Mar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El terme generic de mar pot designar una gran extensio d'aigua salada conectada en un oceà, pero tambe s'utilisa en atres contexts tambe, com per a descriure un llac salat gran sense una eixida natural, com per eixemple el mar Caspi.


Els moviments del mar

El mar esta en moviment perpetu. En l'antigüitat, este s'asignava a divinitat: les còleres de Poseido, els jocs de les Nereides, els mònstruosos Caribdis i Escila. Els moviments del mar son compleixos; per ad analisar-los millor, es dividixen en moviments elementals, qui causes i lleis puguen estudiar-se separadament. Es distinguixen els següents moviments:

Les marees, produides per l'acció gravitacional de la lluna i el sol, el seu periodo es de prop de 12 horas, i la seua amplitut, pot variar en funció del lloc geografic, i pot alcançar mes de deu metros.

Les corrents marines, generades pels vents i pel moviment de rotació de la Terra, encara que tambe tenen per orige les diferencies de densitat de l'aigua de mar (diferencies de salinitat o temperatura).

Les ones, provocades per l'acció dels vents sobre la capa superficial de l'aigua, el seu periodo es de l'orde del segon o fraccio de segon i la seua amplitut pot alcançar varies decenes de metros.


Salinitat

La salinitat es una característica de l'aigua de mar. Esta salinitat es aproximadament de 37 % en el mar Mediterraneu, i al voltant de 35 % en els oceàns, es a dir, un kilogramo de sal en 30 a 35 litros d'aigua de mar. Quan l'evaporació es alta, es produix una concentració major de sales (major salinitat), en especial en mars tancats on es dificil que les aigües es mesclen. Aço ocorrix en el mar Mediterraneu o en el mar Roig. Al contrari, es troben baixos nivels de salinitat en els mars Artics i en les regions polars, producte del desgel de l'estiu.