107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Has canviat a l'edició de còdic+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:MSJeroni.JPG|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]]
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]]
[[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]].
== Descripció ==
El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'[[Alfauir]]. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]].
== Parts integrants ==
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Iglésia, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
*La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
*L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.
*L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i mes clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]].
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta.
El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'[[aigua]] des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]].
Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort.
== Visites ==
Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el [[claustre]], la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els [http://www.cotalba.es/cast/visitas.html horaris de visites] en el portal del monasteri.
== Bibliografia ==
* ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana''
*Jesús Eduard Alonso i López. ''Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX)''. Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5
*Fernando Mut Oltra i Vicente Palmer Terrades. ''Real Monasterio de Sant Jeronimo de Cotalba''. Fernando Mut Editor, Gandia: 1999. ISBN 84-60591166
== Vore també ==
*[[PR-100]]
*[[Ruta dels Monasteris de Valéncia]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
*[[Alfons el Vell]]
*[[Pere March]]
*[[Ausias March]]
*[[Els Borja]]
== Enllaços externs ==
*[http://www.cotalba.es/ Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]
*[http://www.lasprovincias.es/alicante/ocio/escapadas/santjeroni.html Ruta dels monasteris de la Safor: Sant Jeroni de Cotalba]
*[http://www.jdiezarnal.com/santjeronidecotalba.html Imàgens sobre el Monasteri]
==Referencies==
{{Traduït de|es|Monasterio_de_San_Jerónimo_de_Cotalba}}
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Monasteris]]
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]