Canvis

En quimica, la [[molecula]] és la part més menuda d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos atoms o més units per un enllaç quimic.

En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molècula està formada per dos [[àtoms]] o més, units per un enllaç químic.

Una propietat important de tota molecula és la seua formula molecular, que nos diu quants atoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'atoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 atoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molecules d'oxigen atmosferic estan formades per dos atoms d'oxigen (O).

Una propietat important de tota molècula és la seua fòrmula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen atmosfèric estan formades per dos àtoms d'oxigen (O).

Encara que el concepte de la molecula fora introduit en [[1811]] per [[Avogadro]], l'existencia de molecules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de [[Perrin]] en [[1911]].

Encara que el concepte de la molècula fora introduït en l'any [[1811]] per Avogadro, l'existència de molècules fon discutida per la comunitat científica fins el treball de [[Perrin]] en [[1911]].

== Etimologia ==

== Etimologia ==

El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepon al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i múltiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]).

El concepte de la molecula s'introduí per primera volta en 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els atoms i molecules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]).

L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molecules se mantingué en el debat obert en la comunitat cientifica en l'obra de Jean Perrin (1911) que després fon confirmat experimentalment l'explicació teorica del moviment Browniano, en térmens d'atoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.

L'anàlisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existència de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat científica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis mètodos.

[[Categoria: Física]]

 

 

[[Categoria:Física]]