Edició de «Mineral»

[[Archiu:Brillanten.jpg|thumb|El [[diamant]] és un mineral fet de [[carbono]] pur. ]]
Un '''mineral''' és un [[sòlit]] homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos [[geologia|geològics]] tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una [[estructura cristalina]] és dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.

El terme “mineral” no té en conte només la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], tots dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.

Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.

[[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO<sub>3</sub>)]]
Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser [[sòlid]]a i tindre una [[estructura cristalina]], ademés ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tindre una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els [[Compost orgànic|materials orgànics]], pero la [[International Mineralogical Association]] (IMA) va adoptar una nova definició en [[1995]]:
:Un mineral és un [[Element químic|element]] o [[compost químic]] que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.<ref name=Nickel>{{ref-publicació |cognom = Nickel |nom = Ernest H. |article = The definition of a mineral |publicació = The Canadian Mineralogist |volum = 33 |exemplar = 3 |pàgines = 689–690 |data = juny 1995|url = http://www.canmin.org/cgi/content/abstract/33/3/689 }} [http://www.minsocam.org/msa/ima/ima98(04).pdf Versió en PDF]</ref>

Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Les classificacions modernes, com la de Dana<ref name=Dana> http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS</ref> o la de Strunz<ref name=Strunz> http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds</ref> inclouen una ''classe orgànica''.

Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars.

Un mineral pot tindre tres tipos d'orige; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Minerals| ]]
@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 Un '''mineral''' és un [[sòlit]] homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos [[geologia|geològics]] tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una [[estructura cristalina]] és dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
-El terme “mineral” no té en conte a soles la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], els dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.
+El terme “mineral” no té en conte només la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], tots dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.
-Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, encara que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.
+Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.
 [[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO<sub>3</sub>)]]
-Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un verdader mineral, una substància ha de ser [[sòlid]]a i tindre una [[estructura cristalina]], ademés ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tindre una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els [[Compost orgànic|materials orgànics]], pero la [[International Mineralogical Association]] (IMA) va adoptar una nova definició en l'any [[1995]]:
+Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició [[química]] definida i una [[estructura cristalina]]. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser [[sòlid]]a i tindre una [[estructura cristalina]], ademés ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tindre una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els [[Compost orgànic|materials orgànics]], pero la [[International Mineralogical Association]] (IMA) va adoptar una nova definició en [[1995]]:
 :Un mineral és un [[Element químic|element]] o [[compost químic]] que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.<ref name=Nickel>{{ref-publicació |cognom = Nickel |nom = Ernest H. |article = The definition of a mineral |publicació = The Canadian Mineralogist |volum = 33 |exemplar = 3 |pàgines = 689–690 |data = juny 1995|url = http://www.canmin.org/cgi/content/abstract/33/3/689 }} [http://www.minsocam.org/msa/ima/ima98(04).pdf Versió en PDF]</ref>
-Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que a soles intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tengut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.
+Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.
 Les classificacions modernes, com la de Dana<ref name=Dana> http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS</ref> o la de Strunz<ref name=Strunz> http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds</ref> inclouen una ''classe orgànica''.
 Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars.
+Un mineral pot tindre tres tipos d'orige; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.
 == Referències ==
 <references/>
-* Dyar, Gunter, and Tasa (2007). Mineralogy and Optical Mineralogy. Mineralogical Society of America. ISBN 978-0939950812
-* H. A., Lowenstam (1981). «Minerals formed by organisms». Science 211 (4487): 1126-1131
-* [https://pubs.geoscienceworld.org/canmin Nickel, Ernest H. (1995). «The definition of a mineral». The Canadian Mineralogist 33 (3): 689-690. alt version]
-* Veis, A. (1990). «Biomineralization. Cell Biology and Mineral Deposition. by Kenneth Simkiss; Karl M. Wilbur On Biomineralization. by Heinz A. Lowenstam; Stephen Weiner». Science 247 (4946): 1129-1130
-* Warren, L. A.; Kauffman, M. E. (2003). «Microbial geoengineers». Science 299 (5609): 1027-1029. JSTOR 3833546. PMID 12586932
-== Bibliografia ==
-* Busbey, A.B.; Coenraads, R.E.; Roots, D.; Willis, P. (2007). Rocks and Fossils. San Francisco: Fog City Press. ISBN 978-1-74089-632-0
-* Chesterman, C.W.; Lowe, K.E. (2008). Field guide to North American rocks and minerals. Toronto: Random House of Canada. ISBN 0-394-50269-8
-* Dyar, M.D.; Gunter, M.E. (2008). Mineralogy and Optical Mineralogy. Chantilly, Virginia: Mineralogical Society of America. ISBN 978-0-939950-81-2
-== Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Minerals}}
 [[Categoria:Minerals| ]]