar-se de damunt alguns perjuïcis molt extessos, com que no n'hi ha que regarles mai i que en tres vegades a l'any tenen prou.

Els cactus viuen en sa majoria en llocs d'alta montanya i desertics (xerofitics). Si observem les caracteristiques climatiques d'estos llocs comprovem que les temperatures del dia son extremadament altes, que la radiació també, que l'humitat ambiental es nula, pero per la nit, tot canvia. Les temperatures baixen 30 o 40 graus, l'insolacio no existix i es produix el fenomen de la condensacio de l'humitat en una rossá cada nit, de la que les plantes s'en aprofiten. O siga, secs, pero dins d'un orde. Pot ser per aixó que en la Comunitat Valenciana es nota que creixen millor en la primavera d'hivern en que se diferencien mes les temperatures dia-nit.

Per a tot el que vullga introduir-se en el cultiu d'estes plantes tant especialisades, es necessari tindre una serie de factors en conte que ajudarien al seu cultiu.

En principi, la falta de materia organica i la terra pedregossa que tenen en els seus llocs d'orige, nos donen una idea de lo que tenim que fer. Substrat casi en absolut mineral i granulositat (tamany de les pedretes) mija-gran (4-7 mm.).

La falta de humitat i precipitacions en els seus llocs d'orige els ha fet no haver-se topetat i per tant no estar preparats en la seua evolucio per a lluitar contra els foncs de la putricio que tenim en les terres o en les macetes sorregades, i fa que eixe drenage maxim que dona la granulometria dita, evite l'encharcament. Al mateix temps, si mantenim un cicle o alternancia sec-humit, evitem la proliferació de foncs i favorim la seua supervivencia.

Degut a que en la nostra terra valenciana, la combinacio de les pluges en les baixes temperatures concidixen en el nostre hivern, deguem favorir i ajudar a l'activacio de la dormicio en ausencia total de recs i preservar-los de les precipitacions a partir de Novembre, en el fi de que la llacor (savia) es sature, es faça mes condensada i, d'eixa forma, baixe el seu punt de congelacio als 3 o 4 graus baix cero i no li afecten les chicotetes gelades.

També el fet sobre les diferencies de temperatures dia-nit que produixen les rosades, nos aconsellen canviar en molts moments un rec, per varies pulverisacions nocturnes o matinals.

En quant a la fertilisació, es molt convenient una molt frequent (cada 15 dies) en primavera i primavera d'hivern, en concentracions molt baixes (un terç de lo recomanat) i en un abono complex en oligoelements, en poquet de nitrogen. Com se sap, la resposta dels vegetals en carencia a l'aplicacio del fertilisant que la corregixca, es exponencial en l'escomençament, tornant-se llineal o hasda negativa en aplicacions sucesives o en molta concentracio.

En la majoria de les especies d'espinacions blanques, espesses i opaques, que procedixen de llocs i terres basiques o alcalines, es convenient afegir unes pedretes o graveta de carbonat calcic.

L'insolació deu de ser la máxima que se li puga oferir (una orientació sur, per eixemple) i en un lloc molt ventilat, tant en l'estiu com en hivern. Una bona insolacio durant l'hivern els fa mes durs i resistents a les enfermetats, a la congelacio i prepara satisfactoriament la floracio i fructificacio següents.