Diferència entre les revisions de "María Consuelo Reyna"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 46: Llínea 46:
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
 +
* [[José Ombuena Antiñolo]]
 
* [[Batalla de Valéncia]]
 
* [[Batalla de Valéncia]]
 
* ''[[Las Provincias]]''
 
* ''[[Las Provincias]]''

Revisió de 07:10 30 maig 2023

María Consuelo Reyna Doménech
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Periodista
Naiximent: 1944
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

María Consuelo Reyna Doménech (Valéncia, 1944) és una periodista valenciana.

Biografia

María Consuelo Reyna és llicenciada en periodisme (Ciències de l'Informació). En l'any 1972 fon nomenada subdirectora del periòdic Las Provincias del que era accionista minoritària, ya que este diari pertanyia a la família Doménech, els membres de la qual formen el consell d'administració, passant a ser una de les primeres dònes en dirigir un periòdic en Espanya. També fon jurat dels premis d'ideologia pancatalanista, Premis Octubre. No obstant a partir de 1978 decidix variar la llínea editorial del periòdic cap a postures valencianistes, d'acort en la llínea política del partit que governà en la preautonomia, Unió de Centre Democràtic (UCD) de la Comunitat Valenciana. La capçalera que ella dirigí fon un dels actors clau en la nomenada Batalla de Valéncia, que va convertir la defensa de la cultura i llengua valencianes en principal argument polític de les campanyes electorals de la ciutat fins als anys 1990. Despuix de dirigir de fet el diari durant molts anys, en l'any 1992 fon nomenada directora del periòdic.

A finals dels anys 90, despuix d'una caiguda de vendes, una part dels accionistes del diari (agrupada entorn a la família Zarranz Doménech) posa en dubte la seua continuïtat i el 14 de setembre de 1999 el consell d'administració de Federico Doménech S.A., editora del diari, la va destituir del seu càrrec.

A principis de l'any 2000 es va fer càrrec de la direcció d'un nou periòdic que va adoptar el nom del centenari Diario de Valencia. Este periòdic és propietat del seu ex marit, Jesús Sánchez Carrascosa i en juny de 2007 va deixar d'editar-se per la seua baixa difusió.

María Consuelo Reyna participa en diverses tertúlies radiofòniques (en la SER) i televisives (Canal 9) d'àmbit local, aixina com una columna en el periòdic El Mundo (edició Valéncia) despuix d'haver rebujat numeroses ofertes d'àmbit nacional.

Reconeiximents

El 8 d'octubre de 1999 rep per mig del Decret 180/1999 la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, el mateix dia que el seu amic Manuel Valdés, de lo que està molt orgullosa. El Decret dispon:

En atenció a la seua contribució a la cultura valenciana, procedix concedir la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural a l'Excelentíssima senyora Na María Consuelo Reyna Doménech. Naixcuda en Valéncia, María Consuelo Reyna Doménech ha eixercit el periodisme a lo llarc de tres décades en el diari Las Provincias, ocupant la seua direcció durant els últims anys. En la seua dilatada trayectòria professional s'ha distinguit per ser un referent de les inquietuts i aspiracions de la societat valenciana. María Consuelo Reyna ha segut una de les primeres dònes en dirigir un diari en la prensa espanyola

Cites

¿Que opina voste de l'Academia Valenciana de la Llengua?

Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la llengua valenciana.

¿Per que te eixa esperança?

La presencia de persones com Ramon Ferrer o Xavier Casp, personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Lo Rat, Nova Epoca. Octubre/Novembre 2001)
¿Cuántas batallas cree que ha ganado y cuántas perdió?

Perdidas, perdidas... una y media: la del teatro romano y la media, las ruinas del Real, sobre las que ahora me están dando la razón. Y ganadas... me apunto la de los símbolos, la del cauce del Turia, la del Saler. Recuerdo cuando querían derribar la finca esa tan bonita de Cánovas o el trencadís de la Estación del Norte, o la propia estación... Sin embargo, la sociedad valenciana ante muchos temas actuales hoy prefiere no pronunciarse y sobre aquellos prefiere no recordarlos.

Somos una sociedad sólida a ratos intermitentes y también somos desmemoriados y un poco, o bastante, olvidadizos. Recuerdo cuando a Manolo Valdés se le declaró una guerra y, mientras tanto, él se abrió las puertas del mundo. Hoy es un número uno.
Entrevista a María Consuelo Reyna (Levante-EMV, 10.10.2010)

Vore també

Enllaços externs