Edició de «Miguel Hernández»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
+
[[Image:Miguel hernandez.jpg|thumb|220px|Miguel Hernández en 1939]]
| nom = Miguel Hernández Gilabert
+
'''Miguel Hernández Gilabert''' ([[Oriola]], [[30 d'octubre]] de [[1910]] [[Alacant]], [[28 de març]] de [[1942]]) fon un poeta i dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XX]].  Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la generació nomenada del 27, fins al punt de ser considerat per [[Dámaso Alonso]] com «genial epígon de la generació del 27».
| image = [[Image:Miguel hernandez.jpg|220px|Miguel Hernández en l'any [[1939]]]]
 
| peu =
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 
| ocupació = Escritor i poeta
 
| data_naix = [[30 d'octubre]] de [[1910]]
 
| lloc_naix = [[Oriola]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| data_mort = [[28 de març]] de [[1942]]
 
| lloc_mort = [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
'''Miguel Hernández Gilabert''' ([[Oriola]], [[30 d'octubre]] de [[1910]] - † [[Alacant]], [[28 de març]] de [[1942]]) fon un escritor, poeta i dramaturc [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[sigle XX]].  Miguel Hernández va mantindre una gran proximitat en la [[Generació del 27|generació nomenada del 27]], fins al punt de ser considerat per [[Dámaso Alonso]] com «genial epígon de la generació del 27».
 
  
== Biografia ==
+
Va destacar per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític.
  
Miguel Hernández naixqué en Oriola, el 30 d'octubre de 1910, en la comarca de la [[Vega Baixa]]. La família de Miguel estava composta pel matrimoni, un chiquet, Vicente, i una chiqueta, Elvira. El pare, Miguel Hernández Sánchez, es dedicava a la criança i pastoreig de ganado. La seua mare, Concepció Gilabert Giner, s'ocupava de la casa. El matrimoni tingué, en total, sèt fills, d'els que només varen sobreviure quatre: Vicente, Elvira, Miguel i Encarnación.
+
Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per la qual cosa la seua formació fon autodidacta.
  
Als quatre anys del naiximent de Miguel, el seu pare decidix traslladar la llar familiar a una casa més àmplia, situada en el carrer de Dalt d'Oriola (actualment Casa Museu). L'infància del poeta transcorre entre els jocs i el treball.
+
El seu interés per la lliteratura ho va portar portar a profundisar en els clàssics espanyols, com [[Garcilaso de la Vega]] o [[Luis de Góngora]], que varen tindre molta influència en els seus versos. També li va agradar l'obra d'autors com [[Rubén Darío]] o [[Antonio Machado]].  
  
Des dels sèt anys ajuda al seu germà Vicente en les tasques del pastoreig, deprenent d'este l'ofici del ganado. Assistix a una guarderia privada, situada en el seu mateix carrer.
+
Participà en les tertúlies lliteràries locals organisades pel seu amic [[Ramón Sijé]], trobades en els que va conéixer i se relacionà en [[Josefina Manresa]], que despuix fon la seua esposa i musa de molts dels seus poemes, .
  
El seu pare conseguix que admeten al fill en les Escoles Ave María, anexes al Colege Santo Domingo. A l'edat de nou anys s'inicia l'aprenentage escolar de Miguel.
+
En vint-i-quatre anys va viajar a [[Madrit]] i allí va conéixer [[Vicent Aleixandre]] i [[Pablo Neruda]] en qui va fundar la reviste Cavall Vert per a la Poesia.  
  
En el curs de [[1924]]-[[1925]] s'incorpora Miguel a les classes, a on també estudiava Ramón Sijé, el que més tart seria el seu gran amic. Pronte destaca l'interés de Miguel per la llectura i els estudis, conseguint excelents calificacions.
+
Les idees marxistes de Neruda varen alluntar a Miguel del catolicisme i va iniciar l'evolució ideològica, terminant per prendre posicions beligerants en la [[Guerra Civil espanyola]].
  
En [[març]] de l'any [[1925]] té que abandonar els seus estudis en el Colege Santo Domingo davant la crisis econòmica que travessa la seua família. El seu pare el necessita per a atendre el ganado pero, pese a tot, ell aprofita les seues hores de pastoreig en la serra per a seguir estudiant. Miguel es convertix en un assidu visitant de la biblioteca de Luis Almarcha, sacerdot i canonge de la catedral oriolana.
+
En el [[Front Popular]] va colaborar en atres intelectuals en nomenades [[Missions Pedagògiques]]. En [[1936]] se va allistar com a voluntari en l'eixèrcit republicà. Durant la guerra se va casar en Josefina Manresa i publicà diversos poemes en les revistes [[La Mona Blava]], [[Hora d'Espanya]] i [[Nova Cultura]], i va donar numerosos recitals en el front. La mort del seu primer fill ([[1938]]) i el naiximent del segon ([[1939]]) marcà la seua poesia.
  
És allí a on descobrix als principals escritors clàssics de llengua espanyola, aixina com traduccions d'escritors grecs i llatins. En esta etapa també se sent atret pel [[teatre]]. Llig en avidea la colecció teatral «La Farsa» i, junt en atres amics, forma un grup teatral. Miguel representa diversos papers en actuacions realisades en la Casa del Poble i en el Círcul Catòlic.
+
Després de la guerra va tornar a [[Oriola]], a on fon detingut. Condenat a mort, despuix se li va commutar la pena per la de cadena perpètua.  
  
Naixcut en el si d'una família humil, en l'ambient llaurador d'Oriola, de chiquet fon pastor de cabres i no va tindre accés més que a estudis molt elementals, per lo que la seua formació fon autodidacta.
+
Va morir en la presó d'[[Alacant]], despuix de passar per atres penitenciariesvíctima de la tuberculosis.  
 
 
== Primeres publicacions (1925-1930) ==
 
 
 
Miguel Hernández comença a escriure poesia, aproximadament, cap a l'any [[1925]]. La seua principal font d'inspiració és l'entorn en el que viu: l'horta, el seu pati, la montanya, les cabres, el pastoreig, el riu, etc. Miguel aprofita qualsevol ocasió per a escriure. Inclús té que amagar-se de son pare, a qui li molesta eixa afició poètica del seu fill.
 
 
 
Alguns diaris de la província varen escomençar a publicar els seus primers poemes. El primer que apareix publicat és el titulat ''Pastoril'', en el periòdic local ''El Pueblo de Orihuela'' (El Poble d'Oriola). Despuix d'esta aparició pública del jove poeta s'aniran prodigant les seues colaboracions en la prensa local i, posteriorment, en la provincial.
 
 
 
Aixina, els seus poemes van apareixent en ''Voluntad'', ''Actualidad'', ''El Día'', ''Destellos'', ''La Verdad'', etc. Es tracta, en estos primers ensajos creatius, d'una poesia mimètica en la que el jove Miguel va buscant la seua pròpia identitat a través de totes les llectures que està realisant en eixos moments. La major part d'estos poemes adolescents estan composts en art menor combinant romancejos, octosílaps, heptasílaps, etc., en prou destrea.
 
 
 
Es forma el grup lliterari nomenat "Grupo de Orihuela" (Grup d'Oriola), com a frut de l'amistat entre Carlos Fenoll, Miguel Hernández i Ramón Sijé. Les seues inquietuts lliteràries els animen a reunir-se periòdicament en la fleca propietat del pare de Carlos Fenoll. Cadascú compagina el seu treball o els seus estudis en estes aficions lliteràries, per lo que tenen que celebrar les reunions en acabar la jornada. Participà en les tertúlies lliteràries locals organisades pel seu amic [[Ramón Sijé]], trobades en les que va conéixer i se relacionà en [[Josefina Manresa]], que despuix fon la seua esposa i musa de molts dels seus poemes.
 
 
 
== Estància de Miguel Hernández en Madrit (1931-1936) ==
 
 
 
En l'any [[1931]] realisa el seu primer viage a [[Madrit]] i, al no trobar el respal que esperava, retorna a [[Oriola]]. Participa en Oriola en un homenage a [[Gabriel Miró]]. En l'any [[1933]] s'edita el seu primer llibre, ''Perito en lunas''. En [[1934]] realisa el seu segon viage a Madrit. Este viage supon un cert triumfo per ad ell.
 
 
 
Es publica en la revista ''Cruz y Raya'' el seu auto sacramental "Quién te ha visto y quién te ve y sombra de lo que eras". Comença a relacionar-se en grans poetes com [[Rafael Alberti|Alberti]], [[Luis Rosales|Rosales]], Aleixandre i Neruda. Retorna a Oriola en l'[[estiu]]. En només vintiquatre anys que  viaja a [[Madrit]] a on coneix a [[Vicent Aleixandre]] i [[Pablo Neruda]] en qui va fundar la revista poètica "Caballo Verde".
 
 
 
En setembre formalisa el seu festeig en Josefina Manresa.
 
 
 
En [[novembre]] de [[1934]], despuix de començar el drama titulat "El torero más valiente, vuelve a Madrid", coneixerà millor l'ambient lliterari. En l'any [[1935]] colabora en les Missions Pedagògiques.
 
 
 
Comença el seu treball en l'enciclopèdia ''Los Toros'', en José María de Cossío. Miguel participa, en [[Cartagena]], en un acte-homenage a [[Lope de Vega]]. Escriu el drama "Los hijos de la piedra". El seu amic Ramón Sijé fallix en [[decembre]] de 1935.
 
 
 
En l'any [[1936]] publica el seu poema titulat "Elegía" dedicada al seu gran amic Ramón Sijé. S'edita el seu llibre de poemes ''El rayo que no cesa''. Termina la seua obra teatral "El labrador de más aire". S'incorpora a l'Eixèrcit Popular de la República. És nomenat Comissari de Cultura.
 
 
 
== Guerra Civil Espanyola i mort de Miguel Hernández (1937-1942) ==
 
 
 
En [[febrer]] de [[1937]] és destinat en [[Andalusia]] al «Altaveu del Front». En març es casa en Josefina Manresa. Participa en el II Congrés Internacional d'Intelectuals en Defensa de la Cultura, celebrat en [[Valéncia]]. Realisa un viage a la [[URSS]], formant part d'una delegació espanyola enviada pel Ministeri d'Instrucció Pública, per a assistir al V Festival de Teatre Soviètic.
 
 
 
Es publiquen ''Viento del Pueblo'', ''Teatro en la guerra'' i ''El labrador de más aire''. En [[decembre]] naix el seu primer fill, Manuel Ramón. En [[autumne]] de l'any [[1938]] mor el seu fill i això provoca una série de poemes que anuncia en el seu llibre ''Cancionero y romancero de ausencias''. Escriu el drama ''Pastor de la muerte''. Actua com a soldat, i com a poeta, en diversos fronts.
 
 
 
En l'any [[1939]] naix el seu segon fill, Manuel Miguel. En [[abril]] el general [[Franco]] declara conclosa la guerra. Miguel intenta escapar-se a [[Portugal]], pero li ho impedix la policia portuguesa i és entregat a la Guàrdia Civil fronteriça.
 
 
 
Despuix del seu pas per [[Huelva]] i [[Sevilla]], en la presó de Torrijos en Madrit, a on compon les famoses "Nanas de la cebolla". Inesperadament, en llibertat, és detingut de nou en Oriola. En l'any [[1940]] se li trasllada a la presó de la plaça de Comte de Toreno en Madrit. És condenat a la pena de mort. Més tart la condena és commutada per la de 30 anys de presó. En [[setembre]], és traslladat a la presó de [[Palència]] i en [[novembre]], al penal d'Ocaña. En [[1941]] és traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Es manifesta en Miguel una greu afecció pulmonar que es complica en una [[tuberculosis]].
 
 
 
En l'any 1942 mor Miguel Hernández en l'enfermeria de la presó alacantina, sent enterrat en el cementeri de La nostra Senyora del Remei d'Alacant. Contava, a la seua mort, en només 31 anys d'edat.
 
 
 
== Ideologia ==
 
 
 
Miguel Hernández destacà per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític.
 
 
 
El seu interés per la lliteratura el va portar a profundisar en els clàssics espanyols, com [[Garcilaso de la Vega]] o [[Luis de Góngora]], que varen tindre molta influència en els seus versos. També li va agradar l'obra d'autors com [[Rubén Darío]] o [[Antonio Machado]].
 
 
 
Les idees marxistes de [[Pablo Neruda|Neruda]] varen alluntar a Miguel del [[catolicisme]] i va iniciar l'evolució ideològica, acabant per prendre posicions beligerants en la [[Guerra Civil espanyola]].
 
 
 
En el [[Front Popular]] va colaborar en atres intelectuals en les nomenades [[Missions Pedagògiques]]. En [[1936]] se va allistar com a voluntari en l'eixèrcit republicà. Durant la guerra se va casar en Josefina Manresa i publicà diversos poemes en les revistes [[La Mona Blava]], [[Hora d'Espanya]] i [[Nova Cultura]], i va donar numerosos recitals en el front. La mort del seu primer fill ([[1938]]) i el naiximent del segon ([[1939]]) marcà la seua poesia.
 
 
 
== Premis ==
 
 
 
Miguel Hernández només rebé un premi en vida, concedit per la Societat Artística Orfeó Ilicità. El 25 de març de [[1931]] el jurat del certamen de l'Orfeó Ilicità otorgava el màxim guardó en la categoria regional al poema titulat «Canto a Valencia», un extens poema de 138 versos, presentat en el lema «Luz... Pájaros... Sol...», en el que Miguel Hernández dedicava molt espai i sensibilitat al païsage i les gents de la zona mediterrànea, en un destacat protagonisme de Valéncia, el Mediterràneu, Alacant, el [[Segura]], [[Múrcia]], i especialment [[Elig]], a on a lo llarc de 16 versos s'encaixava en hàbil delicadea des d'un gran bosc de palmeres fins al [[Dumenge de Rams]], l'Hort del Retor i la [[Dama d'Elig]].
 
 
 
== Cites ==
 
 
 
{{Cita|''Canto a Valencia: Para cantar, Valencia, tu hermosura, / no empuño el arpa de oro / que Apolo toca con experta mano, / sino el guitarro moro / del trovador huertano. / El árabe instrumento, / que al dejarlo como un ave en el nido, / del arbusto pulido / donde lo hallé, sobre la florescencia, / oigo que dice con dulzón acento, /al rozar su cordaje el limpio viento: / ¡Salve! ¡Salve, Valencia! ...''|Miguel Hernández}}
 
 
 
== Obra lliterària ==
 
 
 
=== Poesia ===
 
 
 
* ''[[Perito en lunas]]'', Múrcia, [[La Verdad]], 1933 (Pròlec de [[Ramón Sijé]]).
 
* ''[[El rayo que no cesa]]'', Madrid, Héroe, 1936.
 
* ''[[Viento del pueblo (Poesía en la guerra)|Viento del pueblo]]'', Valencia, Socorro Rojo Internacional, 1937 (Pròlec de [[Tomás Navarro Tomás]]).
 
* ''[[Cancionero y romancero de ausencias]]'' (1938-1941), Buenos Aires, Lautaro, 1958 (Pròlec de [[Elvio Romero]]).
 
* ''[[El hombre acecha]]'' (1937-1938), Diputació de Santander, Cantàbria, 1981. Primera edició seqüestrada en imprenta en 1939 i mai publicada.
 
* ''[[Nanas de la cebolla]]'', 1939
 
* ''[[Elegía]]'' (1910-1942)
 
 
 
=== Teatre ===
 
 
 
* ''[[Quien te ha visto y quien te ve y sombra de lo que eras]]'', 1933.
 
* ''[[El torero más valiente]]'', 1934.
 
* ''[[Los hijos de la piedra]]'', 1935.
 
* ''[[El labrador de más aire]]'', Madrid - Valencia, Nuestro Pueblo, 1937.
 
* ''[[Teatro en la guerra]]'', 1937.
 
 
 
=== Antologies ===
 
 
 
* ''[[Seis poemas inéditos y nueve más]]'', Alacant, Col. Ifach, 1951.
 
* ''[[Obra escogida]]'', Madrid, Aguilar, 1952 (inclou poemes inèdits).
 
* ''[[Obra de Miguel Hernández|Antología]]'', Buenos Aires, Losada, 1960 (Selec. i pròlec de [[Josefina Escolano Sopena|María de Gracia Ifach]]. Inclou poemes inèdits).
 
* ''Obras completas'', Buenos Aires, Losada, 1960 (ordenada per E. Romero. Pròlec de Mª de Gracia Ifach).
 
* ''[[Obra poética completa]]'', Madrid, Zero, 1979 (introducció, estudi i notes de [[Leopoldo de Luis]] y [[Jorge Urrutia]]).
 
* ''[[24 sonetos inéditos]]'', Alacant, Institut d'estudis Juan Gil-Albert, 1986 (edició de [[José Carlos Rovira]]).
 
* ''Antología poética'', ed. crítica d'Agustín Sánchez Vidal, Barcelona, Vicens-Vives, 1993.
 
* ''Antología poética'', ed. crítica de José Luis Ferris, Madrid, Espasa-Calpe, 2000.
 
* ''Antología poética comentada'', ed. de Francisco Esteve i Jesucristo Riquelme, Madrid, Ediciones de la Torre, 2002.
 
* ''[[Obra completa de Miguel Hernández. 2 vols.]]'', S.L.U. Espasa Libros, Madrid, 2010.
 
* ''[[Miguel Hernandez y los mandones de la muerte]]''. Madrid, Unión de Bibliófilos Taurinos, 2014. [[José María Balcells Domenech]] (edit. lit., reunió de la seua producció poètica taurina, inclou inèdits).
 
* ''La obra completa de Miguel Hernández'', ed. crítica de [[Jesucristo Riquelme Pomares|Jesucristo Riquelme]], Madrid: EDAF, 2017 (en numeroses correccions i inèdits).
 
 
 
== Poemes musicalisats ==
 
 
 
* ''Homenaje flamenco a Miguel Hernández'' per [[Enrique Morente]], Hispavox, 1971.​
 
* ''Miguel Hernández'' per [[Joan Manuel Serrat]], Zafiro/Novola, 1972.
 
* ''Homenaje a Miguel Hernández'' per Adolfo Celdrán, Movieplay-Fonomusic, 1976.​
 
* ''Elegía'' i ''Aceituneros'' inclosos en l'àlbum de 1976 ''Libertad sin Ira'' del grup andalús [[Jarcha (grup musical)|Jarcha]].
 
* ''Hijo de la luz y de la sombra'', per Joan Manuel Serrat, Sony Music, 2010.​
 
* ''Hoy converso con Miguel'', Nach. Cançó homenage al centenari del naiximent del poeta.​
 
* ''Viento del Pueblo'' per Ebri Knight, Maldito Records, 2018.
 
 
 
=== Poema ''Aceituneros'' ===
 
 
 
El seu poema ''Aceituneros'' inclòs en el seu llibre ''Viento del pueblo'' ha segut cantat per diversos grups o cantants ([[Jarcha (grup musical)|Jarcha]], [[Manolo Escobar]] o [[Paco Ibáñez]], entre atres). El grup andalús Jarcha titulà la cançó ''Andaluces de Jaén'', deixem ací la seua lletra:
 
 
 
{{Cita|''Andaluces de Jaén
 
 
 
Aceituneros altivos
 
 
 
Decidme en el alma quién
 
 
 
Quién levantó los olivos
 
 
 
Andaluces de Jaén
 
 
 
 
 
No los levantó la nada
 
 
 
Ni el dinero ni el señor
 
 
 
Sino la tierra callada
 
 
 
El trabajo y el sudor
 
 
 
 
 
Unidos al agua pura
 
 
 
Y a los planetas unidos
 
 
 
Los tres dieron la hermosura
 
 
 
De sus troncos retorcidos
 
 
 
 
 
Andaluces de Jaén
 
 
 
Aceituneros altivos
 
 
 
Decidme en el alma quién
 
 
 
Quién levantó los olivos
 
 
 
Andaluces de Jaén
 
 
 
 
 
Cuántos siglos de aceituna
 
 
 
Los pies y las manos presos
 
 
 
Sol a sol y luna a luna
 
 
 
Pesan sobre nuestros huesos
 
 
 
 
 
Jaén levántate brava
 
 
 
Sobre tus piedras lunares
 
 
 
No vayas a ser esclava
 
 
 
Con todos tus olivares
 
 
 
 
 
Andaluces de Jaén
 
 
 
Aceituneros altivos
 
 
 
Decidme en el alma quién
 
 
 
Quién levantó los olivos
 
 
 
 
 
Andaluces de Jaén
 
 
 
Aceituneros altivos
 
 
 
Decidme en el alma quién
 
 
 
Quién levantó los olivos
 
 
 
Andaluces de Jaén''}}
 
 
 
 
 
== Televisió ==
 
 
 
En l'any [[2002]] s'estrenà en La 1 de [[RTVE]] la minisèrie biogràfica ''Viento del pueblo. Miguel Hernández'' (Vent del poble. Miguel Hernández), dirigida per José Ramón Larraz i protagonisada per Liberto Rabal, en el paper d'Hernández, i Silvia Abascal, com Josefina Manresa.
 
 
 
== Reconeiximents ==
 
 
 
* Fill predilecte de la [[província d'Alacant]].​
 
* Fill adoptiu de la ciutat de [[Múrcia]].
 
* El seu poema ''Andaluces de Jaén'' (títul original ''Aceituneros'') se convertí en l'any [[2012]] en l'himne oficial de [[Jaén]] i la seua província.
 
 
 
== Comentaris ==
 
 
 
Miguel Hernandez ha segut un dels personages més estudiats per l'intelectual alacantí [[Vicent Ramos]].
 
 
 
== Referències ==
 
 
 
*[https://elfarodevalencia.es/miguel-hernandez-canto-a-valencia-y-vientos-del-pueblo/ Miguel Hernández: «Canto a Valencia» y «Vientos del pueblo» - ''El Faro de Valencia'']
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
  
 +
==Enllaços externs==
 
*[http://www.biografíasyvidas.com biografíasyvidas.Com]
 
*[http://www.biografíasyvidas.com biografíasyvidas.Com]
 
*[http://www.famososvalencianos.com/miguel-hernandez/ Nota biogràfica]
 
*[http://www.famososvalencianos.com/miguel-hernandez/ Nota biogràfica]
*[https://elpais.com/diario/1980/03/28/cultura/323046002_850215.html Valencianidad de Miguel Hernández - ''El País'']
 
*[https://elpais.com/ccaa/2012/02/23/andalucia/1330004839_243022.html 'Andaluces de Jaén', himno provincial - ''El País'']
 
  
[[Categoria:Biografies]]
+
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Poetes]]
 
[[Categoria:Poetes valencians]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: