Diferència entre les revisions de "Mineral"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
Un '''mineral''' és un [[sòlit]] homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos [[geologia|geològics]] tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una [[estructura cristalina]] és dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
 
Un '''mineral''' és un [[sòlit]] homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos [[geologia|geològics]] tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una [[estructura cristalina]] és dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
  
El terme “mineral” no té en conte només la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], tots dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.
+
El terme “mineral” no té en conte només la composició [[química]] del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seues propietats, un eixemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], els dos formats exclusivament per àtoms de [[carbono]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (en propietats similars als minerals pero sense [[estructura cristalina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristalina]], característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.
  
Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.
+
Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a [http://pubsites.uws.edu.au/ima-cnmnc/imalist.htm The official IMA-CNMNC List of Mineral Names]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.</ref> des dels composts per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició= 20 |isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|composts orgànics]] no es consideren minerals, encara que estrictament parlant, el [[petròleu]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.
  
 
[[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO<sub>3</sub>)]]
 
[[Archiu:Aragonite.jpg|thumb|[[Cristall]]s d'[[aragonita]] (CaCO<sub>3</sub>)]]
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars.
 
Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'[[Associació Mineralògica Internacional]], l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats ''comuns'', uns 50 serien d'ocurrència ''ocasional'' i el restant serien ''rars'' o molt rars.
 
Un mineral pot tindre tres tipos d'orige; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 09:11 24 ago 2015

El diamant és un mineral fet de carbono pur.

Un mineral és un sòlit homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipo físic com químic. Els minerals es caracterisen per formar una estructura cristalina és dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.

El terme “mineral” no té en conte només la composició química del material, sino també la seua estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disponen a l'espai els àtoms i molècules determinarà les seues propietats, un eixemple seria el grafit i el diamant, els dos formats exclusivament per àtoms de carbono. Les roques, en canvi, són agregats de minerals i/o mineraloides (en propietats similars als minerals pero sense estructura cristalina), i no tenen una composició química determinada. La mineralogia és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, estructura cristalina, característiques físiques, génesis, transformació i aprofitament per l'home.

Es coneixen milers de formes de minerals,[1] des dels composts per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipos de silicats.[2] Normalment, els composts orgànics no es consideren minerals, encara que estrictament parlant, el petròleu o el gas natural, formats per processos geològics, ho serien. El cas del mercuri, és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per eixemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguen les mateixes propietats.

Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició química definida i una estructura cristalina. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser sòlida i tindre una estructura cristalina, ademés ha de ser una substància natural, no produïda pels sers vius, i tindre una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els materials orgànics, pero la International Mineralogical Association (IMA) va adoptar una nova definició en 1995:

Un mineral és un element o compost químic que és normalment cristalí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.[3]

Un mineral pot tindre tres tipo d'orígens; orige inorgànic, en el que només intervenen els processos geològics en la seua creació; orgànic, en el que els organismes vius han tingut un paper important i fundamental en la seua formació i també poden presentar un doble orige.

Les classificacions modernes, com la de Dana[4] o la de Strunz[5] inclouen una classe orgànica.

Dels més de 4.000 minerals reconeguts per l'Associació Mineralògica Internacional, l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats comuns, uns 50 serien d'ocurrència ocasional i el restant serien rars o molt rars.

Referències

  1. Es coneixen més de 4.000 minerals, la llista oficial de la International Mineralogical Association (IMA) és consultable a The official IMA-CNMNC List of Mineral Names; a Mineral statistics trobareu una classificació química dels 4051 minerals reconeguts el 2003 (Martin 2003); a A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals hi ha una classificació sistemàtica dels 4100 minerals reconeguts el 2004.
  2. (06 de març del 1985) Hurlbut, Cornelius S. (ed.). , 20 edició, John Wiley & Sons Inc. ISBN 0-471-80580-7. versió lliure més antiga: edició del 1912
  3. Plantilla:Ref-publicació Versió en PDF
  4. http://www.mindat.org/dana.php?a=50 Dana Classification 8th edition - ORGANIC COMPOUNDS
  5. http://www.mindat.org/strunz.php?a=9 Strunz Classification - Organic Compounds