Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes afegits ,  20:14 17 feb 2010
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:     
== Els moviments del mar ==
 
== Els moviments del mar ==
El mar esta en moviment perpetu. En l'antigüitat, este s'asignava a divinitat: les còleres de [[Poseido]], els jocs de les [[Nereides]], els mònstruosos [[Caribdis]] i [[Escila]]. Els moviments del mar son compleixos; per ad analisar-los millor, es dividixen en moviments elementals, qui causes i lleis puguen estudiar-se separadament.
+
El mar esta en moviment perpetu. En l'antiguetat, este s'assignava a divinitat: les còleres de [[Poseido]], els jocs de les [[Nereides]], els mònstruosos [[Caribdis]] i [[Escila]]. Els moviments del mar son complexos; per ad analisar-los millor, es dividixen en moviments elementals, qui causes i lleis puguen estudiar-se separadament.
    
Es distinguixen els següents moviments:
 
Es distinguixen els següents moviments:
   −
*Les marees, produides per l'acció gravitacional de la [[lluna]] i el [[sol]], el seu periodo es de prop de 12 horas, i la seua amplitut, pot variar en funció del lloc geografic, i pot alcançar mes de deu metros.  
+
*Les marees, produïdes per l'acció gravitacional de la [[lluna]] i el [[sol]], el seu periodo es de prop de 12 hores, i la seua amplitut, pot variar en funció del lloc geografic, i pot alcançar mes de deu metros.  
 
*Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la [[Terra]], encara que tambe tenen per orige les diferencies de densitat de l'aigua de mar (diferencies de salinitat o temperatura).
 
*Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la [[Terra]], encara que tambe tenen per orige les diferencies de densitat de l'aigua de mar (diferencies de salinitat o temperatura).
 
*Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo es de l'orde del segon o fraccio de segon i la seua amplitut pot alcançar varies decenes de metros.
 
*Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo es de l'orde del segon o fraccio de segon i la seua amplitut pot alcançar varies decenes de metros.
    
== Salinitat ==
 
== Salinitat ==
La salinitat es una característica de l'aigua de mar. Esta salinitat es aproximadament de 37 % en el [[mar Mediterraneu]], i al voltant de 35 % en els oceàns, es a dir, un kilogramo de sal en 30 a 35 litros d'aigua de mar. Quan l'evaporació es alta, es produix una concentració major de sales (major salinitat), en especial en mars tancats on es dificil que les aigües es mesclen. Aço ocorrix en el [[mar Mediterraneu]] o en el [[mar Roig]]. Al contrari, es troben baixos nivells de salinitat en els mars Artics i en les regions polars, producte del desgel de l'estiu.
+
La salinitat es una característica de l'aigua de mar. Esta salinitat es aproximadament de 37 % en el [[mar Mediterràneu]], i al voltant de 35 % en els oceans, es a dir, un quilógram de sal en 30 a 35 litros d'aigua de mar. Quan l'evaporació es alta, es produïx una concentració major de sales (major salinitat), en especial en mars tancats on es dificil que les aigües es mesclen. Açò ocorre en el [[Mar Mediterràneu]] o en el [[mar Roig]]. Al contrari, es troben baixos nivells de salinitat en els mars Àrtics i en les regions polars, producte del desgel de l'estiu.
    
== Nivell del mar ==
 
== Nivell del mar ==
El nivell dels mars s'elevat, en particular, baix l'efecte del derretiment dels gels continentals i una dilatació termica de l'aigua causada pel recalentament del [[clima]]. La pujada del nivell dels mars constituix un grau repte per a totes les poblacions costeres aixina com per a l'economía de numerosos païssos.
+
El nivell dels mars s'ha elevat, en particular, baix l'efecte del derretiment dels gels continentals i una dilatació termica de l'aigua causada pel recalentament del [[clima]]. La pujada del nivell dels mars constituïx un grau repte per a totes les poblacions costeres aixina com per a l'economia de numerosos països.
   −
El nivell del mar pot canviar perque canvia la cantitat d'aigua en els oceans o perque la [[terra]] esta en moviment. El fet de que la [[terra]] tart molt de temps en adaptar-se als canvis de peso que patixen el gel i l'aigua de la superficie, es la rao per la que els moviments de terra que s'están donant en l'actualitat sigan el resultat de procesos que ocorregueren fa milers d'anys. En canvi, la cantitat d'aigua dels oceans, pot canviar de forma mes rapida.
+
El nivell del mar pot canviar perque canvia la cantitat d'aigua en els oceans o perque la [[terra]] esta en moviment. El fet de que la [[terra]] tart molt de temps en adaptar-se als canvis de peso que patixen el gel i l'aigua de la superficie, es la rao per la que els moviments de terra que s'estan donant en l'actualitat siguen el resultat de processos que ocorregueren fa milers d'anys. En canvi, la cantitat d'aigua dels oceans, pot canviar de forma mes rapida.
       
== Classificació ==
 
== Classificació ==
Els mars puguen ser: '''continentals''' i '''externos'''. Seran continentals quan els mares s'adinsen en els continents i están units als oceans nomes a traves d'estretes eixides, com per eixemple, els [[mar Mediterraneu]] i [[mar Artic]].  
+
Els mars puguen ser: '''continentals''' i '''externs'''. Seran continentals quan els mares s'adinsen en els continents i estan units als oceans nomes a traves d'estretes eixides, com per eixemple, els [[Mar Mediterràneu]] i [[Mar Àrtic]].  
En canvi, si els mars es troben junt a les masses continentals, es diu de mars externs ([[mar d'Arabia]], [[mar de Barents]], [[mar del Coral]]). En ningu d'estos tipus s'incloen els grans golfs ni les baïes ([[golf de Bengala]]).  
+
En canvi, si els mars es troben junt a les masses continentals, es diu de mars externs ([[mar d'Arabia]], [[mar de Barents]], [[mar del Coral]]). En ningú d'estos tipos s'inclouen els grans golfs ni les baïes ([[golf de Bengala]]).  
   −
Una atra forma de classificar-los es la següent: '''mar obert'''; '''mar tancat'''; '''mar continental'''  o '''mediterraneu'''; '''mar coster''', '''somer''' o '''epicontinental'''; '''mar interior'''; '''mar marginal'''; '''mar periferic'''.
+
Una atra forma de classificar-los es la següent: '''mar obert'''; '''mar tancat'''; '''mar continental'''  o '''mediterràneu'''; '''mar coster''', '''somer''' o '''epicontinental'''; '''mar interior'''; '''mar marginal'''; '''mar perifèric'''.
   −
 
+
[[Categoria:Ciències socials]]
[[Categoria: Ciències socials]]
+
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria: Geografia]]
+
[[Categoria:Mar]]
[[Categoria: Mar]]
 

Menú de navegació