La metafísica és la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracció que transcendix el de qualsevol atra disciplina. Investiga els fonaments (causes i "primers principis"), les estructures més generals, el sentit i la finalitat de tota realitat i tot ser. Té moltes similituts en l'atra branca de la filosofia nomenada ontologia. Per extensió i de forma genèrica, es diu que alguna cosa és metafísica quan sobrepassa el domini de l'experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica.

Els problemes tradicionals de la metafísica hui s'han dividit en atres branques del saber, com la ciència, la filosofia del llenguage, etc. Pero hi ha qüestions que permaneixen dins del seu camp. Hui dia a vegades s'ampra la paraula en un sentit despectiu per referir-se a coses poc reals, massa volàtils, discursos buits i complicats.

Autors especialment dedicats a la metafísica foren Parmènides d'Elea, Aristòtil, Kant, Hegel, Tomàs d'Aquino, Heidegger, Plató, sant Agustí, els neoplatònics, Leibniz o Spinoza. Autors que combateren especialment la metafísica foren David Hume, l'escola cínica socràtica o Nietzsche