Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Manuel Sapiña Rico''', ([[Cullera]], 1833 - [[Valéncia]], 27 de novembre de 1913) fon alcalde de Valéncia. | + | '''Manuel Sapiña Rico''', ([[Cullera]], [[1833]] - [[Valéncia]], 27 de novembre de [[1913]]) fon alcalde de [[Valéncia]]. |
| | | |
− | Diputat a Corts pel districte de [[Sueca]] en les eleccions de [[1893]] i [[1905]]. Fon dirigent del Partit Lliberal de [[Sagasta]] a Valéncia. Era un gran propietari en la localitat del seu naiximent i comarca circumdant. | + | Diputat a Corts pel districte de [[Sueca]] en les eleccions de [[1893]] i [[1905]]. Fon dirigent del Partit Lliberal de [[Sagasta]] a [[Valéncia]]. Era un gran propietari en la localitat del seu naiximent i comarca circumdant. |
| | | |
− | Va estudiar en les [[Escoles Pies]] de Valéncia, passant a continuació a la [[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària]] per a fer la carrera de Notariat. | + | Va estudiar en les [[Escoles Pies]] de [[Valéncia]], passant a continuació a la [[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària]] per a fer la carrera de Notariat. |
| | | |
− | Acabada la carrera, fon nomenat notari a [[Dénia]] i poc després va eixercir la secretaria municipal en Cullera. | + | Acabada la carrera, fon nomenat notari a [[Dénia]] i poc després va eixercir la secretaria municipal en [[Cullera]]. |
| | | |
− | políticament va eixercir diversos càrrecs fon diputat en Corts, president de la Diputació i alcalde de Valéncia
| + | Políticament va eixercir diversos càrrecs fon diputat en Corts, president de la Diputació i alcalde de [[Valéncia]] |
| | | |
| ==Polític== | | ==Polític== |
| | | |
− | En la revolució de 1868 es va traslladar a Valéncia i allí va iniciar la seua carrera política, ingressant en al partit Progressiste i decantant-se per la fracció Constitucional. | + | En la revolució de [[1868]] es va traslladar a [[Valéncia]] i allí va iniciar la seua carrera política, ingressant en al partit Progressiste i decantant-se per la fracció Constitucional. |
| | | |
− | Després de la Restauració, i liderant el Constitucionalisme valencià, fon triat diputat provincial en diverses ocasions, lo que li va ajudar a establir una important trama clientelar en la província, en cap en Cullera. | + | Després de la Restauració, i liderant el Constitucionalisme valencià, fon triat diputat provincial en diverses ocasions, lo que li va ajudar a establir una important trama clientelar en la província, en cap en [[Cullera]]. |
| | | |
− | La prensa crítica republicà va començar llavors a parlar d'ell com el cacic del Brosquil –Una partida de Cullera-, malnom que li acompanyarà per a tota la vida. | + | La prensa crítica republicà va començar llavors a parlar d'ell com el cacic del Brosquil –Una partida de [[Cullera]]-, malnom que li acompanyarà per a tota la vida. |
| | | |
− | En 1881 va arribar a presidir la Diputació. També fon diverses vegades regidor de l'Ajuntament de Valéncia i alcalde de la ciutat. | + | En [[1881]] va arribar a presidir la Diputació. També fon diverses vegades regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]] i alcalde de la ciutat. |
| | | |
| En la divisió que es va produir en el seu partit entre seguidors de [[Villarroya]] i de [[Ruiz Capdepón]], es va prendre posicions al costat del segon, que al fi va resultar ser la fracció majoritària, lo que cosa ho va convertir en el Cap provincial del partit Lliberal. | | En la divisió que es va produir en el seu partit entre seguidors de [[Villarroya]] i de [[Ruiz Capdepón]], es va prendre posicions al costat del segon, que al fi va resultar ser la fracció majoritària, lo que cosa ho va convertir en el Cap provincial del partit Lliberal. |