Edició de «Massamagrell»

[[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]]
[[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|Trinquet Tio Pena de Massamagrell]]
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].

== Geografia ==
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].

També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].

=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] de Massamagrell llimita en les localitats següents:
[[Massalfassar]], [[Museros]], [[La Pobla de Farnals]], [[Rafelbunyol]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = José María Izquierdo Sorus
   | Partit_1 = [[PCE]]
   | Alcalde_2 = José Maria Izquierdo Sorus
   | Partit_2 = [[PCE]]
   | Alcalde_3 = Vicent Campos Oltra
   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_5 = J.M. Trujillo - Dominique François
   | Partit_5 = [[EU]]   -   [[PPCV]]
   | Alcalde_6 = E. Boria - M. Gude - M. Bailach
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]  -  [[IEM]]  -  [[PPCV]]
   | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc  
   | Partit_7 = [[PPCV]]
   | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc  
   | Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-


![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223
|}

== Economia ==
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ganaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

== Monuments ==
[[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]]
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
*'''Convent de la Magdalena'''

== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.

*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.

*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].

*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.

== Personages rellevants ==

* [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
*  Barrón Abad, Sofía (2003). Catálogo del patrimonio arquitectónico de Massamagrell. Ajuntament de Massamagrell. p. 231-236. ISBN 84-607-6391-9
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Massamagrell}}
*[https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell]

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]