Llínea 9: |
Llínea 9: |
| Visita la seua parenta [[Isabel]], la mare del futur Precursor, quant està embarassada de modo imprevist i milacres de sis mesos; en ella conviu, ajudant, i intercanviant diàlecs místics agraïts la temporada que va fins el naiximent de [[Joan]]. | | Visita la seua parenta [[Isabel]], la mare del futur Precursor, quant està embarassada de modo imprevist i milacres de sis mesos; en ella conviu, ajudant, i intercanviant diàlecs místics agraïts la temporada que va fins el naiximent de [[Joan]]. |
| | | |
− | Per l'edicte del [[César]], se trasllada a [[Belem]] el breçol dels majors, per a empadronar-se i estar inclosa en el cens junt ab el seu marit. La Providència feu que en eixe moment naixquera el Salvador, donant-li a llum a les afores del poble en la soletat, pobrea, i desconeiximent dels hòmens. Son fill és el Verp encarnat, la Segona Persona de Deu que ha agarrat carn i anima humana. | + | Per l'edicte del [[César]], se trasllada a [[Belem]] el breçol dels majors, per a empadronar-se i estar inclosa en el cens junt en el seu marit. La Providència feu que en eixe moment naixquera el Salvador, donant-li a llum a les afores del poble en la soletat, pobrea, i desconeiximent dels hòmens. Son fill és el Verp encarnat, la Segona Persona de Deu que ha agarrat carn i anima humana. |
| | | |
− | Després vingué la Presentació i la Purificació en el Temple.
| + | Despuix vingué la Presentació i la Purificació en el Temple. |
| | | |
− | També la fugida a [[Egipte]] per a buscar refugi, perque [[Herodes]] pretenia matar al Chiquet després de la visita dels reis. | + | També la fugida a [[Egipte]] per a buscar refugi, perque [[Herodes]] pretenia matar al Chiquet despuix de la visita dels reis. |
| | | |
| Tornant la normalitat en la mort d'[[Herodes]], se va produir el regrés; la família se instala en [[Nazaret]] on ya no n'hi ha res extraordinari, excepció feta de la pelegrinació a [[Jerusalem]] en la que se pert [[Jesús]], quant tenia dotze anys, fins que [[Josep]] i Maria l'encontraren entre els doctors, al cap de tres dies d'angustiosa busca. | | Tornant la normalitat en la mort d'[[Herodes]], se va produir el regrés; la família se instala en [[Nazaret]] on ya no n'hi ha res extraordinari, excepció feta de la pelegrinació a [[Jerusalem]] en la que se pert [[Jesús]], quant tenia dotze anys, fins que [[Josep]] i Maria l'encontraren entre els doctors, al cap de tres dies d'angustiosa busca. |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| En el [[Calvari]], al aplegar l'hora impressionant de la redenció per mig del cruent sofriment, està present junt a la creu on patis, s'entrega i mor l'universal salvador que és el seu fill i el seu [[Deu]]. | | En el [[Calvari]], al aplegar l'hora impressionant de la redenció per mig del cruent sofriment, està present junt a la creu on patis, s'entrega i mor l'universal salvador que és el seu fill i el seu [[Deu]]. |
| | | |
− | Finalment, està en els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- ab el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]]. | + | Finalment, està en els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- en el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]]. |
| | | |
− | En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Éfeso]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la. | + | En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Efes]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de Deu que volia glorificar-la. |
| | | |
| Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona Deu en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat. | | Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona Deu en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat. |