Modesto González Latorre
| Modesto González Latorre | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor, decorador i artiste faller | ||
| Naiximent: | 26 de juliol de 1909 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de setembre de 1996 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Modesto González Latorre (Valéncia, 26 de juliol de 1909 - † 21 de setembre de 1996), fon un pintor i decorador i artiste faller valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
A principis dels anys vint del sigle XX inicià la seua trayectòria artística formant-se com a escultor en el taller del imaginer Pío Mollar, i cursant estudis de Dibuix, Modelació i Escultura en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia. Més tart es va especialisar com a pintor decorador, alternant este alvertent en la construcció de falles, a on va tindre com a mestres als artistes Francisco Coret, Amadeo Desfilis i Ramón Andrés Cabrelles.
Falles i carrosses[editar | editar còdic]
Des de l'any 1932 va participar en la màxima categoria en les comissions Comte de Salvatierra-Cirilo Amorós (1932-1933 i 1935-1936) i Escalante (1934), per als qui conseguí el Segon Premi en la falla El dia de l'Estatut. En l'any 1943, la seua figura Cacahuera estraperlista (una vella venedora que comerciava en tabac d'estraperlo camuflat entre la seua mercaderia) fon indultada del fòc per votació popular. Eixe any conseguí també el seu Primer Premi de la màxima categoria en la falla El puro, i un any més tart va realisar El So Quelo, alcalde, per a la plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia.
Des de llavors, el seu treball es va centrar en vàries comissions senyeres, com Russafa-Gran Via (1944, 1951-1953), Plaça del Caudill-Pau-Sant Vicent (1945, 1948 i 1951), Doctor Sumsi-Matías Perelló (1946 i 1947), Gravador Esteve (1950) i Na Jordana (1954-1959), per a la que tornaria a obtindre el Primer Premi de la màxima categoria en 1956 en ¡Qué monos estamos! (¡Qué mones estem!). De 1960 és la seua última participació en la secció especial (Imàgens) i el preludi del final de la seua trayectòria, que va culminar en la construcció, novament, de la falla de la Plaça del Caudill en l'any 1961 (Ni metro ni vara).
A lo llarc d'estos anys també va realisar falles per a la ciutat de Gandia (a on va obtindre un Segon Premi en l'any 1958), aixina com per ad atres comissions de seccions inferiors en la ciutat de Valéncia i fogueres per a les Fogueres de Sant Joan en Alacant.
Retirat de tota activitat fallera, es va dedicar a la construcció de carrosses per a cavalcates en Múrcia, Saragossa, Oviedo i Gijón, i a treballs de decoració per a fires en Espanya i l'estranger. Ocasionalment va tornar a participar en la confecció de falles en la colaboració en la falla colectiva plantada pel Círcul de Belles Arts en l'any 1976 i la coordinació de la proposta historicista de la comissió José Antonio-Mestre Serrano de 1979.
Extensa producció[editar | editar còdic]
Modesto González fon l'autor d'una extensa producció en l'art faller, caracterisada per una gran calitat plàstica i un fort contingut satíric. Gran observador de la realitat com a font d'inspiració, en la seua producció va abordar temes socials, polítics o sexuals plens d'intenció i doble sentit, que li varen reportar numerosos premis d'ingeni i gràcia, encara que en ocasions li varen causar problemes en la censura. L'humorisme provocador, la socarroneria i l'excés caricaturesc i coloriste, foren la seua millor arma per a fer front a l'acabament perfeccioniste i més orientat al realisme imperant en les falles de les décades de 1940 i de 1950, época en que es va consagrar com un dels artistes fallers més destacats.
Referències[editar | editar còdic]
- Biografia de Modesto González Latorre - Real Acadèmia de l'Història
- Modesto González Latorre - José Soriano Izquierdo
- Modesto Gonzalez. Ficha en BD Fallas