Got canopo de Mnevis

Mnevis (transliteració: Mr-wr, nomenat Merur pels egipcíacs) és el nom grec del bou sagrat de l'Antic Egipte, encarnació terrenal del deu Ra​ i mediador del deu Atum. Era seleccionat pels sacerdots d'acort en criteris molt estrictes (com tindre pelage negre), venerat en el temple de Ra en Heliópolis, momificat i enterrat en una necròpolis a ell dedicada.​

HistòriaEditar

La primera citació de Mnevis és en les esteles d'Ajenatón del periodo amarniense, a on es menciona la construcció d'una tomba per al bou, pero el seu orige sembla ser molt anterior. Provablement fora un vestigi del sacrifici que feyen els reis despuix d'un periodo de regnat, en ser vists com els fills de Bat o Hathor, l'antiga deesa-vaca dels primitius cults solars. Per això, va ser vist més tart, com un símbol del deu del sol, Ra.

Igual que el bou Apis, era una divinitat de l'agricultura. Claudio Eliano, en el sigle III, identificava a Mnevis com consagrat al sol, mentres que el Apis de Menfis lo estava a la lluna. Mnevis es representava en els murs dels temples i les tombes en forma de bou portant un disc solar (de la seua mare Hathor) i un uraeus entre les banyes.

Se seleccionava en la zona un bou viu en una série de característiques i era dut a un temple especial, a on era adorat i el seu moviment era utilisat com a oràcul. Ademés de ser un bou negre, els sacerdots li senyalaven, com a senya d'identitat, en mechons en el cos i la coa. Tenia a la seua disposició una rabera sagrada.

El sol fèrtil del Nil era tan negre que la paraula per al negre (Jem=Khem) es va convertir en la paraula egipcíaca per a Egipte. Els bous de la regió d'Heliópolis solien tindre una gradació de color negre i el bou que se seleccionava per a ser el Mnevis era, tradicionalment, completament negre, en lo que se li coneixia com Kemwer, lo que significava gran negre. Quan no es podia trobar un bou completament negre, elegien un que, per contrast, anara completament blanc.

En el temps, es va aplegar a identificar com una atra forma del cada volta més popular Apis, que s'havia convertit en un aspecte d'Osiris, quan el seu cult va aplegar a ser prominent.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Plutarco, De Isis y Osiris XXXIII; Diodoro Sículo I, 84
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

BibliografiaEditar

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externsEditar

Commons