Diferència entre les revisions de "Miquel Pérez"
(→Cites) |
m (→Obra) |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Per a poder compondre la seua biografia contem desgraciadament en molt escasses notícies. Don [[Vicente Ximeno]] posa la data de la seua mort en [[1474]]. Don [[Just Fuster i Pastor]] corrig esta data i diu que en l'any [[1510]] encara vivia Miquel Pérez, puix eixe any publicava la ''Vida de Sant Vicent Ferrer''. Segons uns atres documents, el [[22 de decembre]] de [[1502]] va ser propost per la parròquia de [[Santa Caterina]] per al càrrec de Justícia Criminal; i en [[1513]] apareix inscrit com a feligrés de la parròquia de la Santa Creu al formar-se el llibre de la ''Tacha Real''. Don [[Jordi Rubió i Balaguer]] assegura que encara vivia en [[1514]]. Lo ben cert és que en el [[Manual de Consells]] de la ciutat se'l cita en quint lloc entre els jurats dels ciutadans. | + | Per a poder compondre la seua biografia contem desgraciadament en molt escasses notícies. Don [[Vicente Ximeno]] posa la data de la seua mort en l'any [[1474]]. Don [[Just Fuster i Pastor]] corrig esta data i diu que en l'any [[1510]] encara vivia Miquel Pérez, puix eixe any publicava la ''Vida de Sant Vicent Ferrer''. Segons uns atres documents, el [[22 de decembre]] de [[1502]] va ser propost per la parròquia de [[Santa Caterina]] per al càrrec de Justícia Criminal; i en [[1513]] apareix inscrit com a feligrés de la parròquia de la Santa Creu al formar-se el llibre de la ''Tacha Real''. Don [[Jordi Rubió i Balaguer]] assegura que encara vivia en [[1514]]. Lo ben cert és que en el [[Manual de Consells]] de la ciutat se'l cita en quint lloc entre els jurats dels ciutadans. |
Segons l'erudit i autor del llibre ''Escritores del Reyno de Valencia'' (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d'una de les famílies aragoneses que vingueren junt a [[Jaume I|D. Jaume]] a la conquista i s'establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes [[Bernat Fellonar]] i [[Joan Escrivà]]. | Segons l'erudit i autor del llibre ''Escritores del Reyno de Valencia'' (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d'una de les famílies aragoneses que vingueren junt a [[Jaume I|D. Jaume]] a la conquista i s'establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes [[Bernat Fellonar]] i [[Joan Escrivà]]. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
L'únic eixemplar d'esta primera ''Vida de Sant Vicent Ferrer'' editada en [[llengua valenciana]] es conserva en la biblioteca de l'[[Universitat Lliterària]] de la ciutat de [[Valéncia]]: és un incunable fet en l'imprenta de Joan Jofre el dia [[23 de març]] de [[1510]]. L'obra no conté capítuls, pero sí té uns apartats que dividixen clarament la mateixa. | L'únic eixemplar d'esta primera ''Vida de Sant Vicent Ferrer'' editada en [[llengua valenciana]] es conserva en la biblioteca de l'[[Universitat Lliterària]] de la ciutat de [[Valéncia]]: és un incunable fet en l'imprenta de Joan Jofre el dia [[23 de març]] de [[1510]]. L'obra no conté capítuls, pero sí té uns apartats que dividixen clarament la mateixa. | ||
| − | Ademés d'esta edició valenciana de [[1510]] hi ha una atra en [[castellà]] de [[1589]], el títul de la qual és: ''La vida de San Vicente Ferrer, con muchos milagros que obró, así en su bienaventurada vida, como después de su gloriosa muerte.'' | + | Ademés d'esta edició valenciana de l'any [[1510]] hi ha una atra en [[castellà]] de [[1589]], el títul de la qual és: ''La vida de San Vicente Ferrer, con muchos milagros que obró, así en su bienaventurada vida, como después de su gloriosa muerte.'' |
== Cites == | == Cites == | ||
| − | En la dedicatòria de la traducció del llibre ''Imitacio de Iesuchrist'' de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu: | + | En la dedicatòria de la traducció del llibre ''Imitacio de Iesuchrist'' de Kempis (Valéncia, [[1491]]), Miquel Péreç escriu: |
{{Cita|''Lybre primer de mestre Johan gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon miserable esplanat de lati en valenciana lengua per lo magnifich Miquel perez ciutada […] ... he yo traduit de lati en valenciana prosa.''}} | {{Cita|''Lybre primer de mestre Johan gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon miserable esplanat de lati en valenciana lengua per lo magnifich Miquel perez ciutada […] ... he yo traduit de lati en valenciana prosa.''}} | ||
| − | En la dedicatòria de ''La Vida de Sancta Catherina de Sena'' (Valéncia, 1499), de Miquel Péreç, es pot llegir al principi: | + | En la dedicatòria de ''La Vida de Sancta Catherina de Sena'' (Valéncia, [[1499]]), de Miquel Péreç, es pot llegir al principi: |
{{Cita|... trauir de lati en valenciana prosa...}} | {{Cita|... trauir de lati en valenciana prosa...}} | ||
Revisió de 08:09 30 jul 2018
Miquel Pérez o Péreç, fon un escritor valencià del Sigle d'Or valencià que vixqué a cavall entre els sigles XV i XVI.
Biografia
Per a poder compondre la seua biografia contem desgraciadament en molt escasses notícies. Don Vicente Ximeno posa la data de la seua mort en l'any 1474. Don Just Fuster i Pastor corrig esta data i diu que en l'any 1510 encara vivia Miquel Pérez, puix eixe any publicava la Vida de Sant Vicent Ferrer. Segons uns atres documents, el 22 de decembre de 1502 va ser propost per la parròquia de Santa Caterina per al càrrec de Justícia Criminal; i en 1513 apareix inscrit com a feligrés de la parròquia de la Santa Creu al formar-se el llibre de la Tacha Real. Don Jordi Rubió i Balaguer assegura que encara vivia en 1514. Lo ben cert és que en el Manual de Consells de la ciutat se'l cita en quint lloc entre els jurats dels ciutadans.
Segons l'erudit i autor del llibre Escritores del Reyno de Valencia (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d'una de les famílies aragoneses que vingueren junt a D. Jaume a la conquista i s'establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes Bernat Fellonar i Joan Escrivà.
Obra
La seua producció lliterària en prosa és abundant i selecta. Resalta entre els seus coetàneus per la preciositat del seu estil.
L'obra d'ell que destaquem és la Vida de Sant Vicent Ferrer. Esta biografia del nostre Sant Patró, com molt be ho diu Rubió i Balaguer, és un elogi de les virtuts del Sant Pare Vicent Ferrer i un recort d'allò que la tradició havia arreplegat de les seues devocions, profecies i milacres, aixina com dels eixemples de la seua mort santa.
Si hem de fiar-nos de lo que diu el mateix Miquel Pérez, l'obra és una traducció; pero lo ben cert és que de l'obra llatina original, a la qual es fa referència, no hi ha cap d'eixemplar, que se sàpia, que haja aplegat a nosatres.
L'únic eixemplar d'esta primera Vida de Sant Vicent Ferrer editada en llengua valenciana es conserva en la biblioteca de l'Universitat Lliterària de la ciutat de Valéncia: és un incunable fet en l'imprenta de Joan Jofre el dia 23 de març de 1510. L'obra no conté capítuls, pero sí té uns apartats que dividixen clarament la mateixa.
Ademés d'esta edició valenciana de l'any 1510 hi ha una atra en castellà de 1589, el títul de la qual és: La vida de San Vicente Ferrer, con muchos milagros que obró, así en su bienaventurada vida, como después de su gloriosa muerte.
Cites
En la dedicatòria de la traducció del llibre Imitacio de Iesuchrist de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:
En la dedicatòria de La Vida de Sancta Catherina de Sena (Valéncia, 1499), de Miquel Péreç, es pot llegir al principi:
Vita Divae Catherinae de Senis, en valencià La vida de Sancta Catherina de Sena, arromançat per Miquel Péreç. Narcís Vinyoles. Cobles en lahor de Sancta Catherina de Sena. Imprés per Cristòfol Cofman (Valéncia, 11 de maig de 1499).
Bibliografia
- ALMINYANA VALLÉS, Josep. El Crit de la llengua (Valéncia, 2006)