Edició de «Manuel Sanchis Guarner»

{{Biografia|
| nom = Manuel Sanchis Guarner
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, historiador i escritor
| data_naix = [[9 de setembre]] de [[1911]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[16 de decembre]] de [[1981]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Manuel Sanchis Guarner''' ([[Valéncia]], [[9 de setembre]] de [[1911]] - † [[16 de decembre]] de [[1981]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] i [[escritor]] [[pancatalanisme|pancatalaniste]]. 
 
== Biografia ==
[[File:Manuel Sanchis Guarner i Josep Lozano i Lerma (País Valencià).jpg|thumb|Discurs en l'any [[1971]] d'En Vicent Hervàs, d'Alginet, en la presentació del poemari titulat Poemes Home-Terra, d'En Josep Lozano i Lerma, en [[Alginet]]. De dreta a esquerra: Manuel Sanchis Guarner, Josep Lozano i Lerma i Vicent Espí.]]

Naixqué en la [[Plaça de l'Almoina (Valéncia)|plaça de l'Almoina]], [[Valéncia]] i al morir sa mare, fon adoptat per son tio, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachillerat en les [[Escoles Pies]] i posteriorment se llicencià en dret per l'[[Universitat de Valéncia]], i fon u dels fundadors de la Federació Universitària Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]). 

Posteriorment estudià fonètica i dialectologia en l'[[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué l'independència del valencià respecte del català. <ref>''"Es la Lengua Valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron los catalanes, sino incluso los castellanos".'' MENÉNDEZ PIDAL, Ramón, "''Gramática Histórica''", [[Madrit]], [[1977]]</ref>

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], com que vivia en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a l'any [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en [[Mallorca]]. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]] '' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]] '' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francés en l'Institut Sant Vicent Ferrer fins que en l'any [[1960]] fon nomenat professor no numerari de l'[[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i del [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. 

En l'any [[1966]] ingressà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per a implementar el pancatalanisme entre els jóvens universitaris valencians. Entre els anys [[1978]] i [[1979]], els pancatalanistes i els nostàlgics del franquisme es retroalimentaren mútuament, i Guarner patí dos atacs en bombes casolanes, provablement per part de gent de l'[[ultradreta]] franquista. Guarner ixqué indemne d'estos atacs, i el juge no trobà als autors. 

Son fill, [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]], fon membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

== Sanchis Guarner i la llengua valenciana ==

[[Archiu:guarnerhp.jpg|thumb|right|250px|<center>[[Fotocòpia]] de la transcripció de la [[Biblia Valenciana]] per '''Sanchis Guarner''', on pot vore's entre les llínees huit i dèu que diu: "fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer". Quan en el text original lo que diu és: "fon arromançada en lo monestir de portaceli '''de lengua latina en la nostra valenciana''' per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer" (el fragment omés s'ha senyalat en negreta) ([[Revista Valenciana de Filologia]], Tom VI, nº 2-3)</center>]]

Sanchis Guarner fon u dels promotors crucials del [[conflicte llingüístic valencià]], al dedicar tota la seua obra a fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians, arribant inclús  a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava. Per eixemple, en la seua obra més publicada, "La llengua dels valencians", Guarner tergiversà l'us [[panoccitanisme|panoccitaniste]] que feen alguns escritors valencians del terme [[llemosí]], omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, i defengué que, prenent com a base el paregut i l'inteligibilitat mútua, el [[idioma català|català]] i el [[idioma valencià|valencià]] eren una sola llengua; omitint que, pel mateix criteri, l'[[idioma occità|occità]] deuria formar part d'eixa suposta sola llengua, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.

Per una atra banda, en l'any [[1964]], Guarner publicà un artícul en la [[Revista Valenciana de Filologia]] (Tom VI, nº 2-3) sobre la [[Biblia Valenciana]] de [[Bonifaci Ferrer]], en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase ''"de lengua latina en la nostra valenciana"'' ; lo que denota la mala fe i la nula objectivitat de Guarner com a investigador.

== Obra ==

Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. La seua obra més coneguda, "''La llengua dels valencians''", fon publicada en l'any [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. D'atres obres seues són: una enganyosa "''Gramàtica valenciana''" ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, "''Els pobles valencians parlen els uns dels altres''", "''La Ciutat de Valéncia''" (1979) o "''Aproximació a l'història de la llengua catalana''" ([[1980]]). En l'any [[1974]], en [[Catalunya]], fon premiat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]] a lo llarc de tota sa vida.

== ''La llengua dels valencians'' ==

* Sanchis Guarner en el seu llibre titulat ''La llengua dels valencians'' (Valéncia, [[1933]]), en la pàgina 10, diu lo següent:

{{Cita|Nosaltres hem nascut a València i som valencians. El País Valencià, el Poble Valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors abans esmentats; Geografia, Història, Economia i Cultures pròpies. Té també un idioma autòcton. Amb aquestes premisses es dedueix lògicament i forçosa el següent postulat, que, exposat d´aquesta senzilla forma, sembla irrefutable: La Llengua dels Valencians és el valencià. Som Valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell devem escriure. Devem i podem, i perquè devem, volem.}}

* És també molt famosa la cita que apareix en eixe llibre, en la pàgina 11, que diu lo següent:  

{{Cita|Qui renuncia a la seua llengua, renuncia a la seua pàtria i el qui renega de la seua pàtria és com el qui renega de la seua mare.|Manuel Sanchis Guarner en ''La llengua dels valencians'' (Valéncia, 1933)}}

Del seu llibre ''La llengua dels valencians'' s'han fet durant els anys moltes reedicions.

== Cites ==

{{Cita|''En una reunión celebrada en [[Castelló|Castellón de la Plana]] el 21 de diciembre de [[1932]], los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes [[Normes de Castelló|Normes Ortografiques]] que son una adaptación de las del [[Institut d'Estudis Catalans]]''|Manuel Sanchis Guarner, [[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]] (Valéncia, 1973)}}

{{Cita|''En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner ningún encuestado dijo hablar catalán. En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita.''|Entrevista a [[Lleopolt Peñarroja]] feta per Pepe Gozalvez (''[[Las Provincias]]'', 28.11.1985)}}

{{Cita|Mentres no es publique per l'autoritat competent la Gramatica normativa de la Llengua Valenciana, es deu estar alerta en no acceptar, com a valencianes, gramatiques que, circulant baix el nom de valencianes, se subjecten en tot a la codificacio de la llengua catalana. La gramatica de Sanchis Guarner es aprofitable en molts conceptes; pero, si be posa a vegades les dos formes, la valenciana i la catalana, acaba sempre aconsellant la catalana. La gramatica de [[Carles Salvador]], tambe en part aprofitable, no està lliure d'excessives concessions al catala. La de Lo Rat Penat es molt breu. La de P. Fullana, la mes segura, necessita chicotets retocs en l'ortografia. No cal dir que oferixen plena garantia les gramatiques que es publiquen baix dels auspicis de l'Academia de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat.|''La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic'', per [[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]] ([[Acadèmia de Cultura Valenciana]]. [[Valéncia]], [[1988]])}}

{{Cita|Totes les ideologies fascistes o totalitaries s'alimenten de la creacio de mits. Igual que els alemans consideraven a Hitler el seu guia (führer) infalible o que els russos omplien els carrers en l'image de “papà Stalin”, el catalanisme te en [[Joan Fuster]] al seu guia i pare, figura totemica intocable. El mateix esquema se repetix en totes les arees ocupades, completant-se el panteo panca en '''Sanchis Guarner''' –l'historiador i llingüiste–, [[Enric Valor]] –el gramatic i escritor (arribaren a postular-lo per al premi Nobel)–, i [[Vicent Andrés Estellés]] –el poeta–, de manera que resulta difícil pensar en un historiador, gramatic o poeta que no siga u d'estos, eclipsant en la seua artificial lluentor a tots els demes|''Ara van a pel cant valencià'' (Editorial del [[Bolletí Rogle|Rogle]], nº 141, juny 2018) editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

== Referències ==
{{Reflist}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.elperiodicodevalencia.com/1152/sabies-que-sanchis-guarner-va-mentir-sobre-els-simbols-identitaris-dels-valencians ¿Sabies que Sanchis Guarner va mentir sobre els símbols identitaris dels valencians? - El periódico de Valencia] 
* [http://batalladevalencia.org/manipulacio-biblia-valenciana/ Famosa manipulacio de la biblia valenciana per Sanchis Guarner - Batalla de Valencia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]