Melassa

La melaça o mel de canya és un producte líquit espés derivat de la canya de sucre i en menor mesura de la remolacha sucrera, obtengut del residu restant a les botes d'extracció dels sucres. El seu aspecte és semblant al de la mel encara que de color terrós molt fosc, pràcticament negre. El sabor és dolç, llaugerament similar al de l'regalèssia, en un chicotet regust amarc.

Nutricionalment presenta un altíssim contingut en hidrats de carbono ademés de vitamina del grup B i abundants minerals, entre els quals destaquen el ferro, coure i magnesi. El seu contingut d'aigua és baix.

S'elabora per mig de la cocció del suc de la canya de sucre fins l'evaporació parcial de l'aigua que este conté, formant-se un producte melós semicristalisat.

UtilisacióEditar

Principalment es fa servir la melaça com a suplement energètic per a l'alimentació de remugants pel seu alt contingut de sucres i el seu baix cost en algunes regions. No obstant, una chicoteta porció de la producció es destina al consum humà, utilisant-la com edulcorant culinari.

És important diferenciar la melaça amprada en l'alimentació animal, que és un producte residual de la indústria sucrera, de la melaça que és amprada com a matèria primera en la producció de sucre. En alguns països de Sur-amèrica esta última sol processar artesanalment fins transformar-la en blocs sòlids de sucre no refinat molt apreciat pel seu gust que es coneix en Sur-amèrica, Amèrica Central i sur de Mèxic baix el nom de chancaca, panela o paperote, i en el restant de Mèxic en el nom de piloncillo.

La melaça de remolacha no és apta per al consum humà ya que és amarga, pero s'utilisa en l'alimentació de vaques lleteres i ganado boví.