109 448
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 21:
Llínea 21: − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
| clubretiro =
| clubretiro =
}}
}}
'''Manuel Maciá Sempere''' conegut com '''Manolo Maciá''' o '''Maciá II''' ([[Santa Pola]], [[provincia d'Alacant]], [[Espanya]], [[17 d'agost]] de [[1913]] - [[provincia d'Alacant]], [[1990]]), fon un futboliste [[Espanya|espanyol]]. Jugà de [[Defensa (fútbol)|defensa]], i es considerat un dels mits de l'historia del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]].
'''Manuel Maciá Sempere''' conegut com '''Manolo Maciá''' o '''Maciá II''' ([[Santa Pola]], [[provincia d'Alacant]], [[Espanya]], [[17 d'agost]] de [[1913]] - [[provincia d'Alacant]], [[1990]]), fon un futboliste [[Espanya|espanyol]]. Jugà de [[Defensa (fútbol)|defensa]], i està considerat com un dels mits de l'historia del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]].
== Trayectoria ==
== Trayectoria ==
'''Manolo Maciá''' s'inicià en la Santa Pola de la seua [[Santa Pola|poble natal]]. El seu germa major, Josep Maciá (també conegut com Pepe Maciá), també jugava en la Santa Pola.<ref>[http://santapolacf.iespana.es/resehist.htm Historia de la Santa Pola CF].</ref> Es alli, quan directius del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] se fixen en els dos germans, i abdós ficharen per l'Hercules en [[1930]]. En l'Hercules, Josep seria Maciá I, i Manuel, Maciá II.
'''Manolo Maciá''' s'inicià en la Santa Pola de la seua [[Santa Pola|poble natal]]. El seu germa major, Josep Maciá (també conegut com Pepe Maciá), també jugava en la Santa Pola.<ref>[http://santapolacf.iespana.es/resehist.htm Historia de la Santa Pola CF].</ref> Es alli, quan directius del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] se fixen en els dos germans, i abdós ficharen per l'Hercules en [[1930]]. En l'Hercules, Josep seria Maciá I, i Manuel, Maciá II.
En [[1930]], Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En [[1932]] consegui en el [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-[[Elig Club de Fútbol|Elig]] del [[Campeonat Regional Murcia]], en [[1933]]. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.
En l'any [[1930]], Manolo Maciá tenia 17 anys, i fichà en ficha d'amater. En l'any [[1932]] consegui en el [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] el Campeonat Regional. El seu primer partit com professional fon un Hercules-[[Elig Club de Fútbol|Elig]] del [[Campeonat Regional Murcia]], en [[1933]]. En eixe mateix any firmà el seu primer contracte professional.
La [[Guerra Civil Espanyola]] paralisà el fútbol en [[Espanya]], i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despuix de finalisar la guerra s'exilià en [[França]]. Alli jugà en el [[OGC Niza|Niza]], a on segurament coincidiria en [[Ricardo Zamora]] i [[Josep Samitier]].
La [[Guerra Civil Espanyola]] paralisà el fútbol en [[Espanya]], i Maciá s'integrà en el bando republicà. Despuix de finalisar la guerra s'exilià en [[França]]. Alli jugà en el [[OGC Niza|Niza]], a on segurament coincidiria en [[Ricardo Zamora]] i [[Josep Samitier]].
Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unio Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
Despuix de varies gestions de [[Renato Bardín]], directiu del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] i [[embaixador]] de [[França]] en [[Alacant]], conseguix creuar la frontera. Posteriorment fon pres en el Camp d'Irún, a on se li assignà el numero 453. Varis dies despuix, Bardín consegui els avals necessaris de la [[Falange]], i el [[23 de juny]] se li concedi un permis provisional per a traslladar-se a [[Alacant]]. El [[2 de juliol]] ya jugà contra el [[Llevant Unió Deportiva|Llevant]]. A partir d'ahi, Maciá pati diferents ingressos en el reformatori d'adults d'Alacant, i mes tart ingressà en preso 6 mesos despuix d'una falsa denuncia en la que se li acusava de cremar la parroquia de [[Santa Pola]] en els albors de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisio d'Espanya|Segona Divisio]].
Des del seu regres de [[França]], permaneció en l'equip [[Hercules Club de Fútbol|hercula]] fins la seua retirada, rebujant qualsevol oferta per ell de grans equips com el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]] (en la 1933/34) i [[Fútbol Club Barcelona|FC Barcelona]] (en la 1943/44). També aplegà a fer-se carrec de l'Hercules com entrenador, en la temporada 1943/44 en [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]].
Jugà 82 partits en [[Primera Divisio d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]].
Jugà 82 partits en [[Primera Divisio d'Espanya|Primera divisio]], debutant davant el [[Real Madrit Club de Fútbol|Madrit CF]]. Fon homenajat en [[1945]] en un trobament contral el Real Madrit, i el seu ultim trobament fon en la temporada 1947/48 davant el [[Granada Club de Fútbol|Granat]].
== Seleccio nacional ==
== Seleccio nacional ==
El [[5 de maig]] de [[1940]], Maciá jugà un partit en la [[Seleccio de fútbol d'Espanya|Seleccio Espanyola]], contra una seleccio de jugadors de [[Castella]]. El proposit del seleccionador [[Amadeu Garcia de Salazar]] era observar en directe als jugadors, per a formar l'equip nacional. En la cridada Seleccio Espanyola, s'alliniaren: [[Josep Pérez Garcia|Pérez]], Jogim, Joan Ramón, Bertolí, Soladrero, Franc, [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], Jordi, [[Edmon Suárez|Mon]], [[Gárate]] i [[Guillem Gorostiza Parets|Gorostiza]]. En el segon temps jugaren Maciá que supli a Jogim, Ipiña a Franc, i Vergara a Gárate.
El [[5 de maig]] de l'any [[1940]], Maciá jugà un partit en la [[Selecció de fútbol d'Espanya|Selecció Espanyola]], contra una seleccio de jugadors de [[Castella]]. El proposit del seleccionador [[Amadeu Garcia de Salazar]] era observar en directe als jugadors, per a formar l'equip nacional. En la cridada Seleccio Espanyola, s'alliniaren: [[Josep Pérez Garcia|Pérez]], Jogim, Joan Ramón, Bertolí, Soladrero, Franc, [[Epifanio Fernández Berridi|Epi]], Jordi, [[Edmon Suárez|Mon]], [[Gárate]] i [[Guillem Gorostiza Parets|Gorostiza]]. En el segon temps jugaren Maciá que supli a Jogim, Ipiña a Franc, i Vergara a Gárate.
Formaren la titulada seleccio de Castila: Tavares, Mardones, [[Jacint Quincoces López|Quincoces]], [[Simón Lecue|Lecue]], Germa, Ipiña, Enric, Alonso, [[Juliol Antoni Elícegui|Elícegui]], Camps i Vázquez.<ref>{{cita llibre
Formaren la titulada seleccio de Castila: Tavares, Mardones, [[Jacint Quincoces López|Quincoces]], [[Simón Lecue|Lecue]], Germa, Ipiña, Enric, Alonso, [[Juliol Antoni Elícegui|Elícegui]], Camps i Vázquez.<ref>{{cita llibre
| llinages = Pomells Pérez
| llinages = Pomells Pérez