Edició de «Marxisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del [[sigle XX]], com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenroll de temes presents en l'obra de [[Maquiavel]] o [[Spinoza]]. També diversos sociòlecs i filòsofs, com [[Raymond Aron]] i [[Michel Foucault]], han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en [[França]]. | Ademés de les arrels mencionades, alguns pensadors marxistes del [[sigle XX]], com Louis Althusser o Miguel Abensour, han senyalat en l'obra de Marx, el desenroll de temes presents en l'obra de [[Maquiavel]] o [[Spinoza]]. També diversos sociòlecs i filòsofs, com [[Raymond Aron]] i [[Michel Foucault]], han rastrejat en la visió marxista del final del feudalisme com a començament de l'absolutisme i la separació de l'Estat i la societat civil, l'influència de Montesquieu i Tocqueville, en particular en les seues obres sobre el bonapartisme i la lluita de classes en [[França]]. | ||
| − | Des de la mort de Marx en l'any [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] | + | Des de la mort de Marx en l'any [[1883]], diversos grups del món sancer han apelat al marxisme com a base intelectual de les seues polítiques, que poden ser radicalment distintes i opostes. Una de les majors divisions va ocórrer entre els reformistes, també denominats social-demócrates, que alegaven que la transició al socialisme pot ocórrer dins d'un sistema pluripartidista i capitalista, i els comunistes, que alegaven que la transició a una societat socialista requeria una revolució per a instaurar la dictadura del proletariat. La social-democràcia va resultar en la formació del Partit Laborista i del Partit Social-demócrata d'Alemanya, entre atres partits; en tant que el comunisme va resultar en la formació de diversos partits comunistes; en [[1918]] a [[Rússia]], previ a la formació de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]], dimanen 2 partits del Partit Obrer Social Demócrata de Rússia: el Partit Comuniste, formació comunista, i el Partit Social Demócrata de Rússia. |
Encara contínua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de l'Unió Soviètica, encara que l'[[internacionalisme]] obrer ha patit una greu crisis. Encara que hi ha partits social-demócrates en el poder en diverses nacions d'[[Occident]], fa molt que es varen distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics en Marx i les seues idees. En l'actualitat en [[Laos]], [[Corea del Nort]], [[Vietnam]], [[Cuba]], la República Popular [[China]] i [[Moldàvia]] hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes. | Encara contínua havent-hi molts moviments revolucionaris i partits polítics en tot el món, des del final de l'Unió Soviètica, encara que l'[[internacionalisme]] obrer ha patit una greu crisis. Encara que hi ha partits social-demócrates en el poder en diverses nacions d'[[Occident]], fa molt que es varen distanciar en aspectes rellevants dels seus llaços històrics en Marx i les seues idees. En l'actualitat en [[Laos]], [[Corea del Nort]], [[Vietnam]], [[Cuba]], la República Popular [[China]] i [[Moldàvia]] hi ha en el poder governs que s'autoproclamen marxistes. | ||