Edició de «Mercat Central de Castelló»

[[Image:Mercat Central de Castelló des del Fadrí.jpg|thumb|250px|Mercat Central de Castelló vist des del Fadrí]]
L'edifici del '''Mercat Central de Castelló''' es troba emplaçat en la [[Plaça Major de Castelló|plaça Major]] de la vila formant un conjunt històric junt als edificis de l'Ajuntament de Castelló, el Campanar o [[El Fadrí]] i l'Iglésia [[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]. La part de darrere del Mercat Central dona a la [[Plaça Santa Clara (Castelló)|plaça Santa Clara]]. El Mercat Central de Castelló fon construït a mitan del [[sigle XX]], des de llavors alberga el mercat més emblemàtic de la ciutat, un lloc ple de color i vida que no cal deixar de visitar. Ademés de que és un punt ideal per a fer-se en productes de la terra a preus assequibles.

El Mercat Central és un mercat que pertany a l'[[Ajuntament de Castelló]] (junt al [[Mercat de Sant Antoni (Castelló)|Mercat de Sant Antoni]] i el [[Mercat de Sant Pere (Grau de Castelló)|Mercat de Sant Pere]] del [[Grau de Castelló]]).

== Història ==
Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el [[sigle XVIII]], també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix seria reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de l'any [[1800]] el mercat dels dilluns.

En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques de la zona urbana, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en l'any [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat se va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercadet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al [[21 de decembre]] de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració.

A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En l'any [[1902]] el regidor [[José Castelló Tárrega]] elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castellón'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat.

En l'any [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercadet des de [[1915]]. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En [[1925]] l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, se plantejà la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil.

El [[21 de decembre]] de [[1949]], va tindre lloc la benedicció i inauguració oficial del Mercat Central en un acte multitudinari. Un any abans, en [[1948]], l'[[Ajuntament de Castelló]] va acordar desmontar el barracó que ocupava la plaça, a la que la corporació tornaria uns mesos despuix el títul de Major. L'arquitecte municipal [[Francisco Maristany Casajuana]] va presentar una memòria descriptiva del proyecte de “trasllat, reinstalació i ampliació” del mercat.

El [[10 d'abril]] de 1949 varen escomençar les obres, i mentres, els llocs varen ser traslladats de modo provisional a la plaça del Rei i a l'Hort dels Corders.  La nova peixcateria, adossada al Mercat central fon construïda en l'any [[1964]], i els seus llocs ocupaven la plaça del Mercadet, des de que varen abandonar en [[1951]] la plaça de la Peixcateria. En l'any [[1985]] es va produir una remodelació del mercat, que, entre atres millores, incloïa una nova remodelació de la [[Plaça Santa Clara (Castelló)|plaça Santa Clara]], en aparcament subterràneu. Les obres foren dirigides per Ignacio Chordá.

== Vore també ==

* [[Plaça Major de Castelló]] 

== Referències ==
* [https://www.castelloninformacion.com/mercado-central-castellon-lugar-encuentro/  «El Mercado Central de Castellón, más que un mercado, un lugar de encuentro entre ciudadanos y visitantes - Castellon Información»]
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2019/03/11/70-anos-mercat-central-despensa-41136001.html Aguilar, Elena (11 de marzo de 2019). «70 años del Mercat Central, la despensa de Castellón». El Periódico Mediterráneo]
* [https://web.archive.org/web/20190217030221/http://www.descubrecastellon.com/mercado-central-castellon-2/ Castellón, Descubre. «Mercado Central de Castellón, donde vida, costumbres y comercio se dan la mano» (en [[castellà]]), 27-11-2013]

== Bibliografia ==
* Górriz Plumed, Joaquín (2000). 50 años del mercado central de Castellón, (1949-1999) : de las antiguas ferias y zocos medievales a los mercados del siglo XXI. Servicio de Publicaciones, Diputación de Castellón. ISBN 84-89944-56-3. OCLC 433102927

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mercat Central de Castelló de la Plana}}
* [http://www.mercatcentralcastello.com/historia/ Pàgina web del Mercat Central de Castelló]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Mercats]]