Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| [[File:Taj Mahal in March 2004.jpg|thumb|250px|Taj Mahal fet principalment de marbre]] | | [[File:Taj Mahal in March 2004.jpg|thumb|250px|Taj Mahal fet principalment de marbre]] |
| + | |
| + | [[File:Vénus de Milo, 14 December 2013.jpg|thumb|250px|Venus de Milo, esculpida en marbre. [[Museu del Louvre]]]] |
| | | |
| El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric. | | El '''marbre''' és una roca metamòrfica, calcàrea, en textura compacta i un aspecte cristalisat i cristalí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'us històric. |
Llínea 10: |
Llínea 12: |
| | | |
| El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc. | | El seu us com a material d'escultura privilegiat en l'época clàssica el va convertir en signe d'elegància. Hui en dia s'utilisa per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc. |
| + | |
| + | == Geologia == |
| + | El marbre és una roca resultant del metamorfisme de roca sedimentaria carbonatada, més comunament calcàrea o dolomita. El metamorfisme provoca la recristalisació variable dels grans minerals del carbonat original. La roca de marbre resultant sol estar composta per un mosaic entrellaçat de cristals de carbonat. Les textures i estructures sedimentaries primàries de la roca carbonatada original (protolit) solen haver segut modificades o destruïdes. |
| + | |
| + | El marbre blanc pur és el resultat del metamorfisme d'un protolit caliç o dolomític molt pur (pobres en silicat). Les moles i venes característiques de moltes varietats de marbre colorejat solen deure's a diverses impurees minerals com a argila, rovina, arena, òxit de [[ferro]] o esquisto que originalment estaven presents com a grans o capes en la calcàrea. La coloració verda es deu a sovint a serpentina resultant d'una calcàrea o dolomita originalment rica en [[magnesi]] en impurees de sílice. Estes diverses impurees han segut movilisades i recristalisades per l'intensa pressió i calor del metamorfisme. |
| + | |
| + | == En l'arqueologia i l'art == |
| + | Des del punt de vista de les arts, el concepte de marbre s'establix segons la seua apariència, sent les pedres calcàrees que són susceptibles d'una polida fina, conseguit gràcies a la compacitat de la formació dels seus materials aglomerats. Inclús s'accepta i estén el concepte de marbre a roques que presenten un aspecte d'acabament semblant en apariència al marbre, a pesar de que en la seua composició, la presència de carbonat càlcic siga escassa o nula. És per açò que, de tant en tant, com el marbre era un material predilecte en l'[[Antiga Grècia]], se li denominava generalment «pedra» (en [[grec]], λίθος, lý*thos), en algunes inscripcions, en l'expressió λευκός λίθος (pedra blanca). |
| + | |
| + | El marbre va ser molt apreciat en l'antiguetat i va aplegar a ser el material favorit dels escultors i arquitectes [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] convertint-se en símbol de poder. També és un símbol cultural de la tradició i el gust refinat. El marbre s'usava originalment en la Grècia Arcaica per a la realisació d'escultures decoratives, per la seua rigidea i resistència. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * Doronina NV; Li TsD; Ivanova EG; Trotsenko IuA. (2005). «Methylophaga murata sp. nov.: a haloalkaliphilic aerobic methylotroph from deteriorating marble». Mikrobiologiia 74 (4): 511-9. PMID 16211855 |
| + | * Cappitelli F; Principi P; Pedrazzani R; Toniolo L; Sorlini C (2007). «Bacterial and fungal deterioration of the Milan Cathedral marble treated with protective synthetic resins». Science of the Total Environment 385 (1–3): 172-81. Bibcode:2007ScTEn.385..172C. PMID 17658586. doi:10.1016/j.scitotenv.2007.06.022 |
| + | * Cappitelli F; Nosanchuk JD; Casadevall A; Toniolo L; Brusetti L; Florio S; Principi P; Borin S et al. (Jan 2007). «Synthetic consolidants attacked by melanin-producing fungi: case study of the biodeterioration of Milan (Italy) cathedral marble treated with acrylics». Applied and Environmental Microbiology 73 (1): 271-7. Bibcode:2007ApEnM..73..271C. PMC 1797126. PMID 17071788. doi:10.1128/AEM.02220-06 |
| + | * González Mozo, Ana; et al. (2018). IN LAPIDE DEPICTUM. Pintura italiana sobre piedra, 1530-1555. Museo Nacional del Prado. pp. 56-57. ISBN 9788484804819. |
| + | * Luciana y Tiziano Mannoni: Mármol, pag. 208, véase Lit. |
| + | * Granit-Marmorwerk Stächelin GmbH team (23 de marzo de 2023). «Stächelin | Exklusive Naturstein Manufaktur». |
| + | * Günther Mehling (Hrsg.): Naturstein-Lexikon. Callwey Verlag, 4. Aufl. München 1993, pag. 424–425 |
| + | * Franco Cucchi, Santo Gerdol: Der Naturstein aus dem Triester Karst. Trieste 1989, pag. 103 |
| + | * Raymond Perrier: Les roches ornementales. Edition Pro Roc, Ternay 2004, pag. 547–557 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Jaques Dubarry de Lassale: Marmor. Vorkommen, Bestimmung, Verarbeitung. Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart, München 2002, pag. 43 |
| + | * Kearey, Philip (2001). Dictionary of Geology, Penguin Group, London and New York. ISBN 978-0-14-051494-0 |
| + | * La gran enciclopedia de los minerales. 451 fotos, 521 páginas, 20,5 × 29,2 cm; original: Artia, Praga, 1986; versió en [[castellà]]: editorial Susaeta S.A., 1989 ISBN 978-84-305-1585-1 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Marble samples}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Minerals]] |