Canvis

{{Infotaula de càrrec}}

[[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la [[batalla d'El Puig]]. Temple sobre taula de [[Marçal de Sax]]. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]]

Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat ceremonials en ''[[auctoritas]]'' però sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].  

Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat cerimonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].  

==Definició de monarca==

==Definició de monarca==

Algunes característiques dels monarques són:  

Algunes característiques dels monarques són:  

* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.  

* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.  

* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.  

* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.  

* La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.

* La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.

==Llínea d'honor dels títuls nobiliaris==

==Llínea d'honor dels títuls nobiliaris==

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"

!style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]]

!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey</ref>

!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>{{DGLV|Rey}}</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>{{DGLV|Príncep}}</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró (Títul nobiliari)|Baró]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=castlà</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>{{DGLV|Castlà}}</ref>

|}

|}

|Actual: [[Ciutat del Vaticà]]<br />Històric: [[Estats Pontificis]]; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.  

|Actual: [[Ciutat del Vaticà]]<br />Històric: [[Estats Pontificis]]; en els països catòlics, coronava als emperadors, llegitimava els realmes i era preeminent a tots els monarques en les relacions diplomàtiques.  

|-

|-

|[[Emperador]]

|[[Emperador (Títul)|Emperador]]

|Emperatriu

|Emperatriu

|[[Imperi]]

|[[Imperi]]

|[[Monarquia|Regne]]

|[[Monarquia|Regne]]

|''Rex''

|''Rex''

|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]].

|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]]. {{AP|Monarques de Valéncia}}

|-

|-

|[[Gran Duc]]

|[[Gran Duc]]

==Protocol==  

==Protocol==  

Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de diriguir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fórmules més comunes.

Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes.

{{Monarquia}}

{{Autoritat}}

{{DGLV|monarca}}

 

{{reflist}}

 

{{Commonscat|Monarchs}}

{{DGLV|Monarca}}

[[Categoria:Societat]]

[[Categoria:Societat]]