Edició de «Miguel Hernández»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
−
'''Miguel Hernández Gilabert''' ([[Oriola]], [[30 d'octubre]] de [[1910]] - † [[Alacant]], [[28 de març]] de [[1942]]) fon un escritor, poeta i dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XX]].  Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la [[Generació del 27|generació nomenada del 27]], fins al punt de ser considerat per [[Dámaso Alonso]] com «genial epígon de la generació del 27».
+
'''Miguel Hernández Gilabert''' ([[Oriola]], [[30 d'octubre]] de [[1910]] – [[Alacant]], [[28 de març]] de [[1942]]) fon un escritor, poeta i dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XX]].  Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la generació nomenada del 27, fins al punt de ser considerat per [[Dámaso Alonso]] com «genial epígon de la generació del 27».
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 22: Llínea 22:
 
El seu pare conseguix que admeten al fill en les Escoles Ave María, anexes al Colege Santo Domingo. A l'edat de nou anys s'inicia l'aprenentage escolar de Miguel.
 
El seu pare conseguix que admeten al fill en les Escoles Ave María, anexes al Colege Santo Domingo. A l'edat de nou anys s'inicia l'aprenentage escolar de Miguel.
  
−
En el curs de [[1924]]-[[1925]] s'incorpora Miguel a les classes, a on també estudiava Ramón Sijé, el que més tart seria el seu gran amic. Pronte destaca l'interés de Miguel per la llectura i els estudis, conseguint excelents calificacions.
+
En el curs de [[1924]]-[[1925]] s'incorpora Miguel a les classes, on també estudiava Ramón Sijé, el que més tart seria el seu gran amic. Pronte destaca l'interés de Miguel per la llectura i els estudis, conseguint excelents calificacions.
  
−
En [[març]] de l'any [[1925]] té que abandonar els seus estudis en el Colege Santo Domingo davant la crisis econòmica que travessa la seua família. El seu pare el necessita per a atendre el ganado pero, pese a tot, ell aprofita les seues hores de pastoreig en la serra per a seguir estudiant. Miguel es convertix en un assidu visitant de la biblioteca de Luis Almarcha, sacerdot i canonge de la catedral oriolana.
+
En març de l'any [[1925]] té que abandonar els seus estudis en el Colege Santo Domingo davant la crisis econòmica que travessa la seua família. El seu pare el necessita per a atendre el ganado pero, pese a tot, ell aprofita les seues hores de pastoreig en la serra per a seguir estudiant. Miguel es convertix en un assidu visitant de la biblioteca de Luis Almarcha, sacerdot i canonge de la catedral oriolana.
  
−
És allí a on descobrix als principals escritors clàssics de llengua espanyola, aixina com traduccions d'escritors grecs i llatins. En esta etapa també se sent atret pel [[teatre]]. Llig en avidea la colecció teatral «La Farsa» i, junt en atres amics, forma un grup teatral. Miguel representa diversos papers en actuacions realisades en la Casa del Poble i en el Círcul Catòlic.
+
És allí on descobrix als principals escritors clàssics de llengua espanyola, aixina com traduccions d'escritors grecs i llatins. En esta etapa també se sent atret pel [[teatre]]. Llig en avidea la colecció teatral «La Farsa» i, junt en atres amics, forma un grup teatral. Miguel representa diversos papers en actuacions realisades en la Casa del Poble i en el Círcul Catòlic.
  
 
Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per lo que la seua formació fon autodidacta.
 
Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per lo que la seua formació fon autodidacta.
Llínea 32: Llínea 32:
 
== Primeres publicacions (1925-1930) ==
 
== Primeres publicacions (1925-1930) ==
  
−
Miguel Hernández comença a escriure poesia, aproximadament, cap a l'any [[1925]]. La seua principal font d'inspiració és l'entorn en el que viu: l'horta, el seu pati, la montanya, les cabres, el pastoreig, el riu, etc. Miguel aprofita qualsevol ocasió per a escriure. Inclús té que amagar-se de son pare, a qui li molesta eixa afició poètica del seu fill.
+
Miguel Hernández comença a escriure poesia, aproximadament, cap a [[1925]]. La seua principal font d'inspiració és l'entorn en el que viu: l'horta, el seu pati, la montanya, les cabres, el pastoreig, el riu, etc. Miguel aprofita qualsevol ocasió per a escriure. Inclús té que amagar-se de son pare, a qui li molesta eixa afició poètica del seu fill.
  
 
Alguns diaris de la província varen escomençar a publicar els seus primers poemes. El primer que apareix publicat és el titulat ''Pastoril'', en el periòdic local ''El Pueblo de Orihuela'' (El Poble d'Oriola). Despuix d'esta aparició pública del jove poeta s'aniran prodigant les seues colaboracions en la prensa local i, posteriorment, en la provincial.
 
Alguns diaris de la província varen escomençar a publicar els seus primers poemes. El primer que apareix publicat és el titulat ''Pastoril'', en el periòdic local ''El Pueblo de Orihuela'' (El Poble d'Oriola). Despuix d'esta aparició pública del jove poeta s'aniran prodigant les seues colaboracions en la prensa local i, posteriorment, en la provincial.
Llínea 42: Llínea 42:
 
== Estància de Miguel Hernández en Madrit (1931-1936) ==
 
== Estància de Miguel Hernández en Madrit (1931-1936) ==
  
−
En l'any [[1931]] realisa el seu primer viage a [[Madrit]] i, al no trobar el respal que esperava, retorna a [[Oriola]]. Participa en Oriola en un homenage a [[Gabriel Miró]]. En l'any [[1933]] s'edita el seu primer llibre, ''Perito en lunas''. En [[1934]] realisa el seu segon viage a Madrit. Este viage supon un cert triumfo per ad ell.
+
En l'any [[1931]] realisa el seu primer viage a [[Madrit]] i, al no trobar el respal que esperava, retorna a [[Oriola]]. Participa en Oriola en un homenage a [[Gabriel Miró]]. En [[1933]] s'edita el seu primer llibre, ''Perito en lunas''. En [[1934]] realisa el seu segon viage a Madrit. Este viage supon un cert triumfo per ad ell.
  
−
Es publica en la revista ''Cruz y Raya'' el seu auto sacramental "Quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras". Comença a relacionar-se en grans poetes com [[Rafael Alberti|Alberti]], [[Luis Rosales|Rosales]], Aleixandre i Neruda. Retorna a Oriola en l'[[estiu]]. En només vintiquatre anys que  viaja a [[Madrit]] a on coneix a [[Vicent Aleixandre]] i [[Pablo Neruda]] en qui va fundar la revista poètica "Caballo Verde".  
+
Es publica en la revista ''Cruz y Raya'' el seu auto sacramental "Quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras". Comença a relacionar-se en grans poetes com [[Rafael Alberti|Alberti]], [[Luis Rosales|Rosales]], Aleixandre i Neruda. Retorna a Oriola en l'estiu. En només vintiquatre anys que  viaja a [[Madrit]] a on coneix a [[Vicent Aleixandre]] i [[Pablo Neruda]] en qui va fundar la revista poètica "Caballo Verde".  
  
 
En setembre formalisa el seu festeig en Josefina Manresa.
 
En setembre formalisa el seu festeig en Josefina Manresa.
  
−
En [[novembre]] de [[1934]], despuix de començar el drama titulat "El torero más valiente, vuelve a Madrid", coneixerà millor l'ambient lliterari. En l'any [[1935]] colabora en les Missions Pedagògiques.
+
En novembre de [[1934]], despuix de començar el drama titulat "El torero más valiente, vuelve a Madrid", coneixerà millor l'ambient lliterari. En [[1935]] colabora en les Missions Pedagògiques.
  
−
Comença el seu treball en l'enciclopèdia ''Los Toros'', en José María de Cossío. Miguel participa, en [[Cartagena]], en un acte-homenage a [[Lope de Vega]]. Escriu el drama "Los hijos de la piedra". El seu amic Ramón Sijé fallix en [[decembre]] de 1935.
+
Comença el seu treball en l'enciclopèdia ''Los Toros'', en José María de Cossío. Miguel participa, en [[Cartagena]], en un acte-homenage a [[Lope de Vega]]. Escriu el drama "Los hijos de la piedra". El seu amic Ramón Sijé fallix en decembre de 1935.
  
−
En l'any [[1936]] publica el seu poema titulat "Elegía" dedicada al seu gran amic Ramón Sijé. S'edita el seu llibre de poemes ''El rayo que no cesa''. Termina la seua obra teatral "El labrador de más aire". S'incorpora a l'Eixèrcit Popular de la República. És nomenat Comissari de Cultura.
+
En [[1936]] publica el seu poema titulat "Elegía" dedicada al seu gran amic Ramón Sijé. S'edita el seu llibre de poemes ''El rayo que no cesa''. Termina la seua obra teatral "El labrador de más aire". S'incorpora a l'Eixèrcit Popular de la República. És nomenat Comissari de Cultura.
  
 
== Guerra Civil Espanyola i mort de Miguel Hernández (1937-1942) ==
 
== Guerra Civil Espanyola i mort de Miguel Hernández (1937-1942) ==
  
−
En [[febrer]] de [[1937]] és destinat en [[Andalusia]] al «Altaveu del Front». En març es casa en Josefina Manresa. Participa en el II Congrés Internacional d'Intelectuals en Defensa de la Cultura, celebrat en [[Valéncia]]. Realisa un viage a la [[URSS]], formant part d'una delegació espanyola enviada pel Ministeri d'Instrucció Pública, per a assistir al V Festival de Teatre Soviètic.
+
En febrer de [[1937]] és destinat en [[Andalusia]] al «Altaveu del Front». En març es casa en Josefina Manresa. Participa en el II Congrés Internacional d'Intelectuals en Defensa de la Cultura, celebrat en [[Valéncia]]. Realisa un viage a la [[URSS]], formant part d'una delegació espanyola enviada pel Ministeri d'Instrucció Pública, per a assistir al V Festival de Teatre Soviètic.
  
−
Es publiquen ''Viento del Pueblo'', ''Teatro en la guerra'' i ''El labrador de más aire''. En [[decembre]] naix el seu primer fill, Manuel Ramón. En [[autumne]] de l'any [[1938]] mor el seu fill i això provoca una série de poemes que anuncia en el seu llibre ''Cancionero y romancero de ausencias''. Escriu el drama ''Pastor de la muerte''. Actua com a soldat, i com a poeta, en diversos fronts.
+
Es publiquen ''Viento del Pueblo'', ''Teatro en la guerra'' i ''El labrador de más aire''. En decembre naix el seu primer fill, Manuel Ramón. En autumne de [[1938]] mor el seu fill i això provoca una série de poemes que anuncia en el seu llibre ''Cancionero y romancero de ausencias''. Escriu el drama ''Pastor de la muerte''. Actua com a soldat, i com a poeta, en diversos fronts.
  
−
En l'any [[1939]] naix el seu segon fill, Manuel Miguel. En [[abril]] el general [[Franco]] declara conclosa la guerra. Miguel intenta escapar-se a [[Portugal]], pero li ho impedix la policia portuguesa i és entregat a la Guàrdia Civil fronteriça.
+
En [[1939]] naix el seu segon fill, Manuel Miguel. En abril el general [[Franco]] declara conclosa la guerra. Miguel intenta escapar-se a [[Portugal]], pero li ho impedix la policia portuguesa i és entregat a la Guàrdia Civil fronteriça.
  
−
Despuix del seu pas per [[Huelva]] i [[Sevilla]], en la presó de Torrijos en Madrit, a on compon les famoses "Nanas de la cebolla". Inesperadament, en llibertat, és detingut de nou en Oriola. En l'any [[1940]] se li trasllada a la presó de la plaça de Comte de Toreno en Madrit. És condenat a la pena de mort. Més tart la condena és commutada per la de 30 anys de presó. En [[setembre]], és traslladat a la presó de [[Palència]] i en [[novembre]], al penal d'Ocaña. En [[1941]] és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Es manifesta en Miguel una greu afecció pulmonar que es complica en una [[tuberculosis]].
+
Despuix del seu pas per [[Huelva]] i [[Sevilla]], en la presó de Torrijos en Madrit, on compon les famoses "Nanas de la cebolla". Inesperadament, en llibertat, és detingut de nou en Oriola. En [[1940]] se li trasllada a la presó de la plaça de Comte de Toreno en Madrit. És condenat a la pena de mort. Més tart la condena és commutada per la de 30 anys de presó. En setembre, és traslladat a la presó de [[Palència]] i en novembre, al penal d'Ocaña. En [[1941]] és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Es manifesta en Miguel una greu afecció pulmonar que es complica en una [[tuberculosis]].
  
−
En l'any 1942 mor Miguel Hernández en l'enfermeria de la presó alacantina, sent enterrat en el cementeri de La nostra Senyora del Remei d'Alacant. Contava, a la seua mort, en només 31 anys d'edat.
+
En [[1942]] mor Miguel Hernández en l'enfermeria de la presó alacantina, sent enterrat en el cementeri de La nostra Senyora del Remei d'Alacant. Contava, a la seua mort, en només 31 anys d'edat.
  
 
== Ideologia ==
 
== Ideologia ==
Llínea 82: Llínea 82:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
−
{{Cita|''Canto a Valencia: Para cantar, Valencia, tu hermosura, / no empuño el arpa de oro / que Apolo toca con experta mano, / sino el guitarro moro / del trovador huertano. / El árabe instrumento, / que al dejarlo como un ave en el nido, / del arbusto pulido / donde lo hallé, sobre la florescencia, / oigo que dice con dulzón acento, /al rozar su cordaje el limpio viento: / ¡Salve! ¡Salve, Valencia! ...''|Miguel Hernández}}
+
{{Cita|''Canto a Valencia: Para cantar, Valencia, tu hermosura, / no empuño el arpa de oro / que Apolo toca con experta mano, / sino el guitarro moro / del trovador huertano. / El árabe instrumento, / que al dejarlo como un ave en el nido, / del arbusto pulido / donde lo hallé, sobre la florescencia, / oigo que dice con dulzón acento, /al rozar su cordaje el limpio viento: / ¡Salve! ¡Salve, Valencia! ...''}}
  
 
== Obra lliterària ==
 
== Obra lliterària ==
Llínea 124: Llínea 124:
 
* ''Miguel Hernández'' per [[Joan Manuel Serrat]], Zafiro/Novola, 1972.
 
* ''Miguel Hernández'' per [[Joan Manuel Serrat]], Zafiro/Novola, 1972.
 
* ''Homenaje a Miguel Hernández'' per Adolfo Celdrán, Movieplay-Fonomusic, 1976.​
 
* ''Homenaje a Miguel Hernández'' per Adolfo Celdrán, Movieplay-Fonomusic, 1976.​
−
* ''Elegía'' i ''Aceituneros'' inclosos en l'àlbum de 1976 ''Libertad sin Ira'' del grup andalús [[Jarcha (grup musical)|Jarcha]].
+
* ''Elegía'' inclosa en l'àlbum de 1976 ''Libertad sin Ira'' del grup andalús Jarcha.
 
* ''Hijo de la luz y de la sombra'', per Joan Manuel Serrat, Sony Music, 2010.​
 
* ''Hijo de la luz y de la sombra'', per Joan Manuel Serrat, Sony Music, 2010.​
 
* ''Hoy converso con Miguel'', Nach. Cançó homenage al centenari del naiximent del poeta.​
 
* ''Hoy converso con Miguel'', Nach. Cançó homenage al centenari del naiximent del poeta.​
−
* ''Viento del Pueblo'' per Ebri Knight, Maldito Records, 2018.
+
* ''Vientos del Pueblo'' per Ebri Knight, Maldito Records, 2018.
−
 
 
−
=== Poema ''Aceituneros'' ===
 
−
 
 
−
El seu poema ''Aceituneros'' inclòs en el seu llibre ''Viento del pueblo'' ha segut cantat per diversos grups o cantants ([[Jarcha (grup musical)|Jarcha]], [[Manolo Escobar]] o [[Paco Ibáñez]], entre atres). El grup andalús Jarcha  titulà la cançó ''Andaluces de Jaén'', deixem ací la seua lletra:
 
−
 
 
−
{{Cita|''Andaluces de Jaén
 
−
 
 
−
Aceituneros altivos
 
−
 
 
−
Decidme en el alma quién
 
−
 
 
−
Quién levantó los olivos
 
−
 
 
−
Andaluces de Jaén
 
−
 
 
−
 
 
−
No los levantó la nada
 
−
 
 
−
Ni el dinero ni el señor
 
−
 
 
−
Sino la tierra callada
 
−
 
 
−
El trabajo y el sudor
 
−
 
 
−
 
 
−
Unidos al agua pura
 
−
 
 
−
Y a los planetas unidos
 
−
 
 
−
Los tres dieron la hermosura
 
−
 
 
−
De sus troncos retorcidos
 
−
 
 
−
 
 
−
Andaluces de Jaén
 
−
 
 
−
Aceituneros altivos
 
−
 
 
−
Decidme en el alma quién
 
−
 
 
−
Quién levantó los olivos
 
−
 
 
−
Andaluces de Jaén
 
−
 
 
−
 
 
−
Cuántos siglos de aceituna
 
−
 
 
−
Los pies y las manos presos
 
−
 
 
−
Sol a sol y luna a luna
 
−
 
 
−
Pesan sobre nuestros huesos
 
−
 
 
−
 
 
−
Jaén levántate brava
 
−
 
 
−
Sobre tus piedras lunares
 
−
 
 
−
No vayas a ser esclava
 
−
 
 
−
Con todos tus olivares
 
−
 
 
−
 
 
−
Andaluces de Jaén
 
−
 
 
−
Aceituneros altivos
 
−
 
 
−
Decidme en el alma quién
 
−
 
 
−
Quién levantó los olivos
 
−
 
 
−
 
 
−
Andaluces de Jaén
 
−
 
 
−
Aceituneros altivos
 
−
 
 
−
Decidme en el alma quién
 
−
 
 
−
Quién levantó los olivos
 
−
 
 
−
Andaluces de Jaén''}}
 
−
 
 
  
 
== Televisió ==
 
== Televisió ==
  
−
En l'any [[2002]] s'estrenà en La 1 de [[RTVE]] la minisèrie biogràfica ''Viento del pueblo. Miguel Hernández'' (Vent del poble. Miguel Hernández), dirigida per José Ramón Larraz i protagonisada per Liberto Rabal, en el paper d'Hernández, i Silvia Abascal, com Josefina Manresa.
+
En l'any [[2002]] s'estrenà en La 1 de [[RTVE]] la minisèrie biogràfica ''Viento del pueblo. Miguel Hernández'' (Vent del poble), dirigida per José Ramón Larraz i protagonisada per Liberto Rabal, en el paper d'Hernández, i Silvia Abascal, com Josefina Manresa.
  
 
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
Llínea 219: Llínea 137:
 
* Fill predilecte de la [[província d'Alacant]].​
 
* Fill predilecte de la [[província d'Alacant]].​
 
* Fill adoptiu de la ciutat de [[Múrcia]].​
 
* Fill adoptiu de la ciutat de [[Múrcia]].​
−
* El seu poema ''Andaluces de Jaén'' (títul original ''Aceituneros'') se convertí en l'any [[2012]] en l'himne oficial de [[Jaén]] i la seua província.
 
  
 
== Comentaris ==  
 
== Comentaris ==  
Llínea 234: Llínea 151:
 
*[http://www.famososvalencianos.com/miguel-hernandez/ Nota biogràfica]
 
*[http://www.famososvalencianos.com/miguel-hernandez/ Nota biogràfica]
 
*[https://elpais.com/diario/1980/03/28/cultura/323046002_850215.html Valencianidad de Miguel Hernández - ''El País'']
 
*[https://elpais.com/diario/1980/03/28/cultura/323046002_850215.html Valencianidad de Miguel Hernández - ''El País'']
−
*[https://elpais.com/ccaa/2012/02/23/andalucia/1330004839_243022.html 'Andaluces de Jaén', himno provincial - ''El País'']
 
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Miguel_Hernández»