Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Matilde Salvador i Segarra

| nom = Matilde Salvador i Segarra

| image = [[File:Matilde Salvador.jpg|thumb|250px|Matilde Salvador]]

| image = [[Image:Matilde_Salvador.JPG|250px|Matilde Salvador]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]

| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]

| lloc_mort = Valéncia, Espanya

| lloc_mort = Valéncia, Espanya

}}

}}

'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

 

'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

== Biografia ==

== Biografia ==

Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio Ruano|Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Serdenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.

També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

== Notícies en prensa ==

== Notícies en prensa ==

{{Cita|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo mes de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}}

{{Cita|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}}

* (''[[Levante-EMV]]'', Dijous, 30 de juny de 2005)

* (''[[Levante-EMV]]'', Dijous, 30 de juny de 2005)

{{Cita|''La única filla predilecta de la ciutat s'ha anat, Castelló estarà sempre en deute amb Matilde.''}}

{{Cita|''La única filla predilecta de la ciutat s'ha anat, Castelló estarà sempre en deute amb Matilde.''}}

* (''On tu vas sona Castelló...'' [[Alberto Fabra]]. Alcalde de Castelló. ''[[Mediterráneo]]'', Dissabte, 6 d'octubre de 2007)

* (''A on tu vas sona Castelló...'' [[Alberto Fabra]]. Alcalde de Castelló. ''[[Mediterráneo]]'', Dissabte, 6 d'octubre de 2007)

{{Cita|''Una dona que té l'orgull de Castelló. Estrenó una ópera en el Liceu de Barcelona y tiene en Castellón la Medalla de Oro de la Universitat, Hija Predilecta de la Ciudad y Dona de l'Any 2004. Lleva su nombre un instituto de enseñanzas medias y su ópera "La filla del Rei Barbut" ha viajado en el tiempo desde el Principal al Auditorio.''}}

{{Cita|''Una dona que té l'orgull de Castelló. Estrenó una ópera en el Liceu de Barcelona y tiene en Castellón la Medalla de Oro de la Universitat, Hija Predilecta de la Ciudad y Dona de l'Any 2004. Lleva su nombre un instituto de enseñanzas medias y su ópera "La filla del Rei Barbut" ha viajado en el tiempo desde el Principal al Auditorio.''}}

* (''YaCastellón.com'', 25.4.2009)

* (''YaCastellón.com'', 25.4.2009)

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Compositors valencians]]

[[Categoria:Compositors valencians]]

[[Categoria:Pintors valencians]]

[[Categoria:Pintors valencians]]

[[Categoria:Pancatalanisme]]

[[Categoria:Pancatalanisme]]

[[Categoria:Pancatalanistes]]

[[Categoria:Pancatalanistes]]