Miquel Pérez
Miquel Pérez o Péreç, fon un escritor valencià del Sigle d'Or valencià que vixqué a cavall entre els sigles XV i XVI.
Biografia[editar | editar còdic]
Per a poder compondre la seua biografia contem desgraciadament en molt escasses notícies. En Vicente Ximeno posa la data de la seua mort en l'any 1474. En Just Fuster i Pastor corrig esta data i diu que en l'any 1510 encara vivia Miquel Pérez, puix eixe any publicava la Vida de Sant Vicent Ferrer. Segons uns atres documents, el 22 de decembre de 1502 fon propost per la parròquia de Santa Caterina per al càrrec de Justícia Criminal; i en 1513 apareix inscrit com a feligrés de la parròquia de la Santa Creu al formar-se el llibre de la Tacha Real. En Jordi Rubió i Balaguer assegura que encara vivia en 1514. Lo ben cert és que en el Manual de Consells de la ciutat se'l cita en quint lloc entre els jurats dels ciutadans.
Segons l'erudit i autor del llibre Escritores del Reyno de Valencia (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d'una de les famílies aragoneses que vingueren junt a En Jaume a la conquista i s'establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes Bernat Fenollar i Joan Escrivà.
Obra[editar | editar còdic]
La seua producció lliterària en prosa és abundant i selecta. Resalta entre els seus coetàneus per la preciositat del seu estil.
L'obra d'ell que destaquem és la Vida de Sant Vicent Ferrer. Esta biografia del nostre Sant Patró, com molt be ho diu Rubió i Balaguer, és un elogi de les virtuts del Sant Pare Vicent Ferrer i un recort d'allò que la tradició havia arreplegat de les seues devocions, profecies i milacres, aixina com dels eixemples de la seua mort santa.
Si hem de fiar-nos de lo que diu el mateix Miquel Pérez, l'obra és una traducció; pero lo ben cert és que de l'obra llatina original, a la qual es fa referència, no hi ha cap d'eixemplar, que se sàpia, que haja aplegat a nosatres.
L'únic eixemplar d'esta primera Vida de Sant Vicent Ferrer editada en llengua valenciana es conserva en la biblioteca de l'Universitat Lliterària de la ciutat de Valéncia: és un incunable fet en l'imprenta de Joan Jofre el dia 23 de març de 1510. L'obra no conté capítuls, pero sí té uns apartats que dividixen clarament la mateixa.
Ademés d'esta edició valenciana de l'any 1510 hi ha una atra en castellà de 1589, el títul de la qual és: La vida de San Vicente Ferrer, con muchos milagros que obró, así en su bienaventurada vida, como después de su gloriosa muerte.
També el llibre L'Imitació de Jesucrist de Tomas de Kempis fon traduït per Miquel Péreç en l'any 1482 a la llengua valenciana.
Existix també una traducció al castellà de l'obra titulada La vida y excelencias y milagros de la sacratísima virgen Maria nuestra señora de l'any 1517, a on diu el propi autor d'haver-la compost originariament en llengua valenciana.
Kempis[editar | editar còdic]
Una de les coses bàsiques en una llengua és que tinga un Kempis, la Llengua Valenciana ho té. L'Imitació de Jesucrist de Tomàs de Kempis, és la traducció del llatí al valencià feta en l'any 1482 per Miquel Péreç.
El Beat Tomàs de Kempis (Kempen, 1380-Zwolle, 1471), fon un frare catòlic alemà renaixentiste del sigle XV que, entre atres obres, escrigué L'Imitació de Jesucrist, obra cristiana redactada per a la vida espiritual dels monjos.
Cites[editar | editar còdic]
- En el llibre primer de la traducció del llibre L'Imitacio de Iesuchrist de Tomàs de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:
- En la dedicatòria de la traducció del llibre L'Imitacio de Iesuchrist de Tomàs de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:
- En la dedicatòria de La Vida de Sancta Catherina de Sena (Valéncia, 1499), de Miquel Péreç, es pot llegir al principi:
Vita Divae Catherinae de Senis, en valencià La vida de Sancta Catherina de Sena, arromançat per Miquel Péreç. Narcís Vinyoles. Cobles en lahor de Sancta Catherina de Sena. Imprés per Cristòfol Cofman (Valéncia, 11 de maig de 1499).
- En Vida de Sent Vicent Ferrer (Valéncia, 1510), de Miquel Péreç, es pot llegir lo següent:
Bibliografia[editar | editar còdic]
- ALMINYANA VALLÉS, Josep. El Crit de la llengua (Valéncia, 2006)