Canvis

''Maximiliano Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de València]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' (1912-1918) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]]'' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]]'', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En 1901 va obtindre la flor natural als [[Jocs Florals]] de Valéncia i el 1909 va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de 1909.

[[File:Maximilià Thous i Orts (1906).jpg|thumb|250ps|Maximilià Thous en l'any [[1906]]]]

També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''Nit d'albaes''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns ''llibrets'' de falla. El [[1949]] la secció filològica de [[El Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum.  

 

 

També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en l'any [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum.  

== Obres ==

== Obres ==

Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:  

Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:  

* ''de Carcaixent i dolces'' (1896)

* ''de Carcaixent i dolces'' ([[1896]])

* ''Portfolio de València'' (1898)

* ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]])

* ''Moros i cristians''

* ''Moros i cristians''

* ''L'escala de Jacob''

* ''L'escala de Jacob''

* ''A la vora del riu, mare'' (1920)

* ''A la vora del riu, mare'' ([[1920]])

* ''Ama, ¿hi ha foc?'' (1920)

* ''Ama, ¿hi ha foc?'' ([[1920]])

* ''Foc en l'era'' (1916)

* ''Foc en l'era'' ([[1916]])

* ''L'últim lleó'' (1921)

* ''L'últim lleó'' ([[1921]])

* ''El dragó del Patriarca'' (1931)

* ''El dragó del Patriarca'' ([[1931]])

* ''El rei dels auques'' (1931)

* ''El rei dels auques'' ([[1931]])

* ''La cua de la rabosa'' (1931)

* ''La cua de la rabosa'' ([[1931]])

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]

* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]