107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + + + + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − − + − Situat prop de la costa, al nort de la ciutat de [[Valéncia]] i a l'est de l'antiga carretera de [[Barcelona]] a [[Valéncia]]. El terme és allargat d'est a oest.+ − El relleu és completament pla, format per un replanell de sediments quaternaris que han depositat les periòdiques avingudes del [[Barranc del Carraixet]]. A pesar de ser un municipi en plaja, no hi ha marjals com succeïx en els municipis situats més al nort. La font de Sant Antoni, que brolla en el barri de Roca, al nort-est de la població, és l'únic accident hidrogràfic.+ − Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.+ + − + − El núcleu urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 [[hectàrea|ha]]. Atres dos núcleus urbans que convé tindre en conte són: [[Roca (Valéncia)|Roca]] ( en 9,30 [[hectàrea|ha]]) i '''Nolla''' (en 4,80 [[hectàrea|ha]]).+ − ===Localitats llimítrofes===+ − − [[Alboraya]], [[Almàssera]], [[Foyos]] i les pedanies de [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. − + − L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que a soles es coneix la senya de que mesurava 12,5 cm. de llarc.+ − Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori. + + − En l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En l'any [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el [[sigle XIX]] el creiximent va ser molt considerable. + − Entre els anys [[1834]] i [[1885]] va patir diverses vegades la presència del [[còlera]].+ − ==Demografia==+ − Meliana està ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d'eixecució del Pla Urbanístic de [[1991]], fet que comportarà un creiximent de la població. Conta en una població de 10.662 habitants en [[2018]]. − {| align="center" {{tablabonita}}+ − !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica+ − |-+ + + − ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2018]]+ − |- − | align=center| 2.696 || align=center| 3.199 || align=center| 3.392 || align=center| 4.002 || align=center| 4.530 || align=center| 4.659|| align=center| 5.173 || align=center| 7.122 || align=center| 8.847 || align=center| 9.122 || align=center| 9.051 || align=center| 9.512 || align=center| 9.622 || align=center| 10.662 − |} − ==Economia==+ − Els cultius predominants són les hortalices ([[creïlles]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[carchofa|carchofes]], [[ceba|cebes]] i [[tomata|tomaques]]), chufes per a fer [[Orchata de chufa|orchata]] i, en menors proporcions, el [[tabac]], els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la [[Séquia Real de Moncada]], que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: ''de la Plaça'', ''Chincholer'' i ''Botifarra''. Existixen aixina mateix, uns quants pous de reg. − A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra. + − La ubicació definitiva del polígon industrial de La Closa, ha permés la instalació de chicotetes i mijanes empreses que accentuen el creiximent i ocupació de la població.+ − L'activitat econòmica es completa en el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d'alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamisa des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. A poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de servicis, pròxim a Valéncia i ben comunicat.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + − Des de [[1995]] se celebra en gran èxit la FIMEL, fira Comercial i Agrícola de Meliana i de la [[Horta Nort]]. La FIMEL convertix Meliana en un centre de referència comercial de la comarca, on es dòna a conéixer una oferta comercial completa i de calitat.+ − + − [[File:Estado actual del Palauet.jpg|thumb|250 px|Palauet de Nolla]]+ − *'''Iglésia Parroquial dels Sants Joans'''. Va ser construïda a mijan [[sigle XVI]] segons els cànons [[renacimiento|renacentistas]]. En el [[sigle XVIII]] va ser recoberta en elements [[churrigueresc]]s, destacant la série de taulellets que recobrixen el sòcol.+ − *'''Palau de Nolla'''. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del [[sigle XIX]] com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. Actualment està en molt mal estat de conservació. − Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del sigle passat una creu de terme del [[sigle XV]], despuix de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han segut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre [[2004]] i [[2007]] la de la Mare de Deu de la Misericòrdia.+ + + + − + − Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en [[1989]] de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. Ademés, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. + − Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les [[falles]], les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. − Se celebra també la [[Hortanet]] LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca. − Tot això, fa de Meliana un municipi acollidor, modern, dinàmic i participatiu.+ − ==Festes locals==+ − *'''Festes Majors'''. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de [[setembre]] en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"[[Moros i cristians]]" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana. − + − + + + − + − La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera CV-300.+ − Es pot accedir a esta localitat a través de la [[Lllínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[metrovalencia|Metro Valéncia]].+ + − [http://www.metrovalencia.com Metro de Valéncia].+ − ==Bibliografia==+ − *''Fullet "Toponímia de Meliana", maig 2001, Ajuntament de Meliana. Oficina de Promoció i us del Valencià'' − + − + − *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] − *Algunes fotos de Meliana en [http://www.flickr.com/photos/tags/meliana/ Flickr] − *[http://www.fimel.net/ FIMEL] − *[http://www.imcmeliana.com/ Institut Municipal de Cultura] − *[http://www.basketmeliana.com/ Bàsquet Club Meliana] − *[http://clubatletismemeliana.net/ Club d'atletisme de Meliana] − *[http://www.hortanet.Net Web de la "Hortanet"] − *[http://www.ebmeliana.com/ Escola de Bàsquet Meliana] − *[http://www.fallaavenidameliana.Com/ Falla avinguda Sta. Maria i Adjacents de Meliana] − +
sense resum d'edició
{{Infobox_pobles
{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització de Meliana respecte del País Valencià.png |120px]]
|image_país = [[Image:238x400PX-L~1.PNG|95px]]
|image_província = [[File:Localització de Meliana respecte de l'Horta Nord.png |95px]]
La Pobla de Farnals
|nom = Meliana
|image_província = [[Image:155PX-~1.PNG]]
|image_escut = [[File:Escut de Meliana de facto.svg|65px]]
[[Comarca]]
|nom = Pobla de Farnals
|image_escut = [[File:Escut de La Pobla de Farnals.svg|90px]]
[[Escut]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Moncada]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Massamagrell]]
|coor = 39°31′N, 0°20′O
|coor = 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O
|superfície = 4,7 km²
|superfície = 3,6 km²
|altitut = 12 msnm
|altitut = 4 msnm
|població = 10.662 hab. (INE 2018)
|població = 7.840 hab.
|densitat = 2.268,51 hab./km²
|densitat = 2177,77 hab./km²
|gentilici = Melianer/a
|gentilici = Creueti/na
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46133
|còdic_postal = 46139
|festes = Del 11 al 14 de septiembre
|festes = 2ª semana de setembre
|alcalde = Blas Devis
|alcalde = Nativitat Garcia Castelar ([[Transfuga]])
|uep = [http://www.meliana.es Uep Oficial de Meliana]
|uep = [http://www.lapobladefarnals.es/ Pagina uep de La Pobla de Farnals]
|notes =
|notes =
}}
}}'''La Pobla de Farnals''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És també dita '''La Creu'''. Pertany a la [[Província de Valéncia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
'''Meliana''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]].
==Geografia==
== Geografia ==
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan cami entre [[Sagunt]] i [[Valéncia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterraneu.
En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bogues.
S'accedix ad esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
També se pot accedir a traves de la llinea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].
===Barris i pedanies===
=== [[Barris]] i [[pedanies]] ===
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es¶ms=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
El terme municipal de Meliana llimita en les localitats següents:
==Història==
=== Localitats limitrofes ===
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals limita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la província de Valéncia.
== Història ==
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva [[alqueria]] de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim arap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel [[Cit]] a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.
En el codex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valéncia]] pel rei [[Jaume I]] esta població apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donacio a data de [[28 de decembre]] de [[1240]] a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').
Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.
En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valéncia.
La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, unos 680 habitants, i que algunos autors como Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.
Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontifex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la reliquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parroquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de [[1789]], a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.
El temple creueti fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any [[1902]]..
== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Peris
| Partit_1 = [[Partit Comuniste d'Espanya|PCE]]
| Alcalde_2 =
| Partit_2 =
| Alcalde_3 =
| Partit_3 =
| Alcalde_4 =
| Partit_4 =
| Alcalde_5 =
| Partit_5 =
| Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
| Partit_6 = [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Josep Vicent Sanchis Marqués
| Partit_7 = [[Partit Socialiste del País Valencià|PSPV-PSOE]] (en coalicio)
| Alcalde_8 = Josep Manuel Peralta González (2007-08)
Nativitat Garcia Castelar (2008-)
| Partit_8 = [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] (2007-08)
Transfugues + PSPV-PSOE (2008-)}}
== Demografia ==
==Monuments==
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]]
|-
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752 || align=center| 7.840
|}
==Cultura==
== Economia ==
La població, tradicionalment agricola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat pricipalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se suceïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].
El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalurgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceramica, construcció, etc.
L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.
== Ciutats agermanades ==
== Monuments ==
*{{flagicon|Western Sahara}} '''[[Daira de Bojador]] ''', [[Sàhara Occidental]]
[[File:La Pobla de Farnals. Ajuntament 1.JPG|thumb|250 px|La Pobla de Farnals. Ajuntament]]
*Iglesia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglesia, que tingué que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parroquia independent.
*Ajuntament del [[sigle XX]]
== Accessos ==
== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Felix Martir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Inmaculada Concepcio.
*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
[[Falles]]: Del 15 al 19 de [[març]].
Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de [[juliol]].
Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].
==Enllaços externs==
== Vore també ==
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
*[[Port Deportiu Pobla Marina]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Traduït de|es|Meliana}}
{{Traduït de|es|Puebla_de_Farnals}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]