Edició de «Massamagrell»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]]
+
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
[[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|[[Trinquet]] Tio Pena de Massamagrell]]
 
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].
+
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].
  
 
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].
 
S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].
  
També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
+
També es pot accedir a través de la llínea 3 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
Llínea 15: Llínea 13:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
+
Fon una alqueria àrap que, després de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en [[1238]], pero després se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
  
En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.
+
En [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys després, en [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.
  
Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.
+
Tenia 105 cases (500 habitants) en [[1646]], quasi mig sigle després que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 31: Llínea 29:
 
   | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
 
   | Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
 
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_5 = José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998)
+
   | Alcalde_5 = J.M. Trujillo - Dominique François
Dominique François Herrouin (1998-1999)
+
   | Partit_5 = [[EU]]   -  [[PPCV]]
   | Partit_5 = [[EU]]
+
   | Alcalde_6 = E. Boria - M. Gude - M. Bailach
[[PPCV]]
+
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] [[IEM]] [[PPCV]]
   | Alcalde_6 = Edmundo Boria Bolinches (1999-2001)
 
 
 
Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002)
 
 
 
Miguel Bailach Luengo (2002-2003)
 
 
 
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 
 
 
[[IEM]]
 
 
 
[[PPCV]]
 
 
 
 
   | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc   
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
  | Alcalde_9 = Miguel Bailach Llarc 
 
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_10 = Paco Gómez Laserna (2015-2017)
 
Pep Galarza Planes (2017-2019)
 
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 
[[Compromís]]
 
  | Alcalde_11 = Paco Gómez Laserna
 
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_12 = Pilar Peris Barres
 
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
+
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
<center>
+
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
{| align="center" {{tablabonita}}
+
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]  
|-
 
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
 
|-
 
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223
+
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568
 
|}
 
|}
</center>
 
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ganaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
+
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ramaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
[[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]]
+
*'''Església Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
 
*'''Convent de la Magdalena'''
 
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.
+
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.
  
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.
+
*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], després d'acabar les Festes Patronals.
  
 
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].
 
*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].
  
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.
+
*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.
  
 
== Personages rellevants ==
 
== Personages rellevants ==
 +
* [[Luis Amigó Ferrer]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
  
* [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
 
 
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
 
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
 +
 
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
 
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
 
== Vore també ==
 
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
 
* [https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell]
 
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell]
 
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 
 
== Bibliografia ==
 
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Massamagrell}}
+
*[http://www.gva.es/massamagrell Web Oficial de Massamagrell]
  
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!