23 177
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{destacat}}
{{Biografia|
{{Biografia|
|nom = Marc Polo
|nom = Marco Polo
|image = [[Archiu:Marco Polo portrait.jpg|miniaturadeimagen]]
|image = [[Archiu:Marco Polo portrait.jpg|250px]]
|tamany =
|tamany =
|nom complet =Marco Polo
|nom complet =Marco Polo
|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh
|pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh
}}
}}
'''Marc Polo''' ([[Venecia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[Republica de Venecia|venecia]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Asia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa Migeval]] les terres de [[Asia central]] i [[Chinenca]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>
'''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]] - † ''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref>
Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees.
A la seua tornada a Italia, Venecia estava en guerra en el seu rival, [[Republica de Génova|Génova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En [[1298]], durant el seu periodo en la presó, conegué a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en [[1299]], Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Morí en [[1324]] i fon soterrat en l'iglesia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].
A la seua tornada a Itàlia, Venècia estava en guerra en el seu rival, [[República de Gènova|Gènova]], i en el transcurs del conflicte Marc fon capturat i empresonat pels genovesos. En [[1298]], durant el seu periodo en la presó, conegué a l'escritor [[Rustichello de Chafa]], a qui relatà els seus fabulosos viages, que foren el tema del llibre conegut en principi com ''Li divisament du escure'', ''Livre dones merveilles du escure'', o ''Il milione''. Deslliurat en [[1299]], Marc Polo se convertí en un ric mercader i membre del Gran Consell de la Republica de Venecia. Morí en [[1324]] i fon soterrat en l'iglésia de Sant Llorenç de la seua ciutat. Els celebres viages d'este pioner venecià inspiraren, entre atres, a [[Cristòfol Colon]].
== Context històric ==
== Context històric ==
En l'época de Marc Polo, el comerç en [[Europa]] seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[especia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Asia Central]] i les terres controlades pels [[sarraï]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa.
En l'época de Marc Polo, el comerç en [[Europa]] seguia un sistema triangular, en el que els productes de lux procedents d'Orient ([[seda]], [[espècia]]s) ocupaven un important lloc. Estos, en la coneguda com [[ruta de la seda]] travessaven [[Àsia Central]] i les terres controlades pels [[sarraí]]s, sent comprats per comerciantes italians (venecians, genovesos, [[chafa]]mos...), que obtenien grans beneficis al revendre'ls despuix per Europa.
Es per això per lo que Venecia i atres ports italians guanyaren en importancia i escomençaren una politica comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials.
Es per això per lo que Venècia i atres ports italians guanyaren en importància i escomençaren una política comercial agressiva per a explotar estes rutes comercials.
=== Venecia en l'epoca ===
=== Venècia en l'época ===
{{AP|Republica de Venecia}}
{{AP|República de Venècia}}
Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[Republica de Venecia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterranea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colonies de comerciantes per tot el Mediterraneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Génova pel predomini comercial.
Durant la [[Baixa Edat Mija]], la [[República de Venècia]] escomençà a convertir-se en una potencia mediterrànea. Al control del [[Véneto|interior]] i de la costa de [[Dalmacia]], e va unir una extensa activitat mercantil en Orient, que li portà a establir consulats i colònies de comerciantes per tot el Mediterràneu Oriental. Recolzà als [[creuats]] com manera de contrarrestar al [[Islam]] i mantingué un llarc conflicte en Gènova pel predomini comercial.
Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerencia veneciana, els creuats [[Lloc de Costantinoble (1204)|saquejaren Costantinoble]], decapitant el [[Imperi bizanti]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llati]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venecia segui controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils.
Durant la [[Quarta Creuada]], per sugerència veneciana, els creuats [[Lloc de Costantinoble (1204)|saquejaren Costantinoble]], decapitant el [[Imperi bizantí]] i conquistant numerosos territoris. Encara que el subsegüent [[Imperi llatí]] fon pronte reconquistat pels grecs, Venècia seguí controlant vàries illes i ciutats, sent una de les principals potencies mercantils.
=== L'Imperi mogol ===
=== L'Imperi mogol ===
{{AP|Imperi mogol}}
{{AP|Imperi mogol}}
L'Imperi mogol fon instituit per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mogol (etnia)|mogoles]] baix el seu mandat, involucrant-les en una expansió que els portaria a conquistar [[China]], [[Asia Central]], [[Russia]] i aplegar fins [[Irak]], [[Siria]] i [[Anatolia]].
L'Imperi mogol fon instituït per [[Genghis Kan]] en [[1206]]. Este, despuix de llargues lluites internes, unificà a les diverses tribus [[Mongol (ètnia)|mongoles]] baix el seu mandat, involucrant-les en una expansió que els portaria a conquistar [[China]], [[Àsia Central]], [[Rússia]] i aplegar fins [[Iraq]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].
A la seua mort li succeí el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansió i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]].
A la seua mort li succeí el seu fill [[Ogodei]], qui continuà en esta expansió i consolidà la jerarquia del [[Gran Kan]] sobre els diversos regnes mogols. En temps de Marc Polo este Gran Kan era [[Kublai Kan]].
=== El coneiximent europeu d'Orient ===
=== El coneiximent europeu d'Orient ===
El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mitic rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble arap|araps]].
El món conegut pels europeus no anava molt més allà de l'actual [[Orient Mig]]. Les poques noticies que se tenien de lo que estava més allà eren generalment confuses i molt mitificades. Es de destacar la llegenda del [[Preste Joan]], un mític rei cristià que se suponia existia rodejat d'infidels en [[Asia Central]]. Els intercanvis comercials se trobaven casi sempre mediatisats per [[Persia|perses]] i [[Poble àrap|àraps]].
L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes ruses i amenaçar [[Polonia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians.
L'expansió de l'Imperi mogol els portà a les mateixes portes d'Europa despuix de travessar les estepes russes i amenaçar [[Polònia]], encara que pronte se retiraren. Més al sur, no obstant, els mongols saquejaren [[Bagdad]] (Irak) i someteren a regnes musulmans que s'havien enfrontat en les [[creuades]] en els cristians.
Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitologics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerancia religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingue [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era reciproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona.
Es aixina com se desperta l'interés pels mongols en Europa. A la curiositat per eixos barbars, tenguts fins llavors com sers casi mitològics, se li suma en lo polític la possibilitat d'obtindre un aliat contra l'enemic islàmic, una forma més ventajosa de negociar en Orient en lo econòmic, i un desig [[Evangelisacio|evangelisadora]], donada la gran tolerància religiosa dels mongols. Abans de Marc Polo, varis missioners, com [[Giovanni dona Piulen del Carpine]], viajaren com embaixadors a Orient, encara que sense conseguir resultats concrets. Se fa referencia als contactes entre romans i el [[Imperi chinenc]], pero este també establí contacte en els romans en anterioritat a la Ruta de la Seda. Un dels primers contactes que tingué [[China]] en [[Antiga Roma|Roma]] fon quan l'emperador [[Ban Chao]] feu una campanya contra els nomadas d'Asia Central i envià a un dels seus colaboradors, [[Ga Yin]], que viajà cap a occident visitant els establiments comercials romans de la costa oriental del [[Mar Negre]]. Per tant, el contacte entre Roma i China era recíproc, pese a que Roma tenia més informació sobre China gràcies a la multitut de viages que s'havien fet cap a aquella zona.
== La familia Polo ==
== La família Polo ==
Existix molt escasa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[Republica de Venecia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}}
Existix molt escassa informació sobre Marc Polo i la seua família aparte de la continguda en el llibre que relata el seu viage. Consten uns pocs documents [[República de Venècia|venecians]], pero estan completament absents en les fonts chinenques.{{refn|group=lower-alpha|El [[Orientalisme|orientaliste]] francés [[Guillaume Pauthier]] propongue en [[1865]] l'identificacio de Marc en un Po-loh, alt funcionari de la tall de [[Kublai Kan]], pero terminà demostrant-se que era un erro.{{Harvnp|Larner|2001|p=59}}}} Se troba informacio adicional, que hi ha que tractar en cautela per tractar-se en la seua major part de rumors i llegendes populars, en el prefaci de l'edició [[Idioma italia|italiana]] de ''[[Els viages de Marc Polo|Il milione]]'' publicada en [[1559]] per [[Giovanni Battista Ramusio]].{{Harvnp|Larner|2001|p=59-60, 94}}
Marc Polo naixque en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venecia posseia el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italia de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}}
Marc Polo naixqué en [[1254]] en una família de mercaderes.{{Harvnp|Larner|2001|p=66}} Son pare, Niccolò, havia format una associació comercial, o ''fraterna compagnia'', en els seus germans Marc i Maffeo,{{refn|group=lower-alpha|Maffeo apareix com «Mafeo» en el manuscrit [[Frances antic|francoitaliano]] més antic de ''Els viages'', i com «Matteo» en la traduccio al [[toscà]].{{Harvnp|Larner|2001|p=60}}}} cuya residencia familiar se trobava en la parroquia de Sant Sever, al nort de la [[Basilica de Sant Marcs]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=60-61}} Despuix de la [[Lloc de Costantinoble (1204)|presa de Costantinoble]] de 1204 Venècia posseïa el seu propi barri en la ciutat, ademés de controlar el port, i molts venecians s'instalaren alli, entre ells els Polo.{{Harvnp|Larner|2001|p=61}} Una de les rutes comercials que d'alli partien era la del [[Mar Negre]] i en ella s'especialisaren, fins el punt de que disponien d'una casa en el port de [[Sudak|Soldaia]], el principal empori comercial italià de [[Crimea]].{{Harvnp|Larner|2001|p=62}}
== El viage de Niccolò i Maffeo ==
== El viage de Niccolò i Maffeo ==
== ''Il milione'' ==
== ''Il milione'' ==
[[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]]
[[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]]
A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.
A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca nomenada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca.
No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}
No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}
Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}
Es possible que, com era habitual en Gènova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, inclús les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}
Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}
Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Gènova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al francés d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}
Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}}
Marc Polo morí, despuix de redactar testament, entre la posada del sol i la mijanit del [[dumenge]] [[8 de giner]] de [[1324]],{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} data que podria correspondre al [[9 de giner]] degut a la llei veneciana que fixava el final del dia en el moment de la posada del sol.<ref name=Bergreen/> Fon soterrat en la [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], a on també reposaven els restos de son pare, Niccolò,{{Harvnp|Larner|2001|p=78}} encara que el seu sarcofac desaparegué durant les obres de reconstrucció en [[1592]].{{Harvnp|Norwich|2003|p=228}}
* No menciona el [[te (beguda)|te]], beguda que en época de Marc a soles era coneguda en el sur de China, zona que sembla ser desconegut per ad ell.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}
* No menciona el [[te (beguda)|te]], beguda que en época de Marc a soles era coneguda en el sur de China, zona que sembla ser desconegut per ad ell.{{Harvnp|Larner|2001|p=95}}
* No menciona la [[escritura chinenca]] i per als noms no sol utilisar les formes [[Idioma chinenc|chinenques]] i en el seu lloc recorre a les [[Idioma mogol|mogoles]], pero sobre tot a les [[Idioma persa|perses]] («facfur» com [[emperador de China]], «[[Mangi]]» per a rederirse al sur de China i, en general gran part de la toponimia). Existix coincidència general en que Marc ignorava el [[chinenc]],{{Harvnp|Larner|2001|p=102}} pero hi ha que tindre en conte que el persa era ''[[Llengua vehicular|lingua franca]]'' en la tall mogola i que es possible que, a la seua volta a [[Europa]], redactara el llibre consultant documentació o mapes perses que hauria portat conseguixc.{{Harvnp|Larner|2001|p=97}}
* No menciona la [[escritura chinenca]] i per als noms no sol utilisar les formes [[Idioma chinenc|chinenques]] i en el seu lloc recorre a les [[Idioma mogol|mogoles]], pero sobre tot a les [[Idioma persa|perses]] («facfur» com [[emperador de China]], «[[Mangi]]» per a rederirse al sur de China i, en general gran part de la toponimia). Existix coincidència general en que Marc ignorava el [[chinenc]],{{Harvnp|Larner|2001|p=102}} pero hi ha que tindre en conte que el persa era ''[[Llengua vehicular|lingua franca]]'' en la tall mogola i que es possible que, a la seua volta a [[Europa]], redactara el llibre consultant documentació o mapes perses que hauria portat conseguixc.{{Harvnp|Larner|2001|p=97}}
* Marc Polo afirma haver governat la ciutat de [[Yangzhou]], pero no apareix en les detallades llistas d'administradors locals de la [[dinastia Yuan]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=100-101}} També segons el seu relat, els Polo ajudaren a [[Kublai Kan]] en la conquista de Saianfu ([[Xiangyang]]), l'ultima ciutat en possessió de la [[dinastia Song]], supervisan la construcció de tres [[catapulta|catapultes]]. No obstant la ciutat caigue en l'any [[1273]], dos anys abans de l'aplegada de Marc a China, i tant les croniques chinenques com les perses donen els noms dels constructors de les catapultes, una familia procedent de [[Siria]].{{Harvnp|Larner|2001|p=101}} S'ha sugerit que el fet d'atribuir-se important participació en alguns acontenyiments puga respondre al desig de Marc d'ocupar algun posat de relevancia a la seua volta, o també que foren recursos de [[Rustichello de Chafa|Rustichello]] per a incrementar l'interés del relat, com podria indicar el fet de que abdós anecdotes s'ometen en manuscrits que podrien correspondre a revisions del text fetes en posterioritat pel propi Marc.{{Harvnp|Larner|2001|pp=101-102}} Per lo demés els fets en sí són basicament autentics i també sembla inqüestionable, segons els seus testaments, que els Polo estaven a la seua mort encara en possessió de vàries ''[[paiza]]'' d'[[or]] autentiques, els salvoconductes que se descriuen com procedents del [[Gran Kan]] en persona («magnifici chan tartarorum»), encara que s'ha alegat la possibilitat de que la de Marc proviniera del seu tio Maffeo.{{Harvnp|Larner|2001|pp=98-99}} Ademés provablement prové del relat de Marc Polo la primera menció a [[Japo]] ([[Cipango]]) en la lliteratura occidental, un cas únic abans del {{SEGLE|XVI|d|s|1}}.{{Harvnp|Larner|2001|p=100}}
* Marc Polo afirma haver governat la ciutat de [[Yangzhou]], pero no apareix en les detallades llistas d'administradors locals de la [[dinastia Yuan]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=100-101}} També segons el seu relat, els Polo ajudaren a [[Kublai Kan]] en la conquista de Saianfu ([[Xiangyang]]), l'ultima ciutat en possessió de la [[dinastia Song]], supervisan la construcció de tres [[catapulta|catapultes]]. No obstant la ciutat caigue en l'any [[1273]], dos anys abans de l'aplegada de Marc a China, i tant les croniques chinenques com les perses donen els noms dels constructors de les catapultes, una familia procedent de [[Síria]].{{Harvnp|Larner|2001|p=101}} S'ha sugerit que el fet d'atribuir-se important participació en alguns acontenyiments puga respondre al desig de Marc d'ocupar algun posat de relevancia a la seua volta, o també que foren recursos de [[Rustichello de Chafa|Rustichello]] per a incrementar l'interés del relat, com podria indicar el fet de que abdós anecdotes s'ometen en manuscrits que podrien correspondre a revisions del text fetes en posterioritat pel propi Marc.{{Harvnp|Larner|2001|pp=101-102}} Per lo demés els fets en sí són basicament autentics i també sembla inqüestionable, segons els seus testaments, que els Polo estaven a la seua mort encara en possessió de vàries ''[[paiza]]'' d'[[or]] autentiques, els salvoconductes que se descriuen com procedents del [[Gran Kan]] en persona («magnifici chan tartarorum»), encara que s'ha alegat la possibilitat de que la de Marc proviniera del seu tio Maffeo.{{Harvnp|Larner|2001|pp=98-99}} Ademés provablement prové del relat de Marc Polo la primera menció a [[Japo]] ([[Cipango]]) en la lliteratura occidental, un cas únic abans del {{SEGLE|XVI|d|s|1}}.{{Harvnp|Larner|2001|p=100}}
En general, la redacció formularia i estereotipada de les descripcions que s'oferixen en el llibre de llocs i acontenyiments ocorreguts en el sur de China contrasta en la més detallada i concreta en quant els successos se produïxen en el nort. Es possible que els Polo passaren gran part del temps en esta última zona, entre la nova capital, [[Janbalic|Daidu]], i la residencia d'[[estiu]] de [[Xanadú|Shangdu]], i que el seu coneiximent del sur depenguera molt més de testimonis de segona ma.{{Harvnp|Larner|2001|pp=104-106}} Hi ha que tindre en conte també que els Polo se mogueren sobre tot en els ambients de la cort mogola, llunt de la base de la població chinenca recién conquerida cuyes costums els eren estranyes.{{Harvnp|Larner|2001|p=103}}
En general, la redacció formularia i estereotipada de les descripcions que s'oferixen en el llibre de llocs i acontenyiments ocorreguts en el sur de China contrasta en la més detallada i concreta en quant els successos se produïxen en el nort. Es possible que els Polo passaren gran part del temps en esta última zona, entre la nova capital, [[Janbalic|Daidu]], i la residencia d'[[estiu]] de [[Xanadú|Shangdu]], i que el seu coneiximent del sur depenguera molt més de testimonis de segona ma.{{Harvnp|Larner|2001|pp=104-106}} Hi ha que tindre en conte també que els Polo se mogueren sobre tot en els ambients de la cort mogola, llunt de la base de la població chinenca recién conquerida cuyes costums els eren estranyes.{{Harvnp|Larner|2001|p=103}}
Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.
Encara que els Polo no foren en forma alguna els primers europeus en aplegar a [[China]] per terra (considérese per eixemple a [[Giovanni dona Piulen del Carpine|Joan de Pla Carpini]] aixina com l'única delegació romana que partí a China en objecte d'establir relacions diplomatiques entre [[Antiga Roma|Roma]] i China), gracies al llibre de Marc el seu viage fon el primer en coneixer-se amplament i el millor documentat fins llavors.
La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (cridats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].
La llegenda conte que Marc Polo introdui en Italia alguns productes de China, entre ells els [[gelat]]s, la [[pinyata]] i la [[pasta]], especialment els [[espagueti]]s. No obstant, esta llegenda està molt qüestionada. Per eixemple, hi ha proves de que la pasta era coneguda en [[Grecia]] i Italia des de l'antiguetat. En la [[Espanya]] [[A l'Andalus|arap]] hi ha referencies escrites al voltant dels [[fideu]]s (nomenats llavors ''aletría'') des del [[sigle XII]].
El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}}
El llibre escrit per Marc Polo, a pesar de que moltes de les seues asseveracions, en la seua epoca, se posaren en dubte, inspirà a molts viagers i exploradors. El mateix [[Cristofol Colón]] tenia una copia, en anotaments manuscrites seues en els márgenes, que encara se conserva.{{Harvnp|Larner|2001|p=223}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Marco Polo}}
{{Commonscat|Marco Polo}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Mercaders]]
[[Categoria:Mercaders]]
[[Categoria:Venecians]]
[[Categoria:Venecians]]