Diferència entre les revisions de "Mirra"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 17: Llínea 17:
 
* Alonso J. Tratado de fitofármacos y nutracéuticos. 2ª Ed. Rosario (Argentina): Ed. Corpus, 2020
 
* Alonso J. Tratado de fitofármacos y nutracéuticos. 2ª Ed. Rosario (Argentina): Ed. Corpus, 2020
 
* Barnes J, Anderson LA, Philipson JD. Plantas medicinales. Barcelona: Pharma editores, 2005
 
* Barnes J, Anderson LA, Philipson JD. Plantas medicinales. Barcelona: Pharma editores, 2005
 +
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
 
* Fernández M, Nieto A. Plantas Medicinales. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1982
 
* Fernández M, Nieto A. Plantas Medicinales. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1982
  

Última revisió del 19:24 11 maig 2023

Mirra
Resina de Mirra

La mirra (Commiphora myrrha) és una planta en flor de la família Burseraceae.

És una goma resinosa aromàtica de color gris groguenc i gust amarc. És utilisada com a estimulant tòpic de la boca i per a fer empastes en la medicina tradicional. La paraula "mirra" prové de l'arameu (murr), que significa "amarc".

La Bíblia menciona la mirra en el llibre de l'Èxodo com el més exquisit producte aromàtic que formaven part de la composició dels sants olis que es feen servir a les cerimònies d'ungir els sacerdots i els reis. Era també un dels productes principals que es feen servir en l'antiguetat per embalsemar als morts. També es cremava en els temples i els palaus dels prínceps per produir fum aromàtic. Els evangelis diuen que els reis d'Orient oferiren mirra al chiquet Jesús junt en or i incens com a regal honorífic.

N'hi ha atres espècies d'arbres que serien possibles fonts de mirra, com la Commiphora gileadensis o mirra de la Meca, que creix en la zona de Palestina, i atres espècies del gènere Commiphora (syn. Balsamodendron), com l'arbre espinós d'Aràbia i Etiopia nomenat bissabol Commiphora kataf.

Referències[editar | editar còdic]

  • Real Farmacopea Española. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 5ª Ed, 2015
  • World Health Organisation. WHO Monographs on Selected Medicinal Plants. Vols. 1, 2, 3 y 4. Ginebra: WHO, 1999-2009

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alonso J. Tratado de fitofármacos y nutracéuticos. 2ª Ed. Rosario (Argentina): Ed. Corpus, 2020
  • Barnes J, Anderson LA, Philipson JD. Plantas medicinales. Barcelona: Pharma editores, 2005
  • Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
  • Fernández M, Nieto A. Plantas Medicinales. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra, 1982

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons