Edició de «Mercuri (planeta)»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{atresusos|Mercuri}}
+
{{otrosusos|Mercuri}}
  
 
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"
 
{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"
Llínea 5: Llínea 5:
 
|
 
|
 
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"
 
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"
−
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[File:Mercury symbol.png|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]
+
|+ <font size="+1">'''Mercuri'''</font> [[Image:25px-Mercury_symbol.svg.png|25px|Símbolo astronòmic de Mercuri (planeta)]]
 
|-----
 
|-----
−
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]
+
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:200px-Mercury in color - Prockter07 centered.jpg|200px]]
 
|-----
 
|-----
−
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[òrbita|orbitals]]
+
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[órbita|orbitales]]
 
|-----
 
|-----
 
! align="left" | Dist. Mija del Sol
 
! align="left" | Dist. Mija del Sol
Llínea 20: Llínea 20:
 
| 0,20563069
 
| 0,20563069
 
|-----
 
|-----
−
! align="left" | [[Periodo orbital]] (sideral)
+
! align="left" | [[Período orbital]] (sideral)
 
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]
 
| [[1 E6 s|87d 23,23h]]
 
|-----
 
|-----
−
! align="left" | [[Periodo orbital]] (sinòdic)
+
! align="left" | [[Período orbital]] (sinòdic)
 
| 115,88 dies
 
| 115,88 dies
 
|-----
 
|-----
Llínea 32: Llínea 32:
 
| 7,004°
 
| 7,004°
 
|-----
 
|-----
−
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlits]]
+
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlites]]
 
| 0
 
| 0
 
|-----
 
|-----
 
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques
 
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques
 
|-----
 
|-----
−
! align="left" | [[Diàmetro]] [[Llínea de l'Equador|equatorial]]
+
! align="left" | [[Diàmetre]] [[Llínia de l'Ecuador|ecuatorial]]
 
| 4.879,4 km
 
| 4.879,4 km
 
|-----
 
|-----
 
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial
 
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial
−
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilómetro quadrat|km<sup>2</sup>]]
+
| 7,5 [[Notació científica|×]] 10<sup>7</sup> [[quilòmetre cuadrat|km<sup>2</sup>]]
 
|-----
 
|-----
 
! align="left" | [[Massa]]
 
! align="left" | [[Massa]]
 
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]
 
| 3,302×10<sup>23</sup> [[kg]]
 
|-----
 
|-----
−
! align="left" | [[Densitat (física)|Densitat]] mija
+
! align="left" | [[Densitat (física)|Densidtat]] mija
 
| 5,43 g/cm<sup>3</sup>
 
| 5,43 g/cm<sup>3</sup>
 
|-----
 
|-----
 
! align="left" | [[Gravetat]] superficial
 
! align="left" | [[Gravetat]] superficial
−
| 3,7 [[Acceleració|m/s<sup>2</sup>]]
+
| 3,7 [[Aceleració|m/s<sup>2</sup>]]
 
|-----
 
|-----
−
! align="left" | Periodo de rotació
+
! align="left" | Período de rotació
 
| 58d 15,5088h
 
| 58d 15,5088h
 
|-----
 
|-----
Llínea 100: Llínea 100:
 
| [[Nitrogen]] || 5,2%
 
| [[Nitrogen]] || 5,2%
 
|-----
 
|-----
−
| [[Diòxit de carboneu]] || 3,6%
+
| [[Diòxid de carboni]] || 3,6%
 
|-----
 
|-----
 
| [[Aigua]] || 3,4%
 
| [[Aigua]] || 3,4%
Llínea 106: Llínea 106:
 
| [[Hidrogen]] || 3,2%
 
| [[Hidrogen]] || 3,2%
 
|-----
 
|-----
−
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Terra]]
+
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Teerra]]
 
|-----
 
|-----
−
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Mercury Earth Comparison.png|200px]]  
+
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[Image:200px-Mercury Earth Comparison.png|200px]]  
 
|-----
 
|-----
 
|}
 
|}
 
|}
 
|}
−
'''Mercuri''' és el [[planeta]] del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta nano|planetes nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits.  Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]] '', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.  
+
'''Mercuri''' és el planeta del [[Sistema Solar]] més pròxim al [[Sol]], i el més chicotet (a excepció dels [[planeta enano|planetas nanos]]). Forma part dels denominats planetes interiors o rocosos. Mercuri no té satèlits.  Es coneixia molt poc sobre la seua superfície fins que va ser enviada la sonda planetària ''[[Mariner 10]]'', i es varen fer observacions en [[radar]]és i [[radiotelescopi]]s.  
  
−
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu periodo de [[rotació]] era igual al seu periodo de [[translació]], en dos de 88 dies.  No obstant això, en [[1965]] es varen manar polsos de radar cap a Mercuri, en lo que va quedar definitivament demostrat que el seu periodo de rotació era de 58,7 dies, lo que és 2/3 del seu periodo[[translació]].  Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[resonància orbital]].
+
Antigament es pensava que Mercuri sempre presentava la mateixa cara al [[Sol]], situació semblant al cas de la [[Lluna]] en la [[Terra]], és a dir, que el seu período de [[rotació]] era igual al seu período de [[translació]], en dos de 88 dies.  No obstant això, en [[1965]] es van manar polsos de radar cap a Mercuri, en la qual cosa va quedar definitivament demostrat que el seu período de rotació era de 58,7 dies, la qual cosa és 2/3 del seu periodo[[toanslació]].  Açò no és coincidència, i és una situació denominada [[ressonància orbital]].
  
−
Al ser un [[planeta]] l'òrbita del qual és interior a la de la [[Terra]], Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys varen demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[sigle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]].  Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un [[planeta]] encara més prop del [[Sol]], al qual varen cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri.  Ara se sap que [[Vulcà]] no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].
+
Al ser un planeta l'òrbita del qual és interior a la de la Terra, Mercuri periòdicament passa davant del [[Sol]], fenomen que es denomina [[trànsit]] (vore [[trànsit de Mercuri]]). Observacions de la seua òrbita a través de molts anys van demostrar que el [[periheli]] gira 43" d'arc més per [[segle]] d'allò que s'ha predit per la mecànica clàssica de [[Isaac Newton|Newton]].  Esta discrepància va portar a un astrònom Francés, [[Urbain Li Verrier]] a pensar que existia un planeta encara més prop del [[Sol]], al qual van cridar [[Planeta Volcà]], que pertorbava l'òrbita de Mercuri.  Ara se sap que Vulcà no existix; l'explicació correcta del comportament del periheli de Mercuri es troba en la [[Teoria General de la Relativitat]].
  
 
== Formació de Mercuri ==
 
== Formació de Mercuri ==
−
'''Mercuri''' té un contingut de [[ferro]] més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre [[sistema solar]], i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.  
+
Mercuri té un contingut de ferro més alt que qualsevol atre planeta principal en el nostre sistema solar, i s'han propost diverses '''teories''' per a explicar açò.  
  
−
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del [[sistema solar]]) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del [[sistema solar]], Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al núcleu com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la[[ Lluna]] va tindre un procés semblant.
+
*La '''primera teoria''', que és la més extensament acceptada entre els científics, és que Mercuri al principi tenia una proporció de silicat metàlic ([[condrito]]) semblant als meteorits corrents (es pensa que és el material rocós més típic del sistema solar) i una massa aproximadament 2,25 vegades a la seua massa actual (diferència notable). No obstant això, en els escomençaments del sistema solar, Mercuri va ser colpejat per un [[planetesimal]] d'aproximadament 1/6 de la seua massa. L'impacte hauria llevat la major part de la corfa original i el seu mant, deixant al nucleu com el component principal de tota l'estructura interna.<ref name="Benz" /> Se creu que la creació de la Lluna va tindre un procés semblant.
  
−
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El [[planeta]] en un principi hauria tengut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de  dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>
+
*Segons la '''segona teoria''', Mercuri podria haver-se format de la [[nebulosa planetària]] originària del nostre sistema solar abans que l'energia del Sol s'estabilisara. El planeta en un principi hauria tingut dos vegades la seua massa actual. Pero com el [[protoestrella|''protosol'']] es va contraure, les temperatures prop de Mercuri podrien haver estat entre 2500 i 3500 [[Kelvin|K]], i possiblement fins tan altes com 10.000 K. La major part de la roca superficial de Mercuri s'hauria vaporisat en tals temperatures, formant una atmòsfera de ''vapor de roca'', que posteriorment el [[vent solar]] s'encarregaria de  dissipar en l'espai.<ref>Cameron, A. G. W.; ''La volatilisació parcial de Mercuri (The vaig partiral volatilization of Mercury)'', Icarus, Vol. 64 (1985), Pp. 285–294.</ref>
  
−
*Una '''tercera teoria''' propon que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creiximent]] de Mercuri, lo que va fer que numeroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.
+
*Una '''tercera teoria''' proposa que la [[nebulosa planetària]] va causar la [[Arrossegament (física)|resistència física]] sobre les partícules del disc de [[creixement]] de Mercuri, la qual cosa va fer que nombroses partícules de matèria llaugera del dit disc es perderen.<ref>Weidenschilling, S. J.; ''Fraccionament del ferro/silicat i orige de Mercuri (Iron/silicate fractionation and the origin of Mercury)'', Icarus, Vol. 35 (1987), Pp. 99–111</ref> Cada una d'estes teories prediu una composició superficial diferent, i dos missions espacials, [[MESSENGER]] i [[BepiColombo]], tenen com a objectiu prendre observacions per a contrastar la seua veracitat.
−
 
 
−
== Referències ==
 
−
<references />
 
−
 
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{DGLV|Mercuri}}
 
  
 +
{{traducció automàtica}}
 
[[Categoria: Planetes]]
 
[[Categoria: Planetes]]
−
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Mercuri_(planeta)»