Edició de «Mare de Deu del Lledó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
El Papa Pio XI va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals. | El Papa Pio XI va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals. | ||
| − | Durant el transcurs de la [[Guerra Civil Espanyola]] els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en [[1924]] va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor [[Joan Batiste Adsuara]] i al pintor | + | Durant el transcurs de la [[Guerra Civil Espanyola]] els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en [[1924]] va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor [[Joan Batiste Adsuara]] i al pintor Ramón Paús, per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a [[1938]], any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del [[sigle XVI]] havia segut destruïda. Del llibre ''Història de la Basílica del Lledó'' (1999) de Josep Miquel Francés Camús. [[Diputació de Castelló]]-[[Universitat Jaume I]]. |
| − | En l'any [[1974]] es va celebrar el 50º aniversari de la seua coronació, sent traslladada des del seu santuari a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral de Santa Maria]]. Per a la celebració l'ajuntament va decidir rememorar el programa d'actes realisats en la seua coronació; ademés, es va oficiar una ceremònia en la que es va tornar a coronar l'image, acte que va tindre lloc en la plaça Major de la ciutat, front a la concatedral de Santa María pel primer bisbe de la | + | En l'any [[1974]] es va celebrar el 50º aniversari de la seua coronació, sent traslladada des del seu santuari a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral de Santa Maria]]. Per a la celebració l'ajuntament va decidir rememorar el programa d'actes realisats en la seua coronació; ademés, es va oficiar una ceremònia en la que es va tornar a coronar l'image, acte que va tindre lloc en la plaça Major de la ciutat, front a la concatedral de Santa María pel primer bisbe de la Diòcesis de Sogorp-Castelló, Josep Pont i Gol. En el seu 75º aniversari, que va tindre lloc en l'any [[1999]], va destacar la consagració de la Concatedral de Santa María, recent acabada llavors, la coronació de l'image en la plaça de l'Independència i la visita de la Verge a totes les parròquies de la ciutat. |
| − | En motiu de la celebració del 750º aniversari de la fundació de Castelló, ocorregut en l'any [[2000]] l'image va ser traslladada a la ciutat. El bisbe de la diòcesis Casimiro López Llorente va decretar en l'any [[2008]] el primer Any Marià de Lledó, instituint la celebració | + | En motiu de la celebració del 750º aniversari de la fundació de Castelló, ocorregut en l'any [[2000]] l'image va ser traslladada a la ciutat. El bisbe de la diòcesis Casimiro López Llorente va decretar en l'any [[2008]] el primer Any Marià de Lledó, instituint la celebració a aquells anys en els que el dia 4 de maig, data de la coronació de l'image, coincidixca en [[dumenge]]. Dins dels actes destacables es troba el trasllat extraordinari de l'image a la ciutat, aixina com el 25º aniversari de la proclamació del santuari com a basílica menor pel Papa [[Joan Pau II]]. |
== Image venerada == | == Image venerada == | ||