Diferència entre les revisions de "Mar Cantàbrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Retire catalanisme, vejau http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_valenciana_i_propostes_de_revalencianisacio)
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que siga un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.
 
Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del [[tròpic]], cosa que fa que siga un [[ecotò]] d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.
[[Archiu:marcantabrico.jpg|thumbnail|Riscle a [[Sopela]], en el País Vasc]]  
+
[[Archiu:marcantabrico.jpg|thumbnail|Riscle en [[Sopela]], en el [[País Vasc]] ]]  
 
Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les [[illes Britàniques]] i la [[mar del Nort]], en combinació en l'[[anticicló]] de les [[Açores]]. La distància recorreguda pel [[vent]] i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'[[abril]]-[[maig]] i [[setembre]]-[[octubre]], els vents de l'oest poden conseguir magnituts de [[galerna]], en ones que arriben a superar els 9 metros.
 
Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les [[illes Britàniques]] i la [[mar del Nort]], en combinació en l'[[anticicló]] de les [[Açores]]. La distància recorreguda pel [[vent]] i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen [[ona|ones]] que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'[[abril]]-[[maig]] i [[setembre]]-[[octubre]], els vents de l'oest poden conseguir magnituts de [[galerna]], en ones que arriben a superar els 9 metros.
  

Revisió de 19:43 13 ago 2015

Mar Cantabrico.png

La mar Cantàbrica, o el mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nort de la península Ibèrica i la costa suroest de França. Tradicionalment comprén des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Adur (País Vasc/Landes). La part que banya les costes del País Vasc és més coneguda com a golf de Viscaya o golf de Gascunya. Va ser batejada per l'Antiga Roma en el sigle I a. C. com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").

Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del tròpic, cosa que fa que siga un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes.

Riscle en Sopela, en el País Vasc

Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nort, en combinació en l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen ones que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, la qual cosa origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden conseguir magnituts de galerna, en ones que arriben a superar els 9 metros.

A mesura que nos aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseïx una salinitat mijana del 35%, encara que esta dada varia molt en funció del règim de pluges imperant en la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel corrent del Golf.

Vore també